Política

NOTÍCIA DE CALEDòNIA

Federalisme a la britànica

Els ‘tories' van invocar el follet del federalisme en les eleccions de 1950

Els britànics també parlen de federalisme. Alguns, és clar. Les veus se senten des de Gal·les i Escòcia, dos dels tres socis desiguals d'Anglaterra. L'altre, empetitit i assistit, és Irlanda del Nord. I va ser precisament tota la problemàtica de l'Ulster la que, molt abans dels Acords de Pau de Divendres Sant, a mitjan segle XX, va provocar un primer esborrany de tempteig federal, més o menys, per part d'un sector de l'establishment polític de Londres. Tot plegat, però, va quedar en no res.

La guia de campanya del Partit Conservador per a les eleccions de 1950 considerava que Stormont (seu de l'assemblea legislativa nord-irlandesa) podria arribar a tenir un estatus vis-a-vis amb el Regne Unit, i ho comparava amb “les estructures federals del Canadà i Austràlia, on els diferents estats conserven considerables poders d'autonomia local, però estan representats en el domini central del Parlament, que reté el control essencial dels afers més importants”.

Els tories no van continuar invocant el follet del federalisme. Però per entendre el context del que quaranta anys més tard seria la devolució de poders, i les barreres mentals que hauria de superar, paradoxalment dins del mateix partit que ho havia suggerit, cal assenyalar que mai van pensar en el “café para todos” espanyol. Escòcia i Gal·les, doncs, no tindrien vis-a-vis amb l'Estat.

Fa uns mesos, David Melding, conservador del País de Gal·les, va publicar el llibre The Reformed Union: The UK as a Federation. I ara, el ben conegut a Escòcia columnista i escriptor David Torrance ha tret Britain Rebooted: Scotland in a Federal Union, analitzant la qüestió, no tant com ho faria un constitucionalista, que també, sinó com podria això afectar els ciutadans en matèries com ara impostos, serveis públics, etcètera. El problema real amb què s'enfronta la proposta federal al Regne Unit és què cal fer amb Anglaterra, on plana una mena d'esperit de Granada, pitjor encara, on no hi ha cap mena de federalisme ni tan sols il·lusori. Però com que el debat escocès ha obert moltes caixes que romanien tancades, diumenge, el ministre liberaldemòcrata per a Escòcia, Alistair Carmichael, es va mostrar partidari de la devolució de poders a Anglaterra, cosa que implicaria un parlament propi, diferenciat del de Westminster. Alguns especialistes sostenen que, passi el que passi el 18 de setembre, el Regne Unit serà federal o no serà. Des del seu punt de vista, Pere Navarro tenia raó. I l'“antes roja que rota” s'haurà de convertir en un “abans federal que trencada”. Però a Espanya passa com a Anglaterra. No hi ha federalistes.


FALTEN 92 DIES



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El jutge aclareix Trump que l’ordre de silenci només l’afecta fora del tribunal

barcelona
estat francès

Desallotgen una protesta propalestina a la Sciences Po de París

barcelona
memòria

El TSJC considera que la protesta contra la tortura no és transversal

barcelona
societat

El PSC demana al govern una resposta serena a les pintades en establiments

girona
política

Un cap de l’UGT contra Puigdemont: “Va marxar al portamaletes. No sé si cagat o pixat”

barcelona
unió europea

La ministra d’Exteriors alemanya denuncia un ciberatac rus

barcelona
Política

Mor Josep Manel Ferré, exregidor de CiU a l’Ajuntament d’Amposta

política

Puigdemont i Aragonès polemitzen sobre els pactes

barcelona
política

Dolors Montserrat repetirà com a cap de llista del PP a les europees

barcelona