Ramon Bacardit
Cap de l’oposició (Junts per Catalunya a Manresa)
“Ens vam quedar a 900 vots de guanyar les eleccions”
“És estrany que no tinguem una relació permanent amb l’alcalde i que ens plantegi temes i nosaltres fem la nostra aportació”
“Diem coses amb correcció, i basades en fets reals. Som de pactar però fer pactes vol dir renúncies per les dues parts”
Hauríem de ser els pioners a generar treball, en transformació del centre històric
Ramon Bacardit, arquitecte –com l’alcalde, per cert. Del 2011 al 2015, tinent d’alcaldia i regidor d’Urbanisme, Paisatge i Mobilitat a Manresa. En les eleccions municipals del 2023 va ser cap de llista de Junts per Catalunya a Manresa, el qual, explica, es va fundar el 2021. Tot i que la nomenclatura pot portar a confusió, assegura que no tenen vincle amb Junts per Manresa. No són els mateixos amb els quals ERC s’havia entès abans per governar.
Entrem a matar: l’alcalde ha dit que no els reconeix, que no són els d’abans.
És clar, és que Junts va néixer el 2021!
Abans eren Junts per Manresa i ara, Junts per Catalunya a Manresa. Genera confusió.
És un tema complex i també és l’única excusa que té l’alcalde per explicar el que ha passat. Junts es va constituir el 2021. El que hi havia abans era l’antic PDeCAT. I ja se sap on han anat els hereus del PDeCAT, alguns estan al PSC i alguns s’han passat a Junts. Per tant, el que diu l’alcalde, en realitat, és: “Jo estava molt bé abans i ara ja no ho estic tant. Han canviat!” És un partit nou, ho dic en cada ple. Sé que s’assemblen els noms, però saben perfectament que no som els mateixos. De fet, la coalició Impulsem Manresa, que està governant ara, seria hereva d’allò, d’aquell PDeCAT. Per tant, demanaria que no juguem a confondre la ciutadania.
Junts, el 2021, i vostè, cap de llista el 2023.
Com a cap de llista, després de les eleccions, en la primera reunió amb l’alcalde –no era alcalde encara, de fet–, li vaig dir que el que havia gaudit els últims quatre anys, amb un empat tècnic ser alcalde, no tornaria a passar perquè part del nostre entorn s’ha sentit molt maltractat. Si tornem a quedar empatats es farà un pacte paritari. Ell ho enyora, allò d’abans; no estava acostumat a tenir oposició. De fet, a Manresa no n’hi ha hagut mai.
Hi ha prou marge per governar amb tranquil·litat.
L’alcalde va començar la legislatura i va dir que volia un govern tranquil. I ha buscat una majoria absoluta amb partits que són entre ells diferents, en l’eix nacional són oposats –en principi– i en l’eix esquerra-dreta, també, perquè Impulsem és un partit més conservador. Què prioritza l’alcalde? Estar tranquil. Però no comptava que tindria una oposició incisiva. Estem al carrer i en els plens donem veu a les preocupacions del ciutadà.
Més enllà de les desavinences, hi ha tracte polític, diguem-ne?
No, de fet jo li he dit a l’alcalde, sembla que no existim, però representem una part molt important de Manresa, ens vam quedar a 900 vots de guanyar les eleccions. És estrany que no tinguem una relació permanent amb l’alcalde, o almenys de tant en tant, i que ens plantegi temes i nosaltres fem la nostra aportació. En democràcia hi ha el paper de l’oposició i la nostra feina és dir el que no funciona. Diem coses amb correcció, i basades en fets reals. Som de pactar però fer pactes vol dir renúncies per les dues parts.
Manresa té projectes d’envergadura en marxa. Fa uns mesos, vostè deia que el govern i Junts tenien models de ciutat diferents. Com valoren el que estan fent? Què faria Junts?
Fan una política molt continuista. Des de fa 28 anys, ERC ha estat al govern, a l’alcaldia o tinença d’alcaldia, en àmbits com ara habitatge, cultura... La ciutat que tenim té molt a veure amb com s’ha gestionat les últimes dècades. És culpa de l’alcalde actual? No, però sí que hi ha una manera de fer política local que és evident que no està bé. Per què la gent sempre em pregunta “com és que estem tan malament”?
A què es refereix?
En el PIB per càpita, la renda familiar disponible, hi ha hagut una davallada, això hauria d’encendre alarmes. En la nostra campanya vam incidir en la necessitat urgent d’actuar: replantejar polítiques socials, les prioritats de la ciutat, posar energia en punts molt concrets. L’alcalde va preferir la continuïtat: acabar els grans projectes que ell havia començat. És continuïtat versus canvi i per això no hi va haver l’entesa. Per exemple, la segregació escolar, resulta que el problema que tenim ara és una segregació a la inversa. Parlen del fet que la implantació del sistema de residus està anant bé però jo fa un moment m’he trobat una empleada de la neteja desbordada... Hem volgut ser els primers, els més no sé què. Crec que som conillets d’Índies. Hauríem de ser els pioners a generar treball, en transformació del centre històric... La zona de baixes emissions tampoc és una prioritat i està encallada perquè els han cosit a al·legacions. Si tota la ciutat és de baixes emissions, si la blindes als vehicles, tota la gent del Berguedà, del Solsonès que ve i necessita el cotxe, què farà?
Prioritats?
La primera és retornar la confiança al teixit associatiu i les entitats empresarials.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.