Pròxim Orient
Israel s’aferrissa a Gaza
L’exèrcit israelià actua sense aturador esperant una nova treva que alliberi captius sense suposar la fi de l’ofensiva
Netanyahu ordena a la intel·ligència hebrea que persuadeixi governs africans de rebre grans quantitats de palestins de la Franja
Les set setmanes que van transcórrer entre el 27 de novembre i el 19 de gener van portar un doble miracle a l’Orient. Després de setze mesos de sang, la influència internacional emparava acords d’alto el foc entre les autoritats israelianes i Hezbol·là primer i Hamàs després. Tant al Líban com a la Franja de Gaza, famílies incrèdules celebraven a la intempèrie el retorn cap a les seves comunitats convertides en cendra. En el primer cas, els libanesos se sentien pírricament victoriosos després d’haver temut que perdrien les seves terres per sempre. En el segon, els palestins donaven la benvinguda a la fi d’una ofensiva israeliana que ara mateix tribunals internacionals encara investiguen com a possible genocidi. A canvi, els israelians que omplien setmanalment la rebatejada plaça dels Ostatges de Tel-Aviv veien la llum al final del túnel. Només unes setmanes després, tot se’n va anar en orris.
El 18 de març, el govern de Benjamin Netanyahu va optar per volatilitzar una treva que estava tenint èxit i que hauria acabat amb tots els captius israelians que seguien a l’enclavament palestí de tornada a casa. La decisió israeliana va fer-se notar sense previ avís a les dues de la matinada, quan un bombardeig colossal i indiscriminat va fer tremolar el litoral palestí que, ara sí, líders israelians i nord-americans reconeixen obertament que voldrien per a ells mateixos. L’ofensiva hebrea, participada per milers d’israelians i tolerada per desenes de governs occidentals, va matar 400 persones en poques hores, la meitat d’elles infants.
“Els plors de les mares i els crits dels infants ressonaven a les meves oïdes”, deia aquell mateix dia Abubaker Abed, periodista gazià, al mitjà digital Drop Site News. “Van bombardejar a prop de casa nostra. No sabia a qui trucar ni em sentia les cames. Tremolava de por. És la mateixa sensació que ens havia perseguit durant setze mesos.”
La xifra de víctimes mortals a la Franja des de la represa de l’ofensiva israeliana supera les 900, amb les quals les morts registrades des de l’octubre del 2023 ja van més enllà de les 50.000.
Tel-Aviv evita compromisos
La trencadissa de l’alto el foc a Gaza no va ser una sorpresa. Només començar la treva, Netanyahu –fugitiu de la justícia internacional– va assegurar als seus ministres que l’alto el foc no arribaria a la fase 2 de l’acord, en què es preveia la retirada total de les tropes israelianes de la Franja. Els membres més radicals del seu executiu l’amenacen de deixar caure el govern si l’ofensiva contra Gaza no continua. Això desprotegiria Netanyahu, que lluny de la cadira de primer ministre seria més vulnerable davant dels tribunals israelians que l’investiguen per múltiples casos de corrupció.
Des d’aleshores, les negociacions per assolir una nova treva o reviure l’anterior existeixen. Però Tel-Aviv les afronta amb l’únic objectiu de treure com més captius de la Franja millor, sense considerar cap opció que el comprometi a silenciar les armes o a abandonar el control de l’enclavament palestí. Israel, de fet, treballa per aconseguir el contrari. Després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés al gener la seva intenció de perpetrar la neteja ètnica de Gaza i de construir-hi una Riviera de l’Orient Mitjà –un projecte del qual no se’n tenen notícies–, els líders israelians s’han sentit envalentits per avançar en la mateixa direcció. I d’aquestes intencions sí que n’arriben novetats.
Fa just avui una setmana, l’executiu hebreu va anunciar la creació d’un comitè a l’interior del Ministeri de Defensa israelià que s’encarregaria de supervisar i d’encoratjar la “sortida voluntària” dels palestins de Gaza “cap a països tercers”.
Els dirigents israelians, que s’ensumen una oportunitat històrica per eliminar l’essència palestina de Gaza, ja miren de persuadir governs estrangers perquè s’avinguin a rebre grans quantitats de gazians. El portal Axios, ben connectat amb la cúpula israeliana, assegurava divendres que el mateix Netanyahu ha encomanat aquesta tasca a la intel·ligència israeliana. Ja hi hauria hagut contactes amb Somàlia i amb el Sudan del Sud, dos països sumits en la pobresa i en el conflicte, i també amb Indonèsia. Abans, Egipte i Jordània ja han expressat la seva negativa, però tots dos països depenen del finançament nord-americà.
Els intents israelians per oferir l’exili als palestins de Gaza coincideixen amb el moment en què l’actuació de les forces de defensa d’Israel a l’enclavament tornen a explorar els límits del comportament humà. Una vintena de doctors nord-americans amb experiència a Gaza des de l’inici de l’ofensiva han reunit els seus testimonis en un documental publicat divendres que investiga la freqüència amb què l’exèrcit israelià dispara contra els infants de Gaza. Aquests doctors descarten que es tracti de casos aïllats i hi veuen un patró. “A l’inici no m’ho volia creure”, diu Tammy Abughnaim, una de les vint doctores: “Ningú vol pensar que altres humans siguin capaços d’aniquilar infants d’aquesta manera. Però apuntar contra els infants té sentit si estàs intentant apuntar contra el futur.”
