Nous horitzons

L'actualització del municipalisme i del futur de l'Ebre marquen l'esperit de la Diada

Els problemes del finançament local, que fan necessària l'actualització i l'ampliació del municipalisme, i la mirada llarga, més enllà de reptes immediats i mig acomplerts de les Terres de l'Ebre com la implantació de la universitat i la vegueria, van marcar els discursos dels actes organitzats per les delegacions del govern en l'avantsala de la diada nacional de Catalunya, que avui portarà una barreja de reivindicació i festa popular a tots els municipis de la demarcació.

Aposta per «reinventar» el municipalisme

C.g

L'Antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc va ser escenari ahir de l'acte institucional del govern al Camp amb motiu de la Diada. Després de les intervencions de l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, i del delegat del govern, Xavier Sabaté, l'historiador Andreu Mayayo va oferir la conferència Elogi del municipalisme democràtic. Coincidint amb la celebració dels 30 anys dels ajuntaments democràtics, Mayayo va voler significar que la política municipal ha estat la clau de l'èxit d'aquests 30 anys d'història i, per això, va alertar de l'actual «dramàtica situació financera dels nostres ajuntaments». També va demanar una reforma de la llei electoral que tingués en compte l'«heterogeneïtat municipal» i va apostar per «reinventar» els ajuntaments, garantint-ne la presència de les noves generacions i de les noves sensibilitats socials, ecològiques i culturals.

L'acte es va tancar amb un recital de la Coral Flor de Lis i l'adhesió conjunta dels membres de la Delegació del Govern a la candidatura cultural Tarragona 2016.

«L'Ebre ha de marcar-se nous objectius»

GUSTAU MORENO

El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va aprofitar l'acte institucional de la Diada, ahir al vespre a Tortosa, per advertir que les Terres de l'Ebre han de marcar-se «nous objectius, per després de la implantació de la universitat i de la creació de la vegueria». Salvadó, que va anunciar que la primera pedra del nou campus de la URV es posarà el 2 d'octubre, va afirmar que «digui el que digui la sentència del Tribunal Constitucional», el procés de reconeixement del territori «culminarà el 2011» amb la recuperació de la vegueria. «El camí no serà fàcil, però esperem poder superar tots els entrebancs», va dir Salvadó, que va assenyalar que aquesta tardor s'aprovarà la llei de vegueries, una mesura que permetrà fer «un salt històric» i trencar amb el marc provincial. El delegat va recordar que tant la universitat com la vegueria es van perdre el 1714, i que després de la recuperació «d'aquests dos motors de desenvolupament territorial» l'Ebre necessitarà «noves apostes, arriscar i buscar noves estratègies». Segons Salvadó, entre els reptes que caldria assumir des del territori es troben l'assoliment de la circumscripció electoral i la declaració de reserva de la biosfera per part de la Unesco. D'altra banda, el delegat va destacar la importància del desplegament de la llei de la dependència, que permetrà crear més de 2.000 llocs de treball a l'Ebre, en un moment en què cal continuar l'aposta per potenciar el sector terciari. Salvadó va afegir-hi que, després de la crisi, les Terres de l'Ebre no poden tornar a caure en l'error d'apostar-ho tot al sector de la construcció, i va tenir un record especial pels treballadors i les famílies ebrenques que durant els últims mesos estan sofrint els efectes de l'actual situació econòmica. El delegat de la Generalitat també va recordar els cinc bombers morts durant l'incendi d'Horta de Sant Joan, i va defensar l'actuació dels comandaments i del cos de Bombers de la Generalitat, així com dels GRAF, en les tasques d'extinció del foc al massís dels Ports. En l'apartat positiu, Salvadó va remarcar la importància de la posada en funcionament de la dessaladora del Prat de Llobregat i del projecte de la planta de Cunit. Segons el delegat, aquestes dues plantes dessaladores també són una inversió indirecta per al territori, ja que allunyen el fantasma del transvasament de l'Ebre. Finalment, el delegat de la Generalitat va fer una valoració molt positiva del desplegament dels Mossos d'Esquadra al territori durant l'últim any.

L'encarregat de pronunciar la conferència de la Diada va ser el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, que va recordar que les universitats són un dels motors de desenvolupament de les ciutats i de les regions. Grau, que va afirmar que Tortosa serà en 10 anys «una ciutat de referència a Europa» en els estudis i la investigació sobre el medi ambient i el canvi climàtic, va refermar l'aposta de la URV per potenciar el campus de l'Ebre amb un centre de recerca i una oferta acadèmica única i especialitzada. «Tortosa ha de reclamar la capitalitat mediambiental del país», va sentenciar el rector, després de recordar l'existència al territori de la unitat d'aqüicultura de l'IRTA, a Sant Carles de la Ràpita; de l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes, i dels dos parcs naturals del Delta i dels Ports.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jon O. Urain
Editor de política de ‘Berria’

“EH Bildu ja és una alternativa de govern al País Basc”

Barcelona
Carles Puigdemont
Candidat de Junts+Puigdemont per Catalunya

“Si hi ha una majoria simple però sòlida hem d’intentar governar”

Perpinyà
Eugeni Pibernat i Roig
Portaveu de Tots per Begur i Esclanyà (TxBE) i cap de l’oposició local

“Sense nous permisos d’obres no hi ha marge per invertir”

Begur
estats units

Desenes de detinguts en la Universitat Yale contra la guerra a Gaza

barcelona
guerra a gaza

Detinguts dos palestins a Jerusalem per atropellament

barcelona
unió europea

Brussel·les amenaça de suspendre TikTok Lite a Espanya i França

barcelona

Boadas defensa que la Casa Pastors sigui un centre obert a la ciutadania

girona

Xavier Garcia Albiol, ingressat per una arrítmia

Badalona
regne unit

Sunak anuncia deportacions a Ruanda en deu o dotze setmanes

barcelona