Política

Un any a cop de titular

6/1.

Jaume Clo­tet gua­nya el premi Josep Pla de prosa en català amb ‘La Ger­man­dat de l’Àngel Cai­gut’.

8/1.

Mor el direc­tor de cinema Ven­tura Pons (78 anys).

9/1.

Grífols es des­ploma a la borsa, acu­sada de fal­se­jar comp­tes per Got­ham en un informe esbi­ai­xat i enganyós.

14/1.

El Barça perd la Super­copa con­tra el Madrid (4-1).

15/1.

Aitana Bon­matí (Barça), premi The Best com a millor fut­bo­lista del 2023.

22/1.

Pri­mera inves­ti­gació fis­cal per l’ope­ració Cata­lu­nya. Es revi­sarà el segui­ment a l’exfis­cal supe­rior Rodríguez Sol el 2012 i 2013.

27/1.

Xavi Hernández diu que dei­xarà la ban­queta del Barça a final de tem­po­rada.

30/1.

El govern pro­hi­beix els mòbils a infan­til i primària i els acota molt a secundària.

1/2.

Ja hi ha 202 muni­ci­pis i 5,9 mili­ons de cata­lans en emergència per sequera.

4/2.

‘Cre­a­tura’, d’Elena Martín (6 pre­mis), tri­omfa als Gaudí al cos­tat de ‘20.000, espe­cies de abe­jas’, ‘Saben aquell’, ‘Robot dre­ams’, ‘El mes­tre que va pro­me­tre el mar’ i ‘Men­tre siguis tu, l’aquí i l’ara de Carme Elias’.

6/2.

Clam de la page­sia per la falta d’ajuts i el menys­te­ni­ment del sec­tor. Col·lapsen car­re­te­res en el camí cap a Bar­ce­lona, on 2.000 trac­tors pre­nen els car­rers.

6/2.

Tres morts en l’esfon­dra­ment d’un edi­fici resi­den­cial a Bada­lona per pro­ble­mes estruc­tu­rals i falta de qua­li­tat de mate­ri­als. Es desa­llot­ja­ran cinc blocs més a Bada­lona i, també, a Santa Coloma de Gra­me­net.

11/2.

Catorze ferits, dos crítics, a Port Aven­tura per la cai­guda d’un arbre sobre l’atracció Toma­hawk enmig d’un epi­sodi de fort vent.

12/2.

Israel alli­bera dos ostat­ges en una ope­ració a Rafah que causa la mort a dese­nes de pales­tins.

14/2.

El Suprem rati­fica la inha­bi­li­tació de 6 mesos per a Pau Juvillà (CUP), que no havia reti­rat uns llaços grocs de l’ajun­ta­ment en la cam­pa­nya de les elec­ci­ons del 2019.

18/2.

El PP gua­nya les elec­ci­ons galle­gues amb majo­ria abso­luta per cinquè cop seguit, ara amb Alfonso Rueda. El crei­xe­ment històric del BNG no com­pensa la pata­cada dels soci­a­lis­tes.

22/2.

L’exju­ga­dor del Barça Dani Alves, con­dem­nat a qua­tre anys i mig de presó i cinc de lli­ber­tat vigi­lada per l’agressió sexual a una jove el dia de cap d’any del 2022. El 25 de març surt en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal sota fiança d’un milió d’euros.

22/2.

Deu morts i 15 ferits en un incendi que devasta un edi­fici de 14 plan­tes i 138 habi­tat­ges de nova cons­trucció a València.

25/2.

S’inau­gura el Mobile World Con­gress, amb una pre­visió de 95.000 visi­tants.

27/2.

L’exmi­nis­tre i antic número 2 del PSOE José Luis Ábalos, suspès cau­te­lar­ment de militància per la seva pre­sumpta impli­cació en el cas Koldo. Passa al Grup Mixt.

28/2.

L’abat de Poblet, Octavi Vilà, nou bisbe de Girona.

29/2.

El Suprem obre causa per ter­ro­risme con­tra Puig­de­mont i Wagens­berg.

29/2.

Matança isra­e­li­ana en un punt de repar­ti­ment d’ajuda a Gaza: 100 morts i 700 ferits.

1/3.

A petició del PP, la Comissió de Venècia avala l’amnis­tia i diu que no lamina la divisió de poders.

11/3.

La soci­e­dad de la nieve’ i ‘Robot dre­ams’ es que­den sense Oscar. Tri­omfa ‘Oppen­hei­mer’ (7 pre­mis(.

12/3.

Pere Ara­gonès avança les elec­ci­ons al 12 de maig un cop veu que els Comuns no li vota­ran el pres­su­post pel vet al Hard Rock.

12/3.

Albert Jané, 56è Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes.

14/3.

El Congrés aprova l’amnis­tia amb 178 vots a favor i 172 en con­tra. El govern de l’Estat xifra en 372 els bene­fi­ci­a­ris poten­ci­als (90 dels quals són poli­cies), molt lluny dels 1.432 que cal­cula Òmnium.

15/3.

Pri­mera de dues jor­na­des de pro­testa dels tre­ba­lla­dors de les pre­sons cata­la­nes després de la mort a gani­ve­ta­des d’una cui­nera de Mas d’Enric comesa per un pres.

16/3.

Les bases de l’ANC rebut­gen concórrer a les elec­ci­ons del 12 de maig amb una llista cívica.

17/3.

Neu­tra­lit­zada l’opo­sició, Putin arrasa en les pre­si­den­ci­als rus­ses i s’estarà al Krem­lin fins l’any 2030.

22/3.

Estat Islàmic rea­pa­reix en un audi­tori de Mos­cou: 144 morts i 551 ferits.

3/4.

Un pare mata el seu fill de 5 anys i fereix la mare, a Bell­caire d’Empordà.

9/4.

El Tri­bu­nal Euro­peu dels Drets Humans con­demna Suïssa per inacció con­tra l’escal­fa­ment del pla­neta.

10/4.

Un home mata la seva pare­lla i els fills bes­sons, de 8 anys, i després se suïcida, al Prat de Llo­bre­gat.

11/4.

L’advo­cat gene­ral del TJUE avala els euro­es­cons de Puig­de­mont i Comín.

13/4.

L’Iran ataca Israel amb dese­nes de drons i l’exèrcit hebreu repel·leix l’agressió. Sis dies després ata­carà l’Iran.

15/4.

Entren 131 muni­ci­pis cata­lans més en la llista de zones per poder limi­tar el preu del llo­guer. Ja en són 271.

16/4.

El Barça, eli­mi­nat de la Cham­pi­ons pel PSG (1-4). En l’anada a París, els blau­grana s’havien impo­sat per 2-3.

19/4.

L’empresa xinesa Chery fabri­carà 150.000 cot­xes el 2029 a l’antiga fac­to­ria Nis­san de Bar­ce­lona.

21/4.

El PNB i EH Bildu empa­ten a 27 escons en les elec­ci­ons bas­ques però el PSOE (12) es decanta pel pene­bista Ima­nol Pra­da­les.

24/4.

Pedro Sánchez es retira cinc dies a medi­tar si plega de pre­si­dent, molest pel setge polític, judi­cial i mediàtic a la seva dona. Deci­dirà con­ti­nuar al càrrec.

3/5.

El govern multa Renfe amb 900.000 euros per l’ava­ria de l’R2 Sud del 2023.

4/5.

El Girona es clas­si­fica per a la Cham­pi­ons per pri­mer cop en la seva història.

7/7.

El govern aixeca l’emergència per sequera a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i a la Costa Brava sud.

10/5.

Opa hos­til del BBVA al Saba­dell, que ja havia rebut­jat una oferta amis­tosa pre­sen­tada el 30 d’abril.

15/5.

Piru­eta d’Oriol Jun­que­ras, que anun­cia que dei­xarà la pre­sidència d’ERC forçat perquè Marta Rovira no es pre­sen­tarà a la secre­ta­ria gene­ral, però l’endemà pre­cisa que plega per aspi­rar a pre­si­dir de nou el par­tit en el congrés extra­or­di­nari pre­vist.

19/5.

Mor el pre­si­dent de l’Iran, Ebra­him Raisi, en un acci­dent d’helicòpter pro­vo­cat pel mal temps.

24/5.

El Barça des­ti­tu­eix Xavi i l’ale­many Hansi Flick serà el nou entre­na­dor.

25/5.

El Barça supera l’Olym­pi­que de Lió amb gols d’Aitana i Alèxia i gua­nya la ter­cera Cham­pi­ons en qua­tre anys.

28/5.

Irlanda, Noru­ega i l’Estat espa­nyol reco­nei­xen Pales­tina.

30/5.

El Congrés aprova l’amnis­tia amb 177 vots a favor enmig de la joia de l’inde­pen­den­tisme i la cridòria i els insults de la ultra­dreta. El BOE la publica l’11 de juny.

1/6.

Lluís Llach és esco­llit pre­si­dent de l’ANC.

3/6.

Revolta Pagesa talla els punts fron­te­rers de tot el Piri­neu con­tra la política agrària euro­pea.

6/6.

El res­tau­rant Dis­fru­tar, de Bar­ce­lona, és esco­llit el millor del món.

6/6.

El BCE reta­lla els tipus d’interès per pri­mera vegada en vuit anys. Abaixa el tipus de referència fins al 3,75%.

10/6.

Acord entre ERC, Junts i la CUP perquè Josep Rull pre­si­deixi el Par­la­ment.

14/6.

La justícia suïssa tomba per ter­cer cop l’acu­sació per ter­ro­risme en la causa del Tsu­nami Democràtic.

18/6.

La cúpula fis­cal s’ali­nea amb la tesi del fis­cal gene­ral de suport a l’amnis­tia per tan sols dos vots.

20/6.

Bruce Springs­teen omple l’Estadi Olímpic amb 58.000 segui­dors en el pri­mer dels dos con­certs que farà en 48 hores.

21/6.

El jutge Aguirre intenta dei­xar Puig­de­mont fora de l’amnis­tia inves­ti­gant-lo ara per alta traïció.

21/6.

L’alcalde Coll­boni pro­posa no reno­var el 2028 les llicències dels 10.101 pisos turístics.

23/6.

L’Espa­nyol torna a pri­mera divisió un any després.

24/6.

Tres morts en la revet­lla de Sant Joan: un apu­nya­lat a la Bar­ce­lo­neta i dos més en una bara­lla a Girona.

25/6.

Pri­mers amnis­ti­ats: Miquel Buch, un escorta de Puig­de­mont i 12 acti­vis­tes.

25/6.

Julian Assange, en lli­ber­tat sota fiança al Regne Unit. Admet la cul­pa­bi­li­tat a canvi d’evi­tar una con­demna de presó als Estats Units.

25/6.

El PSOE i el PP acor­den reno­var el CGPJ després de cinc anys de blo­queig.

1/7.

Lla­rena s’obs­tina a no apli­car l’amnis­tia i manté les ordres de detenció sobre Puig­de­mont, Comín i Puig.

1/7.

Inves­ti­gació interna a ERC quan se sap que la ini­ci­a­tiva del car­tell ofen­siu con­tra Ernest i Pas­qual Mara­gall va sor­gir del par­tit.

1/7.

El Suprem dels EUA reco­neix la immu­ni­tat par­cial de Trump com a pre­si­dent durant l’assalt al Capi­toli el 6 de gener del 2021.

4/7.

Els labo­ris­tes arra­sen en les elec­ci­ons al Regne Unit amb 410 dipu­tats per 131 dels con­ser­va­dors. Rishi Sunak plega i Keir Star­mer és el nou pri­mer minis­tre.

7/7.

França frena la ultra­dreta en la segona volta de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves. Venç l’esquerra del Nou Front Popu­lar, seguit dels cen­tris­tes de Macron i l’ultra­dretà Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal de Marine Le Pen.

8/7.

García-Cas­tellón arxiva a con­tra­cor el sumari del Tsu­nami, en què s’inves­ti­gava Puig­de­mont, Rovira i Wagens­berg, entre altres.

8/7.

Mor als 89 anys Marta Fer­ru­sola, l’esposa del pre­si­dent Pujol. Patia Alz­hei­mer.

8/7.

Con­dem­nen a 35 anys de presó el jove que va vio­lar i va inten­tar matar una noia de 15 anys a Igua­lada la nit de la cas­ta­nyada del 2021.

13/7.

90 morts i més de 300 ferits, “danys col·late­rals” de l’atac isra­elià per eli­mi­nar el número 2 de Hamàs.

13/7.

Un franc­ti­ra­dor burla tot el dis­po­si­tiu de segu­re­tat i dis­para a Donald Trump des d’una teu­lada durant un míting a Penn­silvània. L’expre­si­dent i can­di­dat en surt amb una ferida lleu a l’ore­lla.

16/7.

Roberta Met­sola, ree­le­gida pre­si­denta del Par­la­ment Euro­peu. Ursula Von der Leyen també repe­tirà com a pre­si­denta de la Comissió Euro­pea.

21/7.

Joe Biden cedeix a la pressió i no serà el rival de Trump. Passa el relleu a la vice­pre­si­denta Kamala Har­ris.

25/7.

S’inau­gu­ren els Jocs Olímpics a París, amb una des­fi­lada pel Sena polèmica per la des­pesa i les res­tric­ci­ons als ciu­ta­dans.

29/7.

Nicolás Maduro és ree­le­git pre­si­dent a Veneçuela segons el recompte ofi­cial i enmig d’acu­sa­ci­ons de frau.

31/7.

Un atac atribuït a Israel mata a Tehe­ran Ismail Haniyeh, líder polític de Hamàs.

31/7.

26 per­so­nes són alli­be­ra­des a l’aero­port d’Ankara en el més gran inter­canvi de pre­so­ners entre els EUA i Rússia des de la Guerra Freda. Entre ells hi ha el peri­o­dista basc Pablo González.

2/8.

La militància d’ERC avala per poc la inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa. Jovent Repu­blicà, que té un dipu­tat, fa pre­gar el seu “sí cri­tic”. Qui cri­tica dura­ment l’acord és Junts.

9/8.

Insòlita roda de premsa del con­se­ller Elena i la cúpula dels Mos­sos per jus­ti­fi­car el dis­po­si­tiu frus­trat per dete­nir Puig­de­mont. El con­se­ller car­rega con­tra Puig­de­mont i els caps poli­ci­als s’espla­ien en valo­ra­ci­ons polítiques fora de lloc.

10/8.

Illa pren pos­sessió com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat amb el com­promís de “res­pec­tar la plu­ra­li­tat”. En el govern, Sílvia Pane­que, Albert Dal­mau, Ali­cia Romero i Núria Par­lon tin­dran posi­ci­ons des­ta­ca­des.

15/8.

A Suècia, pri­mer cas de la vari­ant de mpox (verola del mico) més letal fora d’Àfrica. La UE des­carta la vacu­nació mas­siva i el con­trol de fron­te­res.

20/8.

Maria Bra­nyas, la per­sona de més edat del món, mor als 117 anys a Olot.

20/8.

L’excap d’ope­ra­ci­ons de la Policía Naci­o­nal a Cata­lu­nya mata la seva pare­lla i l’expa­re­lla i se suïcida.

22/8.

Comença a Bar­ce­lona la copa Amèrica de vela amb recels sobre la inversió pública i dub­tes sobre l’expec­ta­tiva de reper­cussió.

23/8.

Apu­nya­la­ment múlti­ple a Solin­gen (Ale­ma­nya) amb tres morts i vuit ferits. Estat Islàmic el rei­vin­dica.

26/8.

Josep Lluís Tra­pero assu­meix la direcció política dels Mos­sos i Miquel Esquius en serà el cap uni­for­mat en lloc d’Edu­ard Sallent.

5/9.

Tot i la victòria de l’esquerra, Macron escull el con­ser­va­dor Mic­hel Bar­nier com a pri­mer minis­tre.

11/9.

L’inde­pen­den­tisme sobre­viu a la tren­ca­dissa política i surt al car­rer per fer cons­tar que el clam per l’auto­de­ter­mi­nació es manté viu i per fer una crida a la uni­tat del movi­ment i a dei­xar enrere els retrets.

13/9.

Des­tituït el pre­si­dent d’Adif després del caos de l’alta velo­ci­tat a Sants.

18/9.

Estrena històrica del Girona en la Cham­pi­ons i der­rota con­tra el PSG (1-0).

20/9.

Israel ataca Bei­rut i mata el cap d’ope­ra­ci­ons de Hez­bol·là. L’esca­lada del con­flicte a la regió és un fet.

24/9.

Esti­rada d’ore­lles del Con­sell d’Europa a l’Estat espa­nyol per les sentències del TSJC que impo­sen el 25% de cas­tellà a l’escola.

26/9.

El TJUE avala el vet a l’escó de Puig­de­mont i Comín, con­tra l’opinió de l’advo­cat gene­ral i la seva pròpia sentència del 2019 en el cas idèntic de Jun­que­ras.

28/9.

Albert Serra gua­nya la Pet­xina d’Or al fes­ti­val de cinema de Sant Sebastià amb ‘Tar­des de sole­dad’.

3/10.

La llei mor­dassa no es deroga però es reforma: s’eli­mi­nen les pilo­tes de goma i es rebaixa a la deso­bediència a un agent.

12/10.

Sal­va­dor Illa par­ti­cipa en el dia de la His­pa­ni­tat –des de Mon­ti­lla, l’any 2010, cap pre­si­dent català hi acu­dia– per “refer ponts”, enmig de crítiques del sobi­ra­nisme.

12/10.

Mort sob­tada als 69 d’anys d’Alex Sal­mond, antic cap de govern d’Escòcia i artífex del referèndum d’inde­pendència del 2014.

15/10.

El banyolí Non Casa­de­vall és el pri­mer secre­tari gene­ral de la història de la CUP, fins ara diri­gida per un secre­ta­riat col·legiat.

16/10.

L’Estat espa­nyol reco­neix Sal­va­dor Puig Antich com a víctima del fran­quisme, mig segle després que fos assas­si­nat pel règim.

16/10.

El Suprem inves­tiga el fis­cal gene­ral, Álvaro García Ortiz, per reve­lació de secrets amb relació al delicte fis­cal de la pare­lla d’Ayuso.

17/10.

Israel mata Yahya Sinwar, líder de Hamàs i autor intel·lec­tual del 7-O.

24/10.

Íñigo Errejón, por­ta­veu de Sumar, deixa el càrrec, l’escó i la política enmig de greus acu­sa­ci­ons de com­por­ta­ments mas­clis­tes.

27/10.

Puig­de­mont i Jordi Turull són acla­mats com a pre­si­dent i secre­tari gene­ral pel congrés de Junts.

28/10.

Segona Pilota d’Or per a Aitana Bon­matí. Lamine Yamal, millor juga­dor jove.

3/11.

Felip VI, Letícia i la resta d’auto­ri­tats són incre­pats a Pai­porta per ciu­ta­dans que els llan­cen fang indig­nats per la falta de diligència per aten­dre l’emergència
.

7/11.

L’Audi­en­cia Naci­o­nal fixa per al 10 de novem­bre del 2025 el judici als Pujol.

9/11.

A València, 130.000 per­so­nes exi­gei­xen que Mazón dimi­teixi i sigui jut­jat per inacció durant la dana.

20/11.

Es des­en­ca­lla la Comissió Euro­pea amb un acord entre soci­al­demòcra­tes, libe­rals i el PP euro­peu, que ignora la pressió del PP espa­nyol per vetar la soci­a­lista Teresa Ribera.

21/11.

El Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal emet una ordre d’arrest con­tra Neta­nyahu, a qui acusa de crims de guerra i con­tra la huma­ni­tat.

24/11.

La COP29 de Bakú tanca un acord de 300.000 mili­ons de dòlars anu­als fins al 2035 per als països del Sud Glo­bal, dece­buts perquè en recla­ma­ven qua­tre vega­des més.

1/12.

Dos morts i una tren­tena de ferits en l’acci­dent d’un auto­car de l’Hos­pi­ta­let que tor­nava d’Andorra per l’Alta Cer­da­nya. El vehi­cle, amb un pro­blema als frens, per­ta­nyia a una empresa en con­curs de cre­di­tors, tenia la ITV cadu­cada i el con­duc­tor havia con­su­mit dro­gues.

4/12.

El govern francès de Mic­hel Bar­nier cau després de només tres mesos per una moció de cen­sura. Nou dies després, Macron nomena pri­mer minis­tre el cen­trista François Bay­rou, que repes­carà Manuel Valls.

8/12.

Els rebels siri­ans aca­ben mig segle de tira­nia dels Al-Assad i 13 anys de guerra civil, després de 12 dies de marxa sobre Damasc. Moham­mad Ghazi al-Jalali, líder de l’extre­mista Orga­nisme d’Alli­be­ra­ment del Lle­vant, és el pri­mer minis­tre. Bai­xar al-Assad es refu­gia a Rússia.

14/12.

Oriol Jun­que­ras (52% dels vots) s’imposa a Xavier Godàs (42%) i tor­narà a pre­si­dir ERC, ara amb Eli­senda Ala­many de secretària gene­ral.

17/12.

L’Audiència de Bar­ce­lona arxiva la trama russa del procés i cen­sura el jutge ins­truc­tor, Joaquín Aguirre.

19/12.

Vint anys de presó per a Domi­ni­que Pélicot per la vio­lació con­ti­nu­ada, amb sub­missió química, de la seva dona Gisèle, que ofe­ria a més homes. Els altres 50 pro­ces­sats reben penes entre 3 i 15 anys.

20/12.

Mat­teo Sal­vini, absolt en el judici per segrest i dene­gació d’auxili quan va impe­dir que l’‘Open Arms’ desem­barqués més de 147 immi­grants a Lam­pe­dusa.

20/12.

4 i 2 anys d’inter­na­ment als menors que van vio­lar dues vega­des una nena d’11 d’anys a Bada­lona.

25/12.

38 morts i 29 ferits en esta­ve­llar-se al Kazakhs­tan un avió azer­baid­janès per l’impacte d’un míssil rus.

29/12.

Moren 179 per­so­nes en esta­ve­llar-se un avió que ater­rava a Corea del Sud.

29/12.

Mor als 100 anys Jimmy Car­ter, expre­si­dent i premi Nobel de la pau 2002.

12 de maig

El torn de Salvador Illa

Toni Romero

El PSC obté 42 diputats i supera Junts (35) i ERC (20). Al darrere, el PP (15), Vox (11), els Comuns (6), la CUP (4) i Aliança Catalana (2). L’independentisme recula fruit de la patacada d’ERC –Aragonès anunciarà l’endemà que plega– i del votant decebut, i es queda sense possibilitats d’articular una majoria d’investidura alternativa a la del PSC, ERC i els Comuns (68 de 135).

9 de juny

‘Quo vadis’, Europa?

Toni Romero

La ultradreta guanya les europees a Itàlia, creix a Alemanya i arrasa a França. Amb tot, la coalició de populars, socialdemòcrates i liberals manté el control d’ una cambra cada cop més fragmentada. A Catalunya, el PSC (a la foto, Javi López) supera el 30% del vot. Toni Comín queda com l’únic eurodiputat de Junts i l’independentisme no atura la reculada. A l’Estat, esquifida victòria del PP, amb 22 escons per 20 del PSOE.

12 de juliol

Torna Marta Rovira

Toni Romero

Els exiliats del Tsunami (Marta Rovira, Rubèn Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez) són rebuts per pesos pesants de l’independentisme. Crida l’atenció l’abraçada entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, que té la feina urgent d’aplacar la crisi dels cartells a ERC. A l’exili només hi queden Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig

8 d’agost

El dia de Puigdemont i Illa

Toni Romero

Puigdemont torna a Catalunya però es fa fonedís després d’haver pronunciat un discurs curt a l’Arc del Triomf en comprovar que no pot accedir al Parlament per assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, escollit 133è president de la Generalitat amb els vots del PSC, ERC i els Comuns. El líder de Junts se’n torna a Waterloo esquivant una polèmica operació gàbia dels Mossos.

29 d’octubre

Aiguat mortal a l’Horta Sud

Toni Romero

Un aiguat de fins a 771 litres per metre quadrat i la falta de diligència del govern valencià per avisar la població provoquen una gravíssima inundació a l’Horta Sud, 230 morts i danys materials, avui encara no avaluats. El govern de Carlos Mazón i el PP estatal intenten capgirar la realitat i culpar-ne el govern de l’Estat, quan la competència de Protecció Civil és del govern autonòmic.

5 de novembre

Trump derrota Harris

Toni Romero

Donald Trump arrasa en les eleccions dels EUA derrotant la demòcrata Kamala Harris sense oposició i, a més, obté el control del Senat i reté la majoria a la Cambra de Representants. L’anunci de futurs membres del seu govern apunta al desmuntatge de l’estat del benestar, la desregulació, la vigilància de fronteres per frenar l’entrada de persones i mercaderies i la pèrdua d’interès en la política exterior. Trump és el primer president dels EUA condemnat per càrrecs penals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia