CDC proposa un govern d'unitat, i ERC, accions "unilaterals" davant el TC
La possibilitat que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) acabi retallant l'Estatut pel que fa, sobretot, a la llengua, ha provocat la reacció immediata dels partits catalans. Des de CDC s'ha apostat per plantejar "un govern d'unitat", mentre que ERC ha reclamat una acció "unilateral" dels grups parlamentaris catalans.
Per la seva banda, el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha avisat que si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut en aspectes com el finançament i la llengua "alguna cosa es trencarà" i marcarà "un abans i un després" de l'articulació de Catalunya dins de l'Estat. "Ni llengua ni diners, ni català ni els cèntims que Catalunya mereix", ha dit, per avisar que no es pot portar a terme això i esperar que el país callarà i obeirà. Pujol ha avisat d'una reacció "contundent" tan social com política si es dóna aquesta retallada.
El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha apostat perquè el Parlament faci un pas "unilateral" davant d'un TC que ha titlat "d'òrgan partidista que no afavoreix els interessos de Catalunya."
El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha remarcat que si l'alt tribunal retalla el deure de conèixer el català "potser s'hauran de plantejar canvis al govern de Catalunya; potser plantejar-nos un govern d'unitat".
En declaracions a RAC 1, Puig ha assegurat que si el TC respecta el terme nació "no servirà de res" si al mateix temps "no s'accepta el que plantegem" pel que fa a la llengua, el finançament i les relacions bilaterals. "No servirà de res que ens deixin que ens autoanomenem nació però que no ens deixin practicar-ho", ha sentenciat.
Per la seva banda, el PP, a través de la seva portaveu al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat que manté el seu recurs contra l'Estatut perquè desperta "dubtes d'inconstitucionalitat generalitzats" en la societat espanyola.
