Política

Precampanya a l'estranger

Postal de Westminster

Dirigents d'ERC s'entrevisten a Londres amb el diputat gal·lès que va presentar als Comuns una moció en suport de l'Estatut català

La proposició continua en tràmit

Viatge llampec a Londres d'Anna Simó i Pere Aragonès. Vist i no vist, com si es tractés dels mítings exprés de Montilla, la número tres de les llistes per Barcelona d'ERC i el diputat responsable de moviments socials van traslladar ahir la campanya electoral catalana al cor de la capital britànica, a 2.000 quilòmetres de distància del Parlament de la Ciutadella.

La manera, fer-se una foto amb el decorat del palau de Westminster de fons al costat de Haywell Williams, parlamentari del Playd Cymru (el partit independentista gal·lès i soci d'Esquerra en l'Aliança Lliure Europea del Parlament d'Estrasburg), vell amic de Catalunya. La justificació del viatge, conèixer de primera mà l'estat de la qüestió en relació amb l'Early Day Motion (una moció de suport) que Williams va presentar a la cambra dels Comuns en favor de l'Estatut de Catalunya, poc després que el TC emetés el veredicte, i de la gran manifestació de protesta que es va celebrar a Barcelona el 10 de juliol.

I si van tenir la foto que pretenien –instantània que les altres marques independentistes concurrents el 28-N difícilment podrien aconseguir, amb el que té de rellevància dins del moviment europeu de nacions sense estat–, les notícies sobre el procés de l'Early Day Motion i les intencions de Mr. Williams de demanar properament un debat a Westminster Hall –una cambra annexa a la més coneguda dels Comuns– sobre l'anomenada expansió interna de la Unió Europea no van ser especialment engrescadores, però tampoc especialment dolentes.

La moció segueix oberta a signatures dels parlamentaris britànics, però fins ara només l'han subscrita 14 (laboristes, liberal-demòcrates, escocesos i gal·lesos, entre d'altres; cap conservador, però), el mateix nombre que hi van donar suport els dies posteriors que Williams aixequés acta del seu suport a Catalunya, una forma també d'expressar el seu conegut punt de vista sobre Gal·les.

És a dir, si fa no fa, tot està com estava a l'agost, amb l'afegitó, però, de la publicació d'un estudi, dut a terme per “l'Aliança Lliure Europea, amb la col·laboració d'acadèmics i juristes catalans –com va recordar Simó–, sobre el full de ruta per tal de procedir a l'ampliació interna de la Unió Europea.” Un full de ruta que “recolza en el dret internacional i en el dret comparat”, en paraules de la portaveu d'Esquerra. Per poder arribar a debatre-ho dins de Westminster Hall, però, l'estat d'opinió que hauria de provocar l'Early Day Motion sobre els drets de Catalunya –i, per extensió, d'altres nacions europees– potser necessitaria moltes més signatures de senyories dels Comuns.

Com que també es tractava de fer campanya i difondre el missatge habitual, Anna Simó va tornar a demanar als diputats del “PSC, Convergència i Iniciativa el suport” a un referèndum per la independència. Simó no els demana la lluna, ni tan sols el sí a la independència. Només la seva implicació per fer possible el debat democràtic. A Catalunya, però, de moment, el realisme d'Esquerra continua passant per la demanda d'allò que és o sembla del tot impossible. A Escòcia passa gairebé igual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.