Drets i deures pels 20.000
El govern celebra el creixement, però admet dificultats per garantir serveis a una població diversa
El nou pàrquing de Can Saleta i la construcció del centre cívic al mercat marcaran l’urbanisme del 2025
La polèmica sobre el nou accés a la C-32 i la lluita contra la segregació escolar, principals reptes a resoldre
Calella s’ha fet gran. Així ho constata el nombre d’habitants, que ja ha superat la barrera dels 20.000, amb tot el que comporta. Drets i deures, assenyala l’alcalde Marc Buch, que ja augura que la nova realitat del municipi no suposarà un camí de roses, ja que atendre una ciutadania tan diversa i amb un creixement que no s’atura no és fàcil. De moment, però, aquest 2025 la ciutat ha d’afrontar un any amb un gran nombre de projectes per desenvolupar i l’inici d’alguns que superaran fins i tot el mandat i esdevindran referents d’una època. En aquest sentit, fa pocs dies el Departament de Salut anunciava el concurs públic per al projecte d’ampliació de l’hospital Sant Jaume de Calella, que confirmava el compromís de la Generalitat amb un equipament sanitari que prèviament havia obtingut el vistiplau del govern anterior. Una obra amb un pressupost estimat de 89 milions d’euros que, a més, s’avançaria un any al calendari previst i que podria estar en funcionament el 2029. La felicitat per la bona nova, però, ha quedat emmascarada perquè la notícia es coneixia el mateix dia que l’equip de Salvador Illa admetia que no podria aprovar el pressupost del 2025 perquè no té prou suport parlamentari. Caldrà veure fins a quin punt aquest nou entrebanc acaba afectant la inversió en un equipament hospitalari d’abast comarcal que arrossega importants mancances que no poden esperar més. Relligat al projecte, l’aparcament de Can Saleta, que s’aixecarà al costat de l’hospital, ha encaixat un revés amb la declaració com a desert del concurs públic per aconseguir el crèdit necessari per finançar les obres de construcció. El govern ha iniciat ara un procés negociat amb les entitats bancàries per trobar els diners amb unes condicions més avantatjoses que li permetin engegar l’actuació durant el primer trimestre de l’any.
La transformació en centre cívic del mercat municipal, un edifici catalogat obra de Jeroni Martorell que ha anat perdent l’activitat comercial, també marcarà un any en què, a més, s’haurien de començar a veure les principals actuacions del paquet aconseguit amb els fons europeus Next Generation. Un total de 5 milions que han de servir perquè aquesta destinació turística madura faci el salt cap a un futur del sector basat en la sostenibilitat, la transició intel·ligent i la diversificació. La renaturalització de les platges de Garbí i Gran, convertides en espais naturals on es fomenti la biodiversitat i es comparteixi la zona amb els banyistes, és una de les propostes més ambicioses i la que hauria d’aplanar el camí perquè, a curt, o potser més a mitjà termini, els vehicles acabin de ser expulsats de primera línia de la platja i la ciutat pugui lluir el passeig de Manuel Puigvert, amb la seva balustrada tan característica, lluny del soroll dels motors i la contaminació del trànsit rodat. Un passeig que continua sent el cor de les activitats culturals i esportives de més ressò dins i fora del terme municipal. Si la tradicional Fira de Calella i l’Alt Maresme ha arrelat en aquest espai buscant l’equilibri entre tradició i modernitat, la coincidència en les dates de celebració del triatló internacional Ironman, amb deu anys de vida, i l’Oktoberfest, tot un clàssic de l’oferta cultural i turística del municipi, va obligar a fer decantar la balança pel primer, valorant tant el ressò obtingut com sobretot la projecció mundial que obté el nom de Calella. Els organitzadors de la festa de la cervesa van emigrar a Santa Susanna i van obligar el consistori a posar a licitació d’urgència qui s’encarregués de mantenir la festa a la ciutat. El resultat, amb menys bandes i més diversitat musical, no ha convençut tothom i deixa marge de millora per a l’octubre vinent.
Les queixes d’una escola
El Departament d’Educació anul·lava per al setembre del 2024 una de les dues línies d’I3 a l’escola La Minerva. Va ser la gota que va fer vessar el got del debat antic sobre les condicions d’un centre amb més de vint anys de vida i que assumeix la pitjor part d’una distribució desigual de l’alumnat amb necessitats educatives especials. A aquest escenari, s’hi va ajuntar la denúncia de l’AFA sobre un manteniment deficient de les instal·lacions i la problemàtica va arribar fins i tot al Parlament, on tots els grups polítics es van comprometre a buscar-hi una solució. De moment, el consistori ha començat a treballar per resoldre les mancances a les instal·lacions i des de la mateixa societat civil ha nascut un grup de famílies compromeses a apuntar els fills en bloc a l’escola per reclamar que s’hi recuperi la segona línia i que es redueixi l’estigma del centre.
La intenció de la Generalitat de donar el vistiplau a un segon accés a l’autopista a Calella, a poc més d’un quilòmetre del primer que comparteix amb Pineda, ha generat un debat profund entre els detractors i els que reclamen que abans de prendre una decisió s’estudiï a fons la proposta per conèixer-ne els beneficis. En el primer bàndol, una plataforma ciutadana que denuncia que l’obra pot acabar de trinxar el poc paisatge natural que encara queda al municipi i a la qual els grups de la CUP i Comuns van donar veu amb una moció en aquest sentit. A l’altra banda, el govern, que no es vol manifestar fins que hagi avaluat la feina dels tècnics. Fa poc es va saber que “la complexitat” d’aquest accés el deixava al marge del procés d’exposició pública dels estudis informatiu i d’impacte ambiental per a la millora de la connectivitat de l’autopista que el Departament de Territori ha donat a conèixer aquest mateix mes. S’ha inclòs en un estudi separat, juntament amb la millora del de Pineda i es preveu fer-lo públic aquest any. De moment, sense data.
Finalment, Calella també afronta un canvi en el model de recollida selectiva i de neteja viària que hauria de resoldre un servei caduc i deficient que genera moltes crítiques i que serà una realitat el 2027. La neteja dels espais públics continua sent un dels aspectes que més preocupen la ciutadania, segons la darrera enquesta de percepció ciutadana de la Diputació, però la supera la seguretat, situada en primera posició. La partida global per a seguretat del pressupost d’aquest any s’enfila als 3,6 milions.
