Tripartit i CiU evidencien al Parlament el trencament de la unitat catalana
El Parlament ha rebutjat aquest dijous una moció presentada pel grup parlamentari de CiU en relació al desplegament de l'Estatut i, en concret, sobre la negociació del finançament. Ha estat en un debat tens, amb molts retrets mutus, que han evidenciat el trencament de la unitat que s'havia intentat establir a la cambra amb la resolució del 2 d'octubre sobre el model de finançament.
Amb la decisió del PSC de donar suport als pressupostos de l'Estat per al 2009 com a teló de fons, CiU ha acusat els socialistes catalans de "no tenir vergonya" i de "mentir". El tripartit ha presentat una esmena al text de CiU que la federació no ha acceptat i el debat ha acabat en una picabaralla encesa.
Una demostració del grau de tensió que s'ha viscut ha estat quan, a punt de finalitzar el debat, el diputat de CiU Francesc Homs ha recordat que "al juliol es llegia als diaris que Montilla vetarà els pressupostos de l'Estat si no incloïen un finançament acceptable". "A part de no tenir vergonya, es posaran vermells el dia que diguin la veritat", ha reblat.
Això ha provocat la intervenció del portaveu parlamentari del PSC, Miquel Iceta, que ha qualificat les paraules d'Homs d'expressions "absolutament inacceptables", i ha dit que hauria agraït que les retirés o que "algú l'hagués cridat a l'ordre", en una crítica implícita al president del Parlament, Ernest Benach.
La moció presentada per CiU constatava incompliments de l'Estat respecte al desplegament de l'Estatut i instava la Generalitat a "modificar l'estratègia negociadora" per cercar "la complicitat dels grups polítics amb representació parlamentària a les diferents cambres, per tal que actuïn amb unitat de criteri, de vot i de manera coordinada". Això inclouria unitat d'acció dels partits catalans al Congrés dels Diputats, on aquest mateix dijous s'aprovaran els pressupostos de l'Estat per al 2009 amb el vot en contra de CiU, ERC i ICV i el vot a favor dels 25 diputats del PSC integrats en el grup del PSOE.
El text de CiU també constatava que els comptes estatals no incorporen el finançament i instava el govern a negociar amb l'Estat la seva corresponent modificació. Sobre l'acord, CiU volia instar l'executiu català a no acceptar un acord que no respectés "íntegrament" l'Estatut en qüestions com "el rendiment complet" per al 2009 de la cistella d'impostos que preveu el text.
El tripartit havia presentat una esmena al text que, entre d'altres punts, admetia que els pressupostos estatals per al 2009 incompliran l'Estatut, perquè no preveuen el finançament, i instava la Generalitat a continuar negociant per aconseguir que el nou sistema "sigui acordat i tingui vigència a partir de l'1 de gener del 2009".
En tot cas, tripartit i CiU no s'han posat d'acord amb aquesta moció i en la votació s'ha evidenciat el trencament de la unitat catalana. Una unitat que s'havia forjat durant el debat de política general, quan es va aprovar una resolució conjunta entre els grups del govern i la federació nacionalista. Aquest cop, la moció de CiU ha obtingut el rebuig de la resta de grups.
Aquest trencament també s'ha evidenciat en el debat, on Benach ha hagut de posar ordre diverses vegades. Homs ha recordat que la federació en tot moment ha donat "suport al govern", però que els resultats són "zero". Homs ha retret que al Parlament es reclami unitat mentre a Madrid el tripartit "vota separadament" els pressupostos de l'Estat per al 2009. "I tenen el cinisme d'encolomar a CiU el mort de trencar la unitat?", s'ha preguntat.
La "convicció" del PSC
Per la seva banda, la diputada del PSC Lídia Santos ha defensat la posició del PSC respecte els pressupostos de l'Estat. "Enlloc està dit ni escrit que votar els pressupostos de l'Estat sigui part de l'estratègia unitària per negociar el finançament", ha dit, tot afegint que hi donen suport "amb convicció i responsabilitat perquè són bons per a Catalunya". Santos ha recordat la inversió en concepte de la disposició addicional tercera de l'Estatut i que "en moments de crisi tan greus com patim l'últim que necessita la gent és desestabilitzar i una crisi de govern" i perquè "no hi ha hagut un clamor popular, ni de la patronal, ni dels sindicats, ni de la ciutadania, per tombar aquests pressupostos".
