Entre el canvi i la continuïtat

Les primeres accions del futur president dels EUA, Barack Obama, indiquen un desig de moderació que molts interpreten d'una manera positiva, en tant que suposaria una continuïtat dels models demòcrates que van donar bons resultats, i que d'altres veuen com una versió Clinton II, en què Obama abandona les seves arrels progressistes o més d'esquerres.

Els experts en la vida política continuen especulant i fins i tot suggerint quines persones han d'ocupar els càrrecs claus en la futura administració demòcrata. Obama ha allargat la mà a personatges de la vella escola, com Warren Christopher i Sam Nunn, fet que dóna més sentit a noms que sonen a Washington, com ara l'exvicepresident Al Gore per ser secretari d'Estat; l'economista de Clinton Lawrence Summers, per al Tresor, i fins i tot el senador republicà de Nebraska Chuck Hagel, fent competència a Gore.

La secretaria d'Estat, la direcció de la diplomàcia dels EUA, és un càrrec que possiblement no el volen ni l'un ni l'altre. A Gore no li interessa, perquè deixaria una vida sense controls i que li permet guanyar força diners, per passar a estar sota les limitacions dels funcionaris federals i com a blanc de totes les crítiques republicanes i de les que sens dubte rebria d'arreu del món quan acabi l'enlluernament amb Obama.

Pel que fa Hagel, un senador que va acompanyar Obama en el seu viatge a l'Iraq fa uns quants mesos, no hi ha dubte del seu suport al president demòcrata ni de la confiança que Obama li tindria. Hi ha precedents de secretaris (ministres) de l'altre partit, com ho va ser el republicà Richard Cohen -tintular de Defensa amb Clinton- i el demòcrata Norman Mineta -Transports- amb George W. Bush. Però el Partit Republicà intentarà evitar-ho, ja que no és el moment de perdre un dels seus senadors i menys quan intenta redefinir-se per atreure més sectors de la societat nord-americana. Malgrat el seu desacord amb la línia de Bush i del seu propi partit, Hagel podria tenir interès a personalitzar la recuperació del sector moderat republicà.

Model d'eficiència
De moment, però, la tria de Rahm Emanuel com a cap de gabinet i de John Podesta com a principal encarregat de la transició ha servit molt per fer el traspàs de poders, que, segons tots els comentaris, es podria convertir en un model d'eficiència. Alhora, això preocupa els sectors més esquerranosos del partit, que confiaven a tenir en Obama un demòcrata d'un tarannà diferent del dels centristes Bill Clinton i Jimmy Carter.

Tant Emanuel com Podesta, l'un més de centre i l'altre més progresista, eren "operadors" clintonians i fins ara no hi ha cap indicació que Obama tingui els ulls posats en altres elements de l'ala esquerra del seu partit. Les personalitats i les intencions, sobretot, són el que preocupa aquests sectors: el gran dèficit de pressupost segurament aturarà el programa per reformar la sanitat, que costaria 75.000 milions de dòlars, i el de l'educació.

"Fidelitat" al passat
Aquest és un terreny on Obama podria fer com Clinton i demostrar que no confia en l'ensenyament públic que tant defensen els més progressistes, ja que sembla que les seves dues filles -igual que Chelsea Clinton- acabaran en una escola privada de Washington.

Fins ara, la principal mostra de "fidelitat" d'Obama a les seves arrels ha estat la recomanació al president Bush perquè ajudi la indústria automobilística nord-americana, que seria una ajuda semblant a la que han rebut els bancs.

També hi ha esperances que el nou president suspengui les ordres per fer prospeccions de gas i petroli, cosa que comportaria la primera lluita greu per a Obama: si els preus de l'energia no continuen baixant, la preocupació dels nord-americans no serà l'ecologia, sinó la disponibilitat de gasolina i calefacció barates.