ZP preveu un Estatut limitat
Ja es va preparant el terreny dels eufemismes. Abans que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el futur de l’Estatut, des del govern de José Luis Rodríguez Zapatero s’espera i es desitja que la sentència de l’alt tribunal serveixi per “limitar” l’abast del text. Aquesta descripció de què és el que li pot passar a l’Estatut en un futur gens llunyà, traduït a un idioma que s’entengui, suposa tant com esperar i desitjar una lectura restrictiva o a la baixa de determinats preceptes de la norma, en vigor des de l’agost del 2006.
Més de dos anys més tard d’aquesta data, i amb l’evidència que en la pràctica gairebé no s’ha desplegat, l’Estatut continua tenint al davant un panorama fosc, per no dir negre. Els membres del TC segueixen deliberant i les reunions de treball per avançar cap a la resolució no s’aturen, malgrat que a hores d’ara tampoc no acaba de quedar clar si serà aquest tribunal el que dictaminarà sobre la qüestió.
Des que el PP i el Defensor del Poble es van presentar davant el Constitucional exigint que l’alt tribunal es carregui l’Estatut, les teories sobre la resolució que es gesta en aquest tribunal han estat diverses i cap d’encoratjadora: començant per la possibilitat d’arrencar de soca-rel els elements cabdals de la norma –com la igualtat del català i la bilateralitat– o passant per la laminació absoluta dels seus pilars fonamentals, la flaire que ha arribat als despatxos dels partits des de la sala del ple del tribunal fa pudor de socarrim.
Darrerament, els efluvis que surten del mateix conclave sembla que escampen aromes més del gust de la Moncloa, interessada a tenir un text català arreglat però sense que suposi cap amputació traumàtica del que se’n consideren les bases fonamentals.
D’aquí que des del govern del PSOE, entretingut durant mesos a disfressar la crisi econòmica amb tota mena d’eufemismes, ara ja s’hagi encunyat una nova expressió per explicar, si cal, de quin mal pot morir l’Estatut: de “limitació”.
Les formacions catalanes es miren amb força recel qualsevol filtració que es produeix des del TC sobre l’orientació de la sentència. La possibilitat, gens descartada, que desaparegui “algun article” els fa tremolar. Perquè són conscients que PSOE i PP, amb interessos no del tot coincident, volen salvar els mobles com sigui. I això passa perquè l’Estatut no quedi immaculat.
Per als de Zapatero, una sentència restrictiva i que barri el pas a qualsevol interpretació a l’alça permetria tirar endavant el text al ritme que més li convingués, però mai a gust del consumidor (català). Per als de Rajoy, en canvi, és necessari que l’alt tribunal escenifiqui alguna mena de cop d’efecte que permeti treure pit després d’haver convertit la causa catalana en el gran cavall de batalla de l’anterior legislatura. Al PP, doncs, li convé força que desapareguin articles i, si pot ser, capítols sencers. I és amb aquest objectiu que es pressiona el TC.
Atès que qui segur que té les de perdre és l’Estatut, la qüestió és saber els interessos de quina de les dues formacions sortiran més afavorits. I, sobretot, en quin moment es farà públic el resultat. Enmig també de la batussa entre PSOE i PP per renovar cinc dels seus dotze membres, el TC ja ha fet arribar al govern el missatge que pot tenir a punt la sentència pel desembre vinent.
