Fumata blanca pel nou finançament
El «sí» d'ERC corona l'acord sobre el nou model, que el president de la Generalitat defensa que és «plenament estatutari»
-
Joan Ridao i Joan Puigcercós, ahir, durant l'executiva d'ERC i el president de la Generalitat, a la tarda, en la declaració institucional que va fer. / GABRIEL MASSANA / EFE. -
Joan Ridao i Joan Puigcercós, ahir, durant l'executiva d'ERC i el president de la Generalitat, a la tarda, en la declaració institucional que va fer. / GABRIEL MASSANA / EFE.
El conclave que ERC va celebrar ahir al matí en forma de reunió de l'executiva va acabar amb fumata blanca. Els republicans van avalar la reforma del finançament proposada per l'Estat després d'un intens debat. El «sí» d'Esquerra era l'últim requisit perquè el nou model tirés endavant després d'unes setmanes en què l'executiu estatal havia pitjat l'accelerador de la reforma per complir amb l'últim i enèsim termini –el 15 de juliol– anunciat per José Luis Rodríguez Zapatero, que aquest cop sí que es respectarà. Els socis del PSC i ICV-EUiA ja s'havien mostrat favorables a un pacte segons el qual, en opinió dels socialistes, Catalunya rebrà uns 2.100 milions aquest any i entre 3.400 i 3.600 quan el model estigui completament desplegat. Una xifra que Esquerra, a partir de les seves projeccions, assegura que ha augmentat fins als 3.855 milions en la contrarellotge negociadora de les últimes hores amb la vicepresidenta econòmica, Salgado, i el mateix Rodríguez Zapatero, cosa que els ha permès arribar a l'acord. Tot i que la reforma a Catalunya estava pendent del «sí» d'Esquerra, el govern espanyol ja la donava per feta des de dijous, després de la reunió que van mantenir el conseller Antoni Castells i Salgado, a Madrid. Prova d'això és el fet que ahir la vicepresidenta econòmica va comparèixer per donar-ne els detalls abans que l'executiva dels republicans hagués acabat. Va haver-hi poca concreció més enllà de l'aportació estatal i la promesa que «Catalunya quedarà lleugerament per sobre de la mitjana» ja des d'aquest 2009, primer any d'aplicació. Era la clau de volta del sistema, junt amb les xifres que, des d'Economia, encara no es volen revelar. Castells –l'arquitecte, amb Salgado i Pedro Solbes del model– compareixerà aviat per donar-ne compte.
Declaració solemne
Qui sí que va comparèixer l'històric dia d'ahir va ser el president de la Generalitat, que va fer una declaració institucional revestida de tota la solemnitat al Palau de la Generalitat per celebrar «un gran acord que farà gran Catalunya» i que considera «la victòria de la justícia». José Montilla va defensar el model que està a punt d'aprovar-se com a «plenament estatutari, des del primer dia», en un intent de neutralitzar les crítiques de CiU, que denuncia que l'aplicació del model vagi més enllà del 2011. El President no va parlar de números, però va augurar que s'obtindrà «una xifra semblant a la que havien indicat algunes de les més importants institucions econòmiques del país», en referència als 3.800 milions calculats per la Cambra de Barcelona i que també coincideix amb el que ERC assegura que s'ha aconseguit. Fidel al seu estil, Montilla va agrair el treball de Castells i també dels socis i va demanar als ciutadans disculpes «pel soroll» durant el procés negociador.
Puigcercós s'atribueix un paper «crucial»
sergi picazoDesprés de mesos de negociació i de defensar el «no» fins a l'últim moment, Joan Puigcercós va sortir sol i sense guió a defensar el «sí» d'ERC al finançament pactat amb l'Estat. «Esquerra ha liderat el govern per aconseguir l'acord. Hem plantat cara a l'Estat i hem guanyat», va repetir ahir un parell de cops en una compareixença sense preguntes. El líder dels republicans capitalitzava, així, els èxits de l'acord, però també acceptava ser la diana de crítics interns i externs.
Mantenint els equilibris ideològics, Puigcercós va reivindicar que la «fermesa» d'ERC ha estat «crucial» per assolir la xifra dels 3.855 milions d'euros, però va admetre que l'objectiu és el concert econòmic. El cert és que la decisió no va ser ni unànime ni ràpida. Després de tres hores d'executiva d'urgència, la majoria va acabar defensant el «sí», però catorze dels 41 dirigents no hi van estar d'acord. Entre els quals, noms sorprenents com el de la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, o el del diputat Pere Aragonès. El sector de Carod-Rovira, que no van aparèixer entre la trentena de dirigents que van donar suport a Puigcercós, en segon pla, en la seva compareixença, ja fa dies que eren partidaris del pacte. En clau interna, el dirigent republicà va aclarir que la decisió «s'ha pres pensant en el país, i no en el govern ni el partit». Tot i això, el «sí» republicà donava un respir a Montilla i garanteix l'estabilitat del tripartit. «Avui ha començat una nova etapa», va destacar.
Puigcercós va acceptar l'última oferta perquè, d'una banda, Catalunya queda situada «per primer cop des dels anys 70 per sobre de la mitjana en el rànquing de comunitats», i d'altra perquè la xifra «marca un punt d'inflexió i dóna molts més recursos al govern». Puigcercós defensa haver complert la promesa electoral de reduir en un terç el dèficit fiscal, ja que la xifra que ERC diu haver aconseguit, sumada a les inversions per infraestructures a la disposició addicional tercera de l'Estatut, arribarà als 5.000 milions.
No tot eren floretes. Puigcercós admet que el model no es desplegarà amb la xifra màxima fins d'aquí a 4 anys, tot i que l'Estatut fixava el 2011. Sabent que CiU li retrauria per aquest punt el «sí», malgrat el seu rebuig a l'Estatut, Puigcercós va responsabilitzar-ne els «paranys i ambigüitats» del text estatutari.
