El trist paper d'un bon xic en la política
EL CANYARET
Abans d'entrar en farina vull dir-li al meu alcalde, Serafí Simeón, que no tinc res en contra de la seua persona. Per tant, tot el que ací diré, i segurament no serà poc, no és altra cosa que una crítica política al seu deslluït paper en els darrers quatre anys al front de l'Ajuntament de Silla. La seua figura ha estat la capa amb la què s'han tapat alguns personatges que al capdavall ens han deixat una calamitat de poble i una Diputació provincial espletada i desacreditada. Servir de pantalla no li resta a Serafí ni un gram de responsabilitat en el desastre. Això el situa en realitat en el desagradable paper de consentidor de les males accions que s'han fet en el seu nom.
Es queixa Serafí de que els quatre anys darrers no ha pogut fer res més que pagar deutes. Diu que a partir del 2016 ja podran fer alguna cosa. Total, cinc anys el camp de guaret. Per què? Jo sé de bona tinta que hauria pogut tindre més recursos, si ell haguera estat un poc més espavilat a l'hora de gestionar-los i els interessos dels seus amics hagueren respectat les necessitats del poble. Han desaprofitat línies de subvenció per als menjadors escolars perquè deien que ací ningun xiquet ho necessitava. Han rebut subvencions de la Diputació i se les han gastat en bous i saraus, com si no hi hagueren d'altres necessitats en el poble. Han rebut 280.000 € de subvenció i amb ells han canviat la gespa artificial del camp de futbol mentre al costat el pavelló cobert és tot una gotera. La Justícia està investigant-ho perquè els ha dit un pardalet que en l'assumpte de la gespa artificial podrien haver hagut comissions per baix del tapet.
Les angoixes de l'Ajuntament s'han multiplicat amb el pla de sanejament econòmic i financer imposat per Rajoy i Montoro. El poble de Silla ha estat intervingut (rescatat) per l'Estat a causa dels deutes que tenia, perquè no varen presentar a temps el pla de viabilitat que els demanava el ministre Montoro. El grup socialista va oferir a l'alcalde el suport del seu grup per traure'l endavant a canvi de res. Era una via per evitar que el poble acabara pagant la irresponsabilitat de vàries corporacions municipals d'anys anteriors. Desprès d'aprovat, el pla es va perdre per un calaix de l'Ajuntament i no fou enviat. Segurament el tràmit coincidiria amb una correguda de bous o una bona partida de cartes, i, és clar, assumptes tan complicats no poden ser atesos al mateix temps.
Es queixa Serafí de “l'herència rebuda”. No és la primera vegada que oïm aquesta excusa. Ja sabem que la culpa sempre és de Zapatero. Però, dels darrers 16 anys, en dotze d'ells Silla ha estat governada pel PP i quatre per Baixauli. No seré jo qui justifique al tal Paquito. Sols diré que si algun siller li ha plantat cara públicament al personatge, eixe he sigut jo, i qui l'ha apartat de la vida pública ha estat el Partit Socialista. Per damunt de la coincidència o no de militància política, a mi em dol el meu poble. D'idees es pot canviar com de camisa. De poble, quan t'has criat i has decidit viure en ell, és més difícil fer-ho.
La primera decisió que prengué el PP, d'acord amb el seus socis de torn, allà pel 1999, va ser reestructurar el deute que s'havien trobat, allargant la seua duració i baixant el ritme de les amortitzacions. Tot seguit s'endeutaren molt més. En lloc de pensar en pagar i sanejar decidiren deixar-li el bony a qui vinguera darrere. Augmentaren la plantilla de personal considerablement (calia acontentar la clientela de cada soci de govern) i repartiren subvencions a dojo. El regidor d'Unió Valenciana d'aquell temps, Luis Melero, era qui tenia la palanca que decidia. Es valgué de les circumstàncies i va gastar sense trellat amenaçant en trencar la coalició de govern, si no acceptaven les seues destrellatades exigències.
El deute es va disparar en aquell temps i no feren més que un parell d'inversions: el multi funcional, que encara no està acabat ni se cap per a què serveix, i la piscina coberta, que va de mal en pitjor i costa de mantindre una mona i un furó. D'ací venen tots els mals. ¿Què volien? ¿Que ho arreglara Baixauli? Este feu com ells: tirar-se la manta al coll i qui vinga darrere que tanque la porta.
A l'ombra de Serafí hi ha un personatge que se les dona de “nuevo rico” . Pot ser ara siga ric, no ho sé, encara que ni el “nuevo rico” ni la seua família ho han sigut mai. Pense que no estaria de més que explicara la procedència dels cabdals que li deu costar el tren de vida que porta el gatxó, més encara després de destapar el podrimer que hi ha a la Diputació darrere del Rus i companyia.
Serafí, si fores fill meu, t'aconsellaria que deixares la política durant una temporada i que t'espolsares de damunt certes amistats. Vulgues o no, ja no pots evitar el dilema: o has consentit convertint-te en u d'ells, o t'han pres el pèl perquè eres una miqueta curt de gambals. Ja veus que cap dels dos papers provoca admiració.