“L’obra d’ampliació de l’hospital genera un gran consens polític”

Ser més gent significa també més responsabilitats com a ajuntament i més feina, al mateix temps que més reptes. Un dels més complexos sorgeix de la realitat social de la ciutat, que malgrat estar creixent, té una taxa de natalitat molt baixa. Això vol dir que ens arriba població de fora i en concret de fora d’Espanya, amb un 19,4 % de persones no nascudes a la Unió Europea. Un percentatge elevat d’immigració que significa un repte perquè aquesta gent que ha vingut a guanyar-se la vida a Calella es pugui integrar amb normalitat i faci seves la cultura i la llengua catalanes. Un repte enorme que no és només nostre sinó de tot el país i que per això fa tan necessari que es derivin a la Generalitat les competències en immigració.

Nosaltres vam fer un concurs obert a les entitats bancàries i l’entitat que es va presentar dins el termini i en la forma escaient ens demanava un aval com a ajuntament abans de concedir-nos els diners. No vam creure oportú acceptar aquesta condició i ara el que estem fent és anar a parlar de forma individual amb cada entitat financera per intentar tancar un procés negociat. Estem en el bon camí i confiem plenament que superarem l’escull aviat. L’única afectació que tindrà el projecte és un retard en l’inici de les obres, però estic convençut que els diners arribaran i que ho faran aquest primer trimestre de l’any.

La licitació és la prova més evident que el govern de la Generalitat manté el compromís de fer l’ampliació de l’hospital i també s’inclou la direcció de l’obra; per tant, també es preveu que s’executarà. Tot segueix endavant i des de l’Ajuntament estarem molt a sobre en tot el procés. S’ha picat molta pedra, però afortunadament és un projecte que genera molt consens polític i això reforça que es pugui dur a terme en els terminis previstos. Crec que hi ha poques obres a Catalunya que generin un acord tan unànime com aquest.

La recollida de residus i la neteja viària és un servei que està canviant molt en els últims anys. El reciclatge ha esdevingut un concepte clau sobre el qual ha de pivotar la resta i que, tant perquè ho marca la llei com pel convenciment que tenim com a govern, hem de millorar. Ara mateix vivim amb un contracte que es va fer fa 12 anys i les necessitats del municipi han evolucionat. Ja s’està redactant el nou plec de condicions, que serà ambiciós i que volem enllestir a finals d’aquest any o inicis del 2026 per aconseguir una recollida més eficient.

Hem actuat en comerços i botigues traient els productes de les façanes i reordenant l’aspecte exterior, perquè l’interior no és competència nostra. Tot i això, continuem treballant en l’ordenança per ajustar algun punt que no acaba de funcionar. Ara bé, és obvi que els hàbits de consum estan canviant arreu del món i representen un repte dels grossos per al comerç de proximitat. El nostre competidor ja no és Mataró, la Roca del Vallès o Barcelona. El nostre competidor és una pantalla que tothom porta a sobre i amb la qual pot demanar un producte en segons que, a més, li portaran a casa. Lluitem contra el món sencer. L’administració el que ha de fer és posar-ho fàcil a aquells comerciants que, malgrat les dificultats, aposten pel comerç local. Avui en dia fer el pas és gairebé una heroïcitat.

Calella és un referent històric d’aquest país pel que fa al turisme. El sol i platja va néixer aquí i s’ha expandit arreu del país i a la resta de l’Estat. Aquesta etiqueta, però, no ens salva de seguir treballant per adaptar la ciutat, com a destinació madura que és, a la transformació del sector, que s’ha accelerat en els últims anys. Per exemple, ens hem afegit a la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents (DTI) en l’àmbit estatal, que fomenta l’intercanvi d’experiències i coneixements i avalua la competitivitat. Aspectes que ens van molt bé per detectar els pros i els contres i actuar en conseqüència per augmentar l’atractiu de Calella per als visitants de cara al futur. Anem junts amb els hotelers i els comerciants, perquè tots tenim molt clar que cal invertir en qualitat.

Han estat molt profitosos perquè reforcen la idea de la destinació intel·ligent i, també, sostenible. Aquest any es veuran més resultats perquè s’executaran les obres de gran part dels concursos que s’han adjudicat. Un dels més importants serà la renaturalització de les platges de Garbí i Gran, pensada per evitar l’erosió i afavorir la biodiversitat. Tractant-les com un espai natural ajudarem a aturar la seva regressió, un dels perills cada cop més freqüents al litoral català. Un dels canvis més evidents a la platja de Garbí serà que deixarà de passar el tractor per garbellar la sorra i la neteja es farà a mà. Garbellar la sorra deixa un paisatge molt ordenat i atractiu, és cert, però també trenca els grans, els esmicola i afavoreix que no es fixin a terra. L’objectiu a curt termini és que el sistema també s’apliqui a la platja Gran.

Tard o d’hora, els cotxes acabaran marxant. És el gran repte, perquè no hi ha cap possibilitat que es quedin. La idea que cal desenvolupar i que segur que no es podrà executar fins al proper mandat és com treure’ls, perquè això implica habilitar altres espais a la ciutat on es puguin deixar. Calella és una ciutat tensionada pel que fa a l’aparcament i aquí entra tant el projecte del pàrquing de Can Saleta com sobretot el del pàrquing en altura a La Muntanyeta. Per a aquest caldrà buscar finançament i durant aquest mandat el que volem és tenir tot el procés administratiu enllestit.

Aquest és el gran debat que no podem ni volem defugir. Allò que demanem des del govern de la ciutat a la Generalitat és que ens faciliti tota la informació per poder prendre la decisió més coherent. Hem de saber, entre d’altres coses, si dins de Calella el trànsit seria el mateix. Aquest nou enllaç pot permetre més espai per construir habitatge que faciliti que la gent jove no hagi de marxar a un altre lloc? Són molts dubtes i interrogants que no es resoldran fins que no tinguem el projecte a les mans. Un projecte que, a més, ha d’anar acompanyat d’uns estudis rigorosos de mobilitat i d’impacte ambiental. Estem parlant d’una actuació que tindrà una gran afectació en el territori, no ens enganyem. Cal tenir totes les dades i estudiar a fons les alternatives abans de prendre una decisió. Però, pel que ens han fet arribar, no és un projecte que puguem tenir sobre la taula a curt o a mitjà termini.

Estem obligats a facilitar al màxim l’accés a la platja i ens cal actuar en els accessos ja existents. En millorarem la imatge, l’enllumenat i la seguretat amb càmeres. Hi haurà tot un sistema de control que ens permetrà actuar amb celeritat quan, per exemple en episodis de pluja, s’inundin. El pressupost d’aquest any inclou una partida pactada amb ERC per fer accessible el pas del carrer Àngel Guimerà.

A Calella de moment no en podem prescindir, perquè els vehicles d’emergències no podrien accedir a la platja. Però en aquest debat que fa anys que dura crec que tots plegats hauríem de ser més ambiciosos i exigir que la línia del tren marxés definitivament de la primera línia de la costa, bàsicament perquè si no ho aconseguim nosaltres ho farà el mar. Pot semblar un projecte faraònic i que fem volar coloms, però a llarg termini és inevitable.

Continua sobre la taula perquè no s’ha resolt del tot en cap cas. A mi parlar de xifres en matèria de seguretat no m’agrada gens perquè fins que no s’arriba a zero no és efectiu del tot. És cert que s’han reduït els casos, però a un ciutadà que hagi patit un robatori o un acte violent aquesta explicació no li serveix de res. El que és important és que nosaltres com a govern estem molt compromesos amb la seguretat i hem aconseguit reduir els furts, és cert, però mantenim inalterable el suport a les forces de seguretat. La seguretat ha de poder estar garantida i això passa per modificar les lleis i augmentar el nombre de jutges perquè, entre d’altres coses, no quedin impunes els furts (perquè no es doni el cas que a qui robi no li passa res).

Nosaltres estem en contacte permanent amb el Departament d’Educació per millorar les condicions de totes les escoles del municipi. Faig meva la frase que diu que educació no és de la nostra competència, però que no sigui de la nostra competència no vol dir que no sigui de la nostra incumbència. Ens preocupa l’educació i per això vam posar en marxa un pla educatiu d’entorn per garantir, entre d’altres coses, les mateixes oportunitats a tot l’alumnat. Si volem una escola inclusiva, però, ens fan falta recursos, en especial per a aquelles escoles que tenen un percentatge més elevat d’alumnes amb necessitats especials, com és el cas de La Minerva, una escola que funciona molt bé i la recordo com un centre exemplar quan vam patir la covid i em va tocar fer d’alcalde accidental. A La Minerva se l’ha d’ajudar i mimar.

Una dècada amb una prova esportiva de primer nivell dona per molt. Hem passat de ser l’Ironman Barcelona que se celebrava a Calella a ser l’Ironman Calella-Barcelona, com una de les condicions perquè se seguís celebrant al municipi. Tenim signat fins al 2027, amb la confiança que és una prova profundament consolidada en el territori i que creiem –no només nosaltres sinó tot el teixit empresarial local i la majoria de la ciutadania– que continuarà amb nosaltres durant molt de temps. Ens situa en el món. Costa de pensar quin cost tindria una campanya publicitària d’aquest ressò mediàtic.

Hem de veure com es distribueix aquest PUOSC, que recordem que va del 2025 al 2029, però part dels diners segur que van a un dels projectes de mandat que ja està en marxa: la transformació del mercat municipal en un centre cívic. Tot i això, el projecte al qual es destinin els diners és el menys important. La ciutadania el que vol és que arribin recursos i que el govern sàpiga atraure subvencions que ajudin a millorar la qualitat de vida de la seva ciutat.

L’Oktoberfest és patrimoni de la gent de Calella. L’empresa que l’organitzava fins l’any passat va decidir que marxaven a Santa Susanna i jo els desitjo la millor sort del món. Nosaltres ja vam dir que la festa continuaria i vam fer un procés de licitació que va guanyar una empresa local. En fem una valoració positiva i creiem que va anar bé. També és cert que no hi havia tantes bandes com els altres anys perquè ja ens havien avisat que anàvem tard per les dates. Això ens va donar peu per evolucionar i presentar una festa de la cervesa diferent i reinventada. Aquest any segur que tindrem més bandes, però l’Oktoberfest també serà un festival musical i gastronòmic amb una oferta variada.

Si ho haguéssim fet no es diria Oktoberfest ni seria obligat que actuessin bandes tradicionals bavareses. La festa de la cervesa i Calella, amb més de trenta-cinc anys de vida, van agafades de la mà.

Hem fet un nou pas endavant amb el model. Potser més que un pas, una sacsejada amb el regidor Josep Grima al capdavant. Fira i festa major formen part d’un tot i aquesta integració dona més força a la celebració. L’any 2023 vam estrenar el concepte de fira de fires amb la voluntat de ser un aparador de la riquesa cultural del país, i el 2024, amb les comarques gironines com a convidades, vam mantenir el fil conductor. Un fil conductor que ja li avanço que seguirà aquest any amb la voluntat de reivindicar el país i els seus artesans. També hem repensat l’espai gastronòmic ampliant l’horari i fent que la gent es quedés més a fer-hi els àpats. Hem concebut la fira com un espai on la gent entrés al matí i en gaudís tot el dia.

Ens hi hem abocat perquè ens el creiem. El campament reial durant les festes de Nadal ha estat tot un èxit, amb prop d’11.000 persones que l’han visitat. Però les activitats han estat moltes més i considerem que és un espai privilegiat en el qual invertirem per millorar l’espai de les fonts, on s’habilitarà una bassa natural al pati de l’Os per fomentar la biodiversitat i on també es construirà una bassa de laminació d’aigua que permetrà aguantar l’aigua quan plou i que no baixi amb tanta força, arrossegui la sorra i provoqui inundacions al carrer Raval, Sant Josep o Miquel Cuní. Les dues licitacions que es van fer per obrir el bar van quedar desertes, senyal que no hi ha demanda.

Li podria enumerar molts projectes: tenir acabat el centre cívic, haver executat tots els Next Generation, haver construït els nous jocs infantils al parc Dalmau... Però el que realment m’agradaria és que com a govern miréssim enrere i comprovéssim que hem deixat una ciutat millor de la que ens vam trobar, capaç de generar oportunitats i on es visqui bé, hi passin coses i atregui la gent per la seva oferta turística i comercial. Vaja, com sempre dic, que anem pel món sentint-nos orgullosos de ser de Calella.