Tres feus de CiU, pendents d'ERC

CiU va ser la força política que més vots va aplegar al Baix Empordà el 2011 i, a més de les experiències de pactes amb el PSC a Sant Feliu, Palafrugell, la Bisbal –a finals d'any, per desbancar ERC amb una moció de censura– o el mateix consell comarcal, ERC ha garantit l'estabilitat en municipis com ara Pals i Regencós –amb les alcaldies repartides– o Calonge.

En aquest darrer municipi, l'acord del convergent Jordi Soler amb el republicà Martí Fonalleras es va reeditar després que CiU i ERC ja haguessin acabat el mandat anterior desbancant el PSC de l'alcaldia. Però ara els republicans ha mostrat el seu malestar davant el rumor que Soler, que es torna a presentar, podria retirar-se mesos després dels comicis –vegeu article a la plana 80–. CiU afronta la campanya veient com l'espai electoral socialista –segona força el 2007 i el 2011– s'ha fracturat. Arturo Prades comanda una llista socialista totalment renovada, a banda de la continuïtat de Mercè Orduña (2) i, en paral·lel, Elisenda Pérez lidera el nou projecte d'Avancem i MES, on també ha anat a parar l'anterior alcaldable del SAI, Josep Abellí (2). Amb les altres candidatures (el PP de Joan Pons i el CCSA de David Llensa) a una distància de partida considerable, es podria donar el cas que la segona força política fossin els republicans. Fonalleras s'havia mostrat molt satisfet per la possibilitat de “lluitar en un tu a tu amb CiU”. I una millora del resultat els podria dur a reclamar més competències, per bé que ja han dut les àrees estratègiques d'Urbanisme i Cultura. Però ara, en l'inici de la campanya, tensen la corda i donen a entendre que no oferiran un xec en blanc a Soler.

A Santa Cristina, en canvi, ERC ha restat a l'oposició com a tercera força política, amb CiU governant en minoria amb el PP. Però el portaveu popular, Sebastián Mateo, aventura que podrien ser l'aliat natural d'un Llensa que ha resistit els quatre anys però ha vist com tots els seus edils actuals competiran amb altres llistes. El pronòstic a Santa Cristina és incert, amb vuit llistes que es disputen 13 actes.

Finalment, l'altra corporació del Baix Empordà on l'escenari, passat el 24-M, pot ser ben diferent és Begur. En aquest cas, ERC hi va deixar de tenir representació el 1987. I CiU hi encadena 20 anys de majories absolutes. Però el tret de sortida a la precampanya local el va donar, al gener, el pas de l'extinent d'alcalde convergent Joan Loureiro a les files republicanes. El batlle i cap de llista de CiU, Joan Català, no s'ho va agafar gens bé. Però si d'aquí a dues setmanes perdés la còmoda majoria absoluta hauria d'intentar una reconciliació que ara es veu difícil, o bé piruetes amb el PSC (rival històric), Bloc (ferotges opositors) o el PP (que presenta llista i ara no té cap edil).