Des de Damasc
Alegria i cautela en el retorn dels refugiats cap a Síria
Els passos fronterers amb territori sirià s’omplen de manifestacions d’optimisme malgrat el caos imperant a l’interior de país
Els extremistes mostren el seu control de la situació instaurant ‘checkpoints’ i tocs de queda mentre el futur del país continua incert
La brisa matinal a les muntanyes que eleven la frontera entre el Líban i Síria és glacial, però en Fadi alçava el rostre gaudint del primer raig del sol, convençut que el que havia de venir era millor que el que deixava enrere. “El primer que faré quan arribi a Síria serà veure la meva gent”, anunciava l’home: “Veuré els meus éssers estimats; la meva família. I després, faré un petó al sòl de la meva terra.”
Els primers dies després de la veloç caiguda de Baixar al-Assad deixen escenes similars a tots els territoris on hi ha població siriana que hi va buscar refugi. El flux continu de persones que es llancen a fer el pas d’endinsar-se a Síria, on el futur és incert i el present, caòtic, deixa al seu pas la idea de recuperar un país que els havien arrabassat. “Vull veure el meu poble, m’hi van prohibir l’accés ara fa 13 anys”, denuncia en Fadi sense perdre el somriure. “Per descomptat!”, etziba en Khaled, que llueix el mateix somriure que en Fadi sense conèixer-lo. “Tots els sirians estem molt contents perquè ens hem alliberat d’aquest govern. A més, els Al-Assad s’han portat molt malament amb els sirians durant més de mig segle, però també amb els libanesos.”
Un simple cop d’ull al que passa a pocs metres del mateix Khaled sembla indicar que no tothom a Síria celebra la caiguda d’Al-Assad. La carretera que utilitzen els qui abandonen territori sirià per accedir a territori libanès registra per moments molta més afluència que no pas la dels qui volen retornar a Síria. Alguns poden ser persones properes a l’estructura de poder d’Al-Assad; d’altres, persones que se senten vulnerables amb la nova situació sobre el terreny.
Locals tancats i carrers buits
Els grups extremistes que han pres el control de la part de Síria han instaurat checkpoints improvisats a les carreteres que envolten la capital del país, Damasc. En són molts, i suposen la reconstrucció de la transferència del poder. Sovint, aquests punts de control es troben a prop d’algun tanc calcinat. Restes que recorden que, tot i que els homes liderats per Hayat Tahrir al-Sham van guanyar Damasc amb facilitat, hi va haver batalla.
El recorregut entre el pas fronterer i la capital siriana, que es pot fer sense que ningú posi cap segell al passaport, deixa palesa l’enorme quantitat d’armes que corren al país després de més d’una dècada de guerra civil reconvertida en conflicte internacional, amb múltiples actors poderosos patrocinant l’armament de milícies diverses. A alguns dels homes que patrullaven als punts del control semblava que l’arma els pesés, i alguns infants també aconsegueixen tenir la nova joguina.
A l’interior de la ciutat, molts comerços romanen tancats, i molts carrers, buits. L’alegria i la cautela busquen l’equilibri de manera gairebé natural: “Molts de nosaltres encara no ens atrevim a parlar”, diu en Wassim en veu molt baixa. Aquest pare de família explica a El Punt Avui que la repressió de dècades per part del govern deixa un tarannà en els sirians que no canviarà de la nit al dia.
A les quatre de la tarda, els nous líders de la ciutat imposen un toc de queda de seguiment força rigorós. A partir d’aquella hora, augmenten els sons de la guerra. Els trets distants de combats o demostracions de força als quals molts civils intenten viure aliens, o els incessants bombardejos israelians que no deixen d’atacar Damasc malgrat la caiguda d’Al-Assad.
Enmig de tot aquest foc, molts sirians continuen veient la part positiva de les coses: “El poble sirià ha viscut amb por de per vida amb el govern d’Al-Assad”, explica Bahamant, un home de més de 60 anys. “Però ara, aquesta por ha desaparegut i això ens farà la vida més fàcil.”
Europa pausa les peticions d’asil
Els insurgents que han pres el poder a Síria van fer ahir els primers passos per evitar el “caos” després de la caiguda d’Al-Assad i van encarregar a Mohamed al-Bashir la formació d’un govern de transició. Mentre persisteix la incertesa sobre quin ordre s’implementarà al país, l’enderrocament del règim a Síria ha dut diversos països europeus a revisar la seva política d’asil a ciutadans d’aquest país. Alemanya, Dinamarca, Noruega, Suècia, Bèlgica, l’Estat francès, Itàlia, Grècia, Suïssa, el Regne Unit i Àustria van anunciar ahir la suspensió de la tramitació de totes les sol·licituds d’asil presentades per ciutadans sirians. El fre anunciat per l’Oficina Federal per a la Migració i els Refugiats d’Alemanya afectarà més de 47.270 casos. Alemanya acull més de 800.000 sirians, la majoria dels quals arribats amb l’onada de refugiats que es va produir l’any 2015 a través de l’anomenada ruta dels Balcans, tot i que el flux no ha cessat des d’aleshores. En la mateixa línia, el govern francès treballa en la suspensió dels actuals casos d’asil de Síria. També Bèlgica suspèn temporalment les sol·licituds de protecció procedents de ciutadans sirians “fins que la situació al país s’aclareixi”. Grècia, per la seva banda, congela les peticions d’asil d’uns 9.000 sirians, mentre que les autoritats noruegues no en denegaran ni n’aprovaran, de moment. Àustria suspendrà la tramitació de totes les peticions, unes 12.900, i aplicarà un programa de “repatriació i deportació a Síria”. La política migratòria i d’asil domina la vida política d’Àustria, on l’ultradretà partit FPÖ va guanyar les eleccions el setembre passat. Itàlia, Suècia i el Regne Unit segueixen els mateixos passos i van anunciar ahir canvis en la política d’asil a ciutadans sirians.
