anàlisi
La lluna en un cove
Rubalcaba ha aconseguit que bona part del partit afluixi la pressió pel seu relleu fins a final d'any
La faula del condemnat. Un destacat dirigent del PSOE equipara l'actitud d'Alfredo Pérez Rubalcaba per enfrontar-se a l'enèsima crisi interna del socialisme espanyol com la que té un sentenciat a mort davant el patíbul quan demana als seus botxins que li concedeixin unes hores més de vida. A canvi, els promet que els donarà la lluna. “I com t'ho faràs? Realment penses que els podràs oferir la lluna?”, li diu l'advocat. “No, és evident que no. Però he aconseguit dos dies més”, li respon el pres. Guanyar temps. És el que considera que ha fet des del moment que va accedir a la secretaria general quan, segons recorda, a molts els va convèncer amb el pretext que es presentava com un dirigent de transició. “Ara s'estan adonant que la seva intenció és quedar-se i revalidar el seu lideratge, perquè pensa que la seva mala imatge a les enquestes és passatgera”, sosté aquest responsable socialista, que considera que Rubalcaba farà el que sigui per endarrerir qualsevol decisió transcendental per al partit. I això inclou la celebració de primàries o la recerca d'un successor que mai no acaba d'arribar. La direcció del PSOE només té una cosa clara: faran el que calgui perquè Carme Chacón no tingui una segona oportunitat. Però a partir d'aquesta evidència, no s'albiren alternatives. S'han deixat d'escoltar les opcions de Patxi López –nom amb el qual especula la vella guàrdia– o d'Eduardo Madina, darrere el qual alguns detecten José Luis Rodríguez Zapatero.
Arran de la desfeta electoral del 21-N, l'artificiosa pau zapaterista va donar peu a una guerra soterrada. I el congrés socialista de Sevilla de febrer del 2012 va servir perquè aflorés tota aquesta mala maror. Desactivades les aspiracions de l'exministra de Defensa, l'estela del que representava –un rebuig frontal a la imatge de passat que ofereix Rubalcaba– no ha desaparegut. Amb el pas del temps, més aviat s'ha magnificat. Però continuen sent minoritàries les veus que gosen parlar amb franquesa davant el líder. L'oposició sovint es limita a crítiques a través dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials. Alguns, com José Antonio Griñán, un dia diuen una cosa i l'endemà, la contrària. Avui sembla que vulgui fer caure Rubalcaba i demà li farà costat per aturar els que demanen un revulsiu. El president andalús sap que té la paella pel mànec perquè és l'única gran federació que toca poder i que el que ell faci servirà de guia a altres barons. I la darrera decisió ha estat la d'afluixar el nus de la soga fins a final d'any, que és quan se celebrarà la conferència política. Si llavors la marca socialista continua sense remuntar, posarà en marxa l'operatiu per avançar el relleu del lideratge.
De moment, el dia a dia de Rubalcaba s'ha convertit en un esgotador exercici de saltar sobre un camp de mines, però amb poc interès per desactivar-ne cap. El cas de Ponferrada, de fet, s'ha de saldar sense cap conseqüència interna i deixant força tocat el discurs feminista dels socialistes. L'únic que han aconseguit els opositors a la gestió de Ferraz és que per a la setmana vinent Rubalcaba hagi decidit convocar l'executiva del partit –que fa setmanes que no es reuneix– per analitzar la situació creada pels lleonesos, però també per la pressió del PSC i el dret a decidir i el temut precedent de les primàries gallegues. La sensació de paràlisi és absoluta, ja que des que mana la nova direcció s'estan espaiant al màxim les reunions del consell territorial, de l'executiva i del comitè federal.
Sobre la qüestió territorial, un altre dels fronts de batalla és el futur del protocol entre el PSOE i el PSC. Després que en els darrers dies s'hagi especulat amb tota mena d'opcions –s'ha parlat fins i tot del model bavarès, que deixaria els catalans fora dels òrgans de direcció estatals–, l'únic que és cert és que hi ha intenció de modificar el vell document del 1978, però no s'ha concretat res. Des de la ruptura de la disciplina de vot, els contactes entre les dues direccions són freqüents, si bé alguns dirigents donen per fet que, malgrat el rebombori actual, fins a l'estiu no es tancarà res. Concretament, fins després de la conferència per definir el model territorial que se celebrarà al juny. Ajornament rere ajornament, Rubalcaba fa que els seus botxins vagin veient la lluna en un cove.
