“La segregació escolar a La Minerva s’ha de resoldre”

Hi ha una entesa de diàleg amb el govern i nosaltres vam presentar fins a onze mesures de les quals només en van retirar tres, hem volgut allargar aquest marge de confiança amb una nova abstenció. El 2024, en què també es van incorporar propostes nostres, no es van acabar de dur a terme, malgrat que també sortia a la memòria d’alcaldia, que per a nosaltres és la bíblia dels pressupostos. Ens vam queixar a l’alcalde d’aquesta manca de compromís. És el cas d’un estudi sobre la diversificació de l’economia circular que es va incorporar i que no s’ha realitzat i que en aquests nous comptes s’ha tornat a agafar. Som conscients que hi ha una bona voluntat, però també hem avisat el govern que seria l’últim any que ho faríem si no es compleix amb tots els temes pactats.

Adaptar els passos sota la via del tren ha tingut una trajectòria excessivament llarga, però sembla que ara sí que es durà a terme amb una partida de 330.000 euros inicial per al pas del final del carrer Àngel Guimerà. Tard, però arriba.

Fa anys que s’arrossega i no pot esperar més. S’ha de resoldre. I tant nosaltres com els Comuns hem estat treballant i treballem en aquest sentit. Ara el centre disposa d’una AFA molt decidida i reivindicativa que posa damunt de la taula les mancances que cal resoldre sense més excuses. Fins i tot van aconseguir reunir-se amb la comissió d’Educació del Parlament! La segregació per nosaltres va molt lligada a la imatge de l’escola i aquesta passa pel manteniment, però també per “vendre” el centre a les famílies de Calella, que ha de competir amb El Far, que té a tocar i que es va inaugurar fa pocs anys. També caldria dotar-la d’una bona oferta d’extraescolars.

Les informacions que han sortit no són gaire aclaridores. No es va presentar només Banc Sabadell, sinó també CaixaBank, però ho va fer fora de termini. Aquesta situació va impedir que s’obrís el sobre i es veiés quina oferta havia presentat i si era més interessant. Banc Sabadell havia imposat un aval a l’empresa municipal Gestvia –que és qui assumeix el projecte–, i l’Ajuntament va creure que no era admissible. Per això, ara des de Gestvia es busca negociar directament amb les entitats bancàries. L’opció que han pres els consellers de Gestvia és bona, perquè també es pot recórrer a l’Institut Català de Finances. D’acord que és una licitació tècnicament fallida, però no hauria de repercutir negativament en la construcció de l’aparcament.

Està molt lligada a la construcció del futur pàrquing de Can Saleta. Si la construcció del pàrquing es retarda, acabarà condicionant les obres del centre sanitari, perquè hi ha l’acord entre administracions que les dues actuacions seran simultànies. Hem de fer tots els possibles per accelerar Can Saleta quan encara no hi ha pressupostos de la Generalitat. Si aconseguim posar la primera pedra a l’aparcament abans que el govern català tingui tancats els comptes, funcionarà com a pressió perquè hi hagi partida per a l’hospital. Si no ho fem així, potser la Generalitat ho utilitzarà com a excusa per no destinar-hi els diners.

Des d’ERC, tal com ja vam fer abans de les eleccions al Parlament, ens vam manifestar en contra. Però ho vam fer amb uns termes molt clars: que qualsevol proposta que vingui de la Generalitat ho faci acompanyada d’un estudi de viabilitat mediambiental i d’impacte sobre la mobilitat; que hi hagi consens en el consistori i que se sotmeti l’aprovació a una consulta popular. Fa poc, a través de la moció que es va moure a la comarca des de diferents entitats socials contràries al nou accés, la gent d’ERC ens vam reunir amb representants d’altres municipis també afectats pels nous accessos de l’autopista i vam comprovar que dins del partit hi ha diferents posicions segons l’afectació que hi ha sobre el territori. Però es tracta d’una actuació amb un calat tan profund en el territori que no ens podem permetre prendre una decisió equivocada.

La decisió no ha estat prou participativa. Ens hauria agradat que s’hagués buscat un major consens sobre l’activitat que hi ha d’anar a dins. El projecte no ens agrada perquè nosaltres defensàvem mantenir la venda dins l’edifici i compaginar-la amb l’espai d’entitats previst. Una altra de les coses que van molt lligades a l’actuació i que des del mandat anterior que demanem és la prolongació del carrer Sant Joan fins a la carretera N-2 i així l’espai mercat quedaria integrat dins aquesta pacificació.

Crec que en aquell moment hi va haver part de campanya populista per part de l’alcalde i amb comentaris molt desafortunats que vinculaven delinqüència amb immigració. Ell mateix va acabar admetent que s’havien esbiaixat les seves paraules i va redreçar el seu discurs només cap a la reincidència, no pas la multireincidència, que des del punt de vista judicial no existeix. En aquest sentit a nosaltres sempre ens trobarà al costat, davant la defensa de la seguretat de la ciutadania. Sí que sembla que la situació s’ha calmat, però la problemàtica no s’ha resolt i cal continuar treballant-hi. A ERC ens agrada parlar molt de prevenció, però a aquest govern el que li agrada també molt és invertir i s’han gastat molts diners en càmeres de seguretat que segur que serveixen per recopilar proves quan s’enxampa un delinqüent, però que no són suficients. La prevenció es treballa en el carrer, des de la mediació i els serveis socials.

Res de res. La regidoria responsable no ha canviat gens el conveni que mantenen entre les dues parts des de fa molts anys. No fa gaire els Comuns van entrar una moció en què reclamaven que es reordenés el tema turístic i vam aprofitar des d’ERC per reclamar una taula de treball i debatre models, com ara el de Lloret, que funciona amb una agència turística i en una única direcció amb tots els actors implicats. Aquí encara funcionem per separat l’empresariat turístic i els comerciants. No s’ha mogut res. Com a millor exemple, el 2023 es va dir que treballaríem plegats per donar sortida a les licitacions de serveis a la platja que no havien prosperat i el novembre de l’any passat ens van confirmar que no es tirarien endavant cap de les propostes debatudes. Calella continuarà tenint les mateixes guinguetes de sempre i la platja Gran continuarà amb mancances de serveis com fins ara.

És un debat difícil i complex. Ara no ens veuríem disposats a treure’l, però sí que exigim els estudis pertinents i els informes clars sobre com i de quina manera repercuteix a Calella, més enllà de la propaganda que se’n fa. És evident que hi ha uns beneficis, però ens cal quantificar el retorn real d’aquest sobreesforç que pateix la ciutat.

Ho ha estat perquè han intentat mantenir la festa amb el que tenien. I el que tenien era més aviat poc. Emplenar l’envelat amb una oferta diferent d’allò que és l’essència de la festa de la cervesa i amb l’excusa de voler donar-li una volta no ha funcionat. Les bandes que venien sempre van marxar a Santa Susanna i en les noves dates de l’Oktoberfest de Calella els grups ja no tenien disponibilitat. Creiem que ha deixat de ser l’Oktoberfest. Haurem d’esperar a la nova edició per veure si la proposta pren volada.

És cert que s’han anat introduint canvis en una estructura que data de fa molts anys. Alguns han estat un encert i d’altres no tant. L’any passat ens va agradar que separessin la part més tradicional de les entitats i del monogràfic, però considerem que mantenir els preus, per molt populars que siguin, és una barrera perquè hi pugui disfrutar tothom, sobretot les famílies que no tenen recursos. Nosaltres apostem per una proposta més inclusiva i malgrat que s’han fet passes tímides com entrades anticipades on-line reduïdes, no acaben de funcionar. Des del govern, alcalde inclòs, estan aferrats a un discurs que identifica la ciutadania amb la Calella de sempre, la de tota la vida. Nosaltres no ens hi sentim identificats perquè Calella és diversa i plural i no ens agrada posar etiquetes de ciutadà.

Era de preveure i malgrat que des del govern es va intentar reduir l’impacte assegurant que només era un euro per taula de més, de fet la mesura suposava un increment del 80%. Una puja desmesurada que al final s’ha hagut de fraccionar en dos anys i de forma generalitzada sense tenir en compte les especificitats de cada zona del municipi. Una mala gestió que no es pot justificar perquè sigui un govern nou, perquè molts dels regidors ja tenen una llarga trajectòria dins el consistori.

També és un tema d’una gran complexitat. Ordenances que puguin induir a noves dinàmiques comercials en el carrer Església són molt difícils d’establir. En tenim exemples per exemple a Barcelona, on les ordenances en aquest sentit van ser molt criticades i algunes fins i tot no es van poder aplicar. De fet pivoten sobre l’oferta i la demanda entre qui lloga el local i qui posa el negoci. Poc es pot fer en aquest sentit. Què podem fer com a ciutat? Donar més bons serveis. No pots reclamar als hotels que siguin de cinc estrelles quan el seu entorn no ho és, amb voreres trencades, carrers bruts i inseguretat. Millorar els serveis i facilitar l’aparcament, que passa per l’actuació de Can Saleta i l’aparcament en altura a La Muntanyeta que ara el govern vol anivellar amb les pistes d’atletisme per poder construir-hi a sobre el nou pavelló esportiu.

Perquè des del 2022 ja ens advertien que suposaria un augment important. Hi ha hagut una manca de previsió per part del govern que ha acabat repercutint en la ciutadania. Estem a les portes d’una nova contractació de la neteja a la ciutat, amb un plec de condicions molt complex i que hauria de garantir un dels aspectes més crítics en el municipi, com és el de la neteja pública. Ara mateix ja hi ha una empresa contractada que està elaborant com ha de ser aquest plec i estem molt amatents. En especial perquè s’han fet moviments que no entenem i amb els quals no estem d’acord, com ara la compra en el mandat anterior d’uns contenidors, amb un cost d’1,3 milions d’euros, que no sabem si es podran aprofitar amb un nou model de recollida. Tenim clar que un porta a porta a tota la ciutat és inviable, però aquest estudi ens ha de dir quins altres sistemes s’hauran d’implementar per optimitzar els serveis. Serà un dels aspectes en què no en deixarem passar ni una.

Bé, comporta drets i deures. Tindrem un major pressupost, però al mateix temps se’ns acumularan els serveis que cal donar a la ciutadania. Teòricament ens hauríem de dotar d’un parc de bombers, per exemple, o recuperar els serveis socials que ara mateix ens està donant el Consell Comarcal. No és fàcil, però és engrescador.

Com a ERC ens hauríem abocat a fer un pla de xoc de manteniment de la ciutat. Hi ha un bon grapat d’espais que estan descuidats. També hauríem actuat per reordenar la façana marítima. Quan el nostre grup va entrar el 2019 vam dibuixar una façana marítima sense cotxes i tothom se’ns va tirar al damunt, i ara és el futur immediat. Una façana que també incloïa la naturalització de la platja que ara es comença a executar. És el gran canvi a nivell d’imatge, mediambiental i de millora de la salut de les persones.