Comença la successió?

José Bono va ser el primer president autonòmic amb ganes de volar del niu per instal·lar-se a Madrid. Corria l'any 2000 i el manxec necessitava fer el salt a la secretaria general del PSOE com a pas previ per conquerir La Moncloa. Intent fallit! A María Dolores de Cospedal també fa temps que el vestit de presidenta de Castella-la Manxa se li ha fet petit. La diferència amb Bono, però, és que el socialista arrossegava més de vint anys d'experiència al capdavant del govern territorial, i De Cospedal encara no ha celebrat ni el seu primer aniversari. El 2008, es va posar a les ordres d'un Mariano Rajoy en hores baixes confiant, però, que quan s'iniciés la remuntada la secretaria general del PP seria una bona plataforma per convertir-se en una actriu de primera fila dins l'escena política estatal. Sabia, però, que el peatge era rampinyar al PSOE un dels seus feus històrics i també en aquest cas José Luis Rodríguez Zapatero li va facilitar molt la feina.

Tot i que aquest era el tracte, sembla que la baronessa popular hagi recalat a Toledo per accident. Sobretot perquè no s'esforça gens a dissimular-ho, irritant els pocs caps visibles del PP que sí que s'han cregut la importància de presidir un govern autonòmic. En un moment en què els falta gent per repartir tant poder acumulat, el president espanyol ha delegat en els càrrecs territorials la direcció de la sala de màquines del partit: “Els que formen part de l'executiu de Rajoy ja tenim moltes responsabilitats”, confessava un ministre. “I el president d'autonomia, no?”, se li interrogava. “Home, no és comparable. Un ministre té més feina, on vas a parar!” I ho afirmava un que té gairebé totes les competències transferides als territoris.

Així que De Cospedal farà prou de tenir l'ull posat a Castella-la Manxa des del despatx de Madrid després que el cap de setmana passat aconseguís que Rajoy li confirmés el càrrec a Génova; la va convertir, a més, en la mestressa gairebé absoluta del partit –amb el permís de Javier Arenas, un altre a qui també sembla que li arrenquin un queixal sense anestèsia cada cop que es qüestiona el seu poder al PP–. En tot cas, i si les enquestes no s'equivoquen, Arenas hauria de començar a preparar la mudança cap a la Junta d'Andalusia. I això voldrà dir que des de Sevilla li resultarà més difícil controlar els moviments de la seva secretaria general.

Fa quatre anys, Esperanza Aguirre exhibia el seu títol de baronessa de Madrid per intentar fer el salt a la candidatura del PP a les generals. Però el fet de no controlar tot el partit li va fer prendre la partida davant Rajoy. Les ambicions successòries d'Alberto Ruiz Gallardón han topat també amb el mateix inconvenient: no controlar l'aparell. Això no li passarà a De Cospedal en el supòsit que en un futur intentés embrancar-se en la mateixa aventura. Perquè del seu poder al partit i del que exerceix Soraya Sáenz de Santamaría al govern espanyol, més d'un dirigent popular ja n'ha volgut fer la seva particular lectura del congrés de Sevilla: que Rajoy és més previsor del que sembla i ha decidit posar les dues dirigents a competir. I això voldrà dir que, passat el temps, la que sobrevisqui tindrà alguna possibilitat d'aspirar a ser la seva digna successora.