Política

“El poble té dret a ser consultat”

L'abat de Montserrat defensa la consulta en el cicle Moment Zero Dóna per fet que reconeixeria i obriria relacions diplomàtiques amb un estat català

Veu incomprensió en la Conferència Episcopal Espanyola

No es tracta d'una qüestió política, ni tan sols par­ti­dista. La pos­si­bi­li­tat que Cata­lu­nya deci­deixi a les urnes el seu futur és una “qüestió d'ètica”. El plan­te­ja­ment, el va fer l'abat de Mont­ser­rat, Josep Maria Soler, que ahir es va refer­mar en el seu suport a un referèndum. “Si Cata­lu­nya és una nació, tota nació té dret a deci­dir el seu futur”, va afir­mar. La clare­dat va ser una de les carac­terísti­ques de la con­ferència col·loqui de Soler, la ter­cera del cicle Moment Zero, coor­ga­nit­zat per El Punt Avui, l'enti­tat Moment Zero i el Born Cen­tre Cul­tu­ral, unes jor­na­des que ana­lit­zen sec­to­ri­al­ment la situ­ació que viu el país i els rep­tes a què s'enfronta. Ahir van omplir el simbòlic espai del Born prop de dues-cen­tes per­so­nes.

El procés –va dir l'abat de Mont­ser­rat– és impor­tant que s'afronti “amb pau i sere­nor, i que no hi hagi cris­pació” que pugui res­tar-li cre­di­bi­li­tat. Soler va posar la Via Cata­lana cons­truïda la pas­sada Diada de punta a punta del Prin­ci­pat com a exem­ple que es tracta d'un feno­men trans­ver­sal que capi­ta­neja la soci­e­tat civil, i no els polítics. Tot i aques­tes mani­fes­ta­ci­ons mul­ti­tu­dinàries, el govern espa­nyol, però, “sem­bla com si no hagués pres consciència de la seri­o­si­tat” dels fets. “Cal­dria esta­blir ponts de diàleg”, li va reco­ma­nar.

Abat de Mont­ser­rat des del maig del 2000, la seva inter­venció va ser­vir per posar llum sobre els dife­rents pro­nun­ci­a­ments fets pels bis­bes cata­lans sobre el procés. Començant pel del 1985, titu­lat Arrels cris­ti­a­nes de Cata­lu­nya, en què ja s'abor­dava la iden­ti­tat naci­o­nal i s'afir­mava que “Cata­lu­nya és una nació” i que, a més, la seva història “és ante­rior a la for­mació de l'Estat”. A aquest text, rati­fi­cat per la Santa Seu una dècada més tard, el va suc­ceir un altre el 2011 –després del debat i la reta­llada de l'Esta­tut– en què defen­sa­ven “la legi­ti­mi­tat moral de totes les opci­ons polítiques que es basin en el res­pecte de la dig­ni­tat ina­li­e­na­ble de les per­so­nes i dels pobles, i que reco­ne­guin amb paciència la pau i la justícia”.

Aquests argu­ments –reco­nei­xia– topen amb la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola. Encapçalada pel car­de­nal arque­bisbe de Madrid, José María Rouco Varela, “ha anat repe­tint el 2002, el 2006 i el 2012, sense mati­sos, la defensa de la uni­tat d'Espa­nya com un bé moral que, segons afir­men, implica l'obli­gació de tenir-ne cura i de man­te­nir-la”. Un plan­te­ja­ment dis­cre­pant amb el dels bis­bes cata­lans. I no l'únic. L'abat va dei­xar patent el des­a­cord amb el to dels mit­jans de la Con­ferència Epis­co­pal, la COPE i 13TV. Quan se li va pre­gun­tar si s'hau­rien de tan­car, va apos­tar per “la con­versió” i, si això no dóna resul­tat, “anar més enllà”.

I què faria la Santa Seu?

La inter­venció de Soler va sus­ci­tar nom­bro­ses pre­gun­tes, la majo­ria de les quals rela­ci­o­na­des amb el procés i situ­a­des l'endemà de la inde­pendència. Una de les més repe­ti­des: “I què faria el Vaticà?” “Nor­mal­ment la Santa Seu sol esta­blir rela­ci­ons diplomàtiques amb el nou país”, va con­tes­tar.

El papa Fran­cesc –va asse­gu­rar– està assa­ben­tat del procés. “Tre­ba­llem per expli­car el moment que es viu ara al poble català, per expli­car-lo direc­ta­ment des de Cata­lu­nya”, va remar­car l'abat de Mont­ser­rat, en una inter­venció en què va tenir un record per als esforços de Joan Car­rera, bisbe auxi­liar de Bar­ce­lona de pro­fund com­promís cata­la­nista –defen­sava una con­ferència epis­co­pal pròpia– que va tre­ba­llar en parròquies perifèriques de Bar­ce­lona. Va morir el 2008.

La llei de l'avor­ta­ment

L'abat Soler també es va refe­rir a la polèmica llei de l'avor­ta­ment impul­sada pel minis­tre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. “L'Església, en el debat social, ha de dir quina és la seva visió, però no pot pre­ten­dre que les lleis res­pon­guin al que l'Església pensa, el legis­la­dor ha de tro­bar el més con­ve­ni­ent per a tot­hom.”

La con­tri­bució de l'Església en una soci­e­tat laica va ser un dels altres pilars de la inter­venció de Josep Maria Soler. En aquest sen­tit, va defen­sar: “Té una paraula a apor­tar, no a impo­sar, al con­junt de la soci­e­tat i, per tant, al debat públic.”

L'abat de Mont­ser­rat és el ter­cer ponent del cicle Moment Zero, que, després de les inter­ven­ci­ons del pro­fes­sor d'Esade Àngel Castiñeira i el secre­tari gene­ral de la UGT, Josep Maria Àlva­rez, es reprendrà el 27 de febrer amb la par­ti­ci­pació del sociòleg Sal­va­dor Cardús.

L'Església ha de donar més paper a la dona, fer-la més present en els llocs de decisió
És important que el procés es visqui amb serenor i pau, i que no hi hagi crispació ni agressivitat, fet que faria perdre credibilitat
La posició respectuosa de l'altre val d'una manera especial, pels mitjans de comunicació de titularitat o inspiració cristiana
[La posició del govern espanyol] em costa d'entendre, atesa la seriositat del procés. El que caldria és establir ponts de diàleg
No estem davant d'una qüestió partidista o d'una batalla estrictament política, sinó que estem davant d'una qüestió ètica
La pràctica normal del Vaticà si hi ha un estat és reconèixer-lo i establir-hi relacions diplomàtiques
La posició dels bisbes de Catalunya [...] no ha estat compresa en els documents de la Conferència Episcopal Espanyola
Si Catalunya és una nació, tota nació té dret a decidir el seu futur. El poble de Catalunya té dret a ser consultat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia