Pendents de Batasuna

El secretari d’organització del PSE, Rodolfo Ares, va presentar ahir la campanya porta a porta que han dissenyat els socialistes bascos per assolir uns bons resultats en les eleccions municipals i forals del 27 de maig. Després de detallar que organitzaran pocs mítings i que encara no saben si Zapatero trobarà temps per viatjar fins al País Basc, Ares va subratllar que “mai faré càlculs electorals” respecte a la il·legalització de candidatures de l’esquerra abertzale. El dirigent del PSE responia així al portaveu del PNB, Iñigo Urkullu, que havia afirmat que els socialistes podrien necessitar la presència dels independentistes als comicis. I és que, diguin el que diguin en públic, tots els partits bascos i navarresos ja han tret la calculadora en privat, i els resultats varien molt si en les operacions matemàtiques hi afegeixen l’esquerra abertzale o no. Per això socialistes i penebistes, i la resta de formacions que presenten candidatures a Euskadi i Navarra, són conscients que aquesta setmana que tot just comença és clau.

Abans de diumenge el Tribunal Suprem, després d’estudiar les impugnacions que presentaran la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, ha de decidir quines llistes poden concórrer als comicis i quines no. És a dir, a quants municipis, diputacions o Parlaments la gent podrà votar candidatures relacionades amb l’esquerra abertzale.
Avui el BOE publica les llistes presentades pels partits, les coalicions i les plataformes electorals. Entre les llistes que es presenten a Euskadi i Navarra, les mirades apunten a les que fan olor d’esquerra abertzale: 225 agrupacions d’electors presentades sota les sigles Abertzale Sozialistak (ASB) i farcides de destacats membres de Batasuna; 252 candidatures d’Acció Nacionalista Basca (ANB); i unes 300 llistes independents que sota sigles diverses podrien representar l’electorat de Batasuna. En total, gairebé 800 llistes que des de fa dies són analitzades per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que redacten un recurs contenciós electoral rere l’altre per lliurar-los al Suprem. L’Advocacia de l’Estat impugnarà entre 90 i 125 de les 252 candidatures d’ANB. I els serveis jurídics de l’Estat preveuen fer-ho amb pràcticament totes les agrupacions electorals d’ASB. Les impugnacions les presentaran dimecres a la nit. Després de pronunciar-se el Suprem abans de diumenge, les candidatures anul·lades podran demanar l’empara del Tribunal Constitucional, que haurà d’establir quines poden concórrer a les eleccions definitivament.

Els informes de les forces de seguretat lliurats al fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, assenyalaven que totes les agrupacions electorals d’Abertzale Sozialistak estan contaminades per la presència de dirigents de Batasuna, mentre que més de la meitat d’ANB tindrien relació amb el partit il·legalitzat, tot i que en molts casos per relacions circumstancials. Amb la base dels informes policials, Conde-Pumpido ja ha avançat que seran “diversos centenars” les llistes impugnades i que entre aquestes s’hi comptaran “la totalitat” de les presentades per Abertzale Sozialistak. Precisament, el Suprem preveu il·legalitzar ASB el 16 de maig. Després que dissabte el jutge Baltasar Garzón desvinculés ANB d’ETA i rebutgés suspendre’n les activitats, queda pràcticament descartada la il·legalització d’aquest partit, i per això el govern espanyol ha optat per impugnar totes les llistes que incloguin membres “rellevants” de Batasuna. Caldrà esperar saber si la Fiscalia i l’Advocacia també demanen la il·legalització de llistes que es presenten sota sigles diverses i que podrien representar l’electorat abertzale.

Conscients que dijous serà un dia clau, en què quedarà bastant clar quantes candidatures relacionades amb Batasuna podran concórrer a les eleccions, els independentistes han farcit la jornada de concentracions –a Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria i Pamplona– sota el lema Per un procés i unes eleccions democràtiques: no a les il·legalitzacions. Arnaldo Otegi va tornar a advertir ahir que si aquesta setmana el Suprem diu no a centenars de candidatures, també diu no “a unes eleccions democràtiques i a un procés de solucions polítiques”.