Política

NOTÍCIA DE CALEDòNIA

Federalisme a la britànica

Els ‘tories' van invocar el follet del federalisme en les eleccions de 1950

Els britànics també parlen de federalisme. Alguns, és clar. Les veus se senten des de Gal·les i Escòcia, dos dels tres socis desiguals d'Anglaterra. L'altre, empetitit i assistit, és Irlanda del Nord. I va ser precisament tota la problemàtica de l'Ulster la que, molt abans dels Acords de Pau de Divendres Sant, a mitjan segle XX, va provocar un primer esborrany de tempteig federal, més o menys, per part d'un sector de l'establishment polític de Londres. Tot plegat, però, va quedar en no res.

La guia de campanya del Partit Conservador per a les eleccions de 1950 considerava que Stormont (seu de l'assemblea legislativa nord-irlandesa) podria arribar a tenir un estatus vis-a-vis amb el Regne Unit, i ho comparava amb “les estructures federals del Canadà i Austràlia, on els diferents estats conserven considerables poders d'autonomia local, però estan representats en el domini central del Parlament, que reté el control essencial dels afers més importants”.

Els tories no van continuar invocant el follet del federalisme. Però per entendre el context del que quaranta anys més tard seria la devolució de poders, i les barreres mentals que hauria de superar, paradoxalment dins del mateix partit que ho havia suggerit, cal assenyalar que mai van pensar en el “café para todos” espanyol. Escòcia i Gal·les, doncs, no tindrien vis-a-vis amb l'Estat.

Fa uns mesos, David Melding, conservador del País de Gal·les, va publicar el llibre The Reformed Union: The UK as a Federation. I ara, el ben conegut a Escòcia columnista i escriptor David Torrance ha tret Britain Rebooted: Scotland in a Federal Union, analitzant la qüestió, no tant com ho faria un constitucionalista, que també, sinó com podria això afectar els ciutadans en matèries com ara impostos, serveis públics, etcètera. El problema real amb què s'enfronta la proposta federal al Regne Unit és què cal fer amb Anglaterra, on plana una mena d'esperit de Granada, pitjor encara, on no hi ha cap mena de federalisme ni tan sols il·lusori. Però com que el debat escocès ha obert moltes caixes que romanien tancades, diumenge, el ministre liberaldemòcrata per a Escòcia, Alistair Carmichael, es va mostrar partidari de la devolució de poders a Anglaterra, cosa que implicaria un parlament propi, diferenciat del de Westminster. Alguns especialistes sostenen que, passi el que passi el 18 de setembre, el Regne Unit serà federal o no serà. Des del seu punt de vista, Pere Navarro tenia raó. I l'“antes roja que rota” s'haurà de convertir en un “abans federal que trencada”. Però a Espanya passa com a Anglaterra. No hi ha federalistes.


FALTEN 92 DIES



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Un soldat egipci mor en un tiroteig amb forces israelianes prop de Rafah

barcelona
POLíTICA

ERC perfila l’equip que pilotarà les negociacions

barcelona
Bàltic

Lituània vota per la continuïtat i reelegeix com a president el conservador Nauseda

barcelona
memòria democràtica

Caldes de Montbui obre una oficina d’atenció a les víctimes de l’espoli franquista

Caldes de Montbui
guerra a europa

Sánchez es compromet amb Zelenski a donar a Kíiv 1.129 milions en armes

barcelona
Política

L’amnistia absorbeix el focus de la campanya

barcelona
política

Aragonès formalitza la seva renúncia a l’acta de diputat

barcelona
Brussel·les

Noruega, Irlanda i Espanya defensen el reconeixement de Palestina

barcelona
política

ERC demana la compareixença al Senat dels presidents de Renfe i Adif

barcelona