“La forja i Campdevànol mantenen una història d’amor”

El creixement del poble està molt vinculat a l’aigua com a força i al treball del ferro. Primer, vam començar amb forjadors artesans, els típics clavetaires, i ha evolucionat fins a la siderúrgia actual. Del nostre poble, però, surt l’enginy que fa passar l’aigua per una canonada i la fa caure creant un corrent d’aire fred que refreda el ferro per trempar-lo. I això ho han recuperat recollint informació d’antigues forges a Andorra i hi han descobert algú de Campdevànol que hi havia anat per ensenyar-los aquesta tècnica. No en som conscients, fins a quin punt la història de la forja està lligada a Campdevànol i Campdevànol a la història de la forja.

És una història d’amor, perquè el nostre poble creix al voltant d’aquesta indústria del ferro, però, també una mica d’amor i odi, perquè, d’un temps cap aquí, el ferro no és una indústria que té tant potència i la siderúrgia i les grans empreses del sector s’han anat centralitzant o han anat tancant, la competència és molt dura, però, tot i això, mantenim l’única siderúrgia de Catalunya i de les poques que hi ha a la península Ibèrica.

Sí, té molta importància i crec que és molt important, fins i tot com a país, tenir una empresa d’aquestes característiques. En cas contrari, ja seríem dependents. D’aquella història, encara mantenim una eina, que jo crec que esdevindrà més clau del que ha estat els últims anys.

La comarca del Ripollès ha après a oferir-se al visitant que ve a gaudir de la comarca. Campdevànol mai no havia fet això. No ho ha necessitat i això ha forjat un caràcter diferent del dels nostres veïns més directes. A mesura que la indústria de la siderúrgia s’ha anat automatitzant, robotitzant i modernitzant, sí que hi ha hagut tota una sèrie de petites indústries al voltant que s’han anat creant i creixent que són les que s’ofereixen a aquesta gran siderúrgia. Aquestes petites indústries estan creades i dirigides per gent de Campdevànol i n’hi ha d’altres de l’àmbit del metall, que no estan relacionades amb Comforsa i que van venent, com per exemple les especialitzades en consumibles de la soldadura o màquines de soldar automatitzades.

Sí, el fet que, al nostre poble, s’hagi treballat des d’antic amb aquest mineral fa que seguim creant noves empreses i que seguim vinculats a aquesta indústria.

Sí, els sindicats van tenir molta influència en la gestió política del poble i es van passar èpoques molt convulses. Hi ha unes generacions que tenen la tradició de política convulsa i que, a vegades, intenten sacsejar-nos, encara en l’actualitat. Es nota el tarannà d’anar estirant per aquí i pressionant per allà, però ara estem en un moment d’estabilitat i estem posant les bases per tenir un creixement sòlid, no un gran creixement, però sí sòlid, per tenir una base molt forta, sobre la qual pugui créixer la població, puguin créixer comerços i indústries, i puguem atraure emprenedors que es vulguin instal·lar al nostre poble.

Hem d’acabar de travar les infraestructures, però tenim ganes de poder oferir aquest tipus d’instal·lacions.

En dos àmbits que des de l’administració estem projectant. Un és el turístic. Ens hem posat a dins de la Ruta del Ferro, un itinerari que vol creuar tot el Pirineu i que ja ha estat homologat pel Consell d’Europa. És una ruta transfronterera, en la qual, al Ripollès, ens hem donat d’alta nosaltres, juntament amb Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, i que pretén creuar el Pirineu amb l’objectiu d’anar passant a banda i banda de la serralada i arribar fins al cap de Creus. Es pot fer tan llarga o curta com un vulgui, anirem oferint paquets d’estades i d’activitats.

Ens hi hem donat d’alta, precisament, perquè volem potenciar el petit museu que vam crear i la intenció és que pugui tenir més prestància i, a més, tenim espais recuperats i dignificats en el marc de la nostra història de l’aigua i del ferro. Estarem així en algun mapa de cara a promoure el turisme, que, vulguis o no, atrau comerç, consum, llocs de treball.

És el vessant formatiu i això és un projecte, una idea, una intenció, que hem dissenyat i que hem presentat a una convocatòria de fons europeus i, de moment, no tenim el sí.

La idea és agafar algun dels edificis municipals que tenim o un que Comforsa té abandonat per fer una escola de forjadors, en el marc del projecte Pirineu del Ferro (Pirfer) del Poctefa, que promou els projectes transfronterers. Arles ja va plantejar fer una escola similar i, ara, en el nostre cas, ens hi afegiríem, amb un Pirfer2. Aquests projectes són transfronterers i tenen diversos socis a banda i banda del Pirineu.

Sí, forjador entès com l’artesà que treballa el ferro, escalfant-lo i a cops de martell . En l’actualitat, treballen molt per fer peces úniques. Arles vol fer aquesta escola, però nosaltres tenim siderúrgia i soldadura i altres tipus de treball del metall. Per tant, la part interessant d’aquest projecte serà parlar amb la indústria pròpia per conèixer quin tipus de professionals els manquen, més enllà dels soldadors, per als quals ja hi ha la Fundació Soler. L’objectiu és fer una formació moderna i actual del treball del ferro. Fer una formació conjunta amb Arles, ells amb la part més artesana i nosaltres, la més industrial i que tots els alumnes puguin passar pels dos centres.

Sí, això és especialment important, perquè no tenim institut i, els nostres joves se’n van a Ripoll o a Ribes. Amb una formació per a joves, tornes a omplir de vida el poble.

Tenim alguna infraestructura en la qual hauríem d’invertir, però no tant com en la nau de Comforsa. Estic parlant d’una casa que vam haver d’expropiar a final de 2023 i la tenim buida, s’ha d’arreglar. Això farà que Campdevànol segueixi vinculat a la història del ferro.

Sí, aquest projecte de cooperació fronterera inclou la definició de dues coses més, a part de l’aspecte formatiu. Es tracta d’un centre tecnològic vinculat al metall, un espai de desenvolupament d’idees i d’investigació vinculat als nous aliatges més lleugers i més eficients, que permetria atraure fons europeus destinats a la investigació. I, a més, d’un museu de la història i el futur de la siderúrgia industrial, que sigui interactiu.