Les sis CUP del Baix Empordà fan front comú

Les sis candidatures de la CUP al Baix Empordà –Torroella, Verges, Sant Feliu, Colomers, la Bisbal, Verges i Palamós– van protagonitzar un acte públic al Mundial de la Bisbal i van rebre el suport de la diputada Isabel Vallet. L'acte va alternar les intervencions curtes i temàtiques de cadascun dels participants amb la lectura de poemes de Narcís Comadira, Manuel de Pedrolo i Joana Raspall, música i una mostra de ball de bastoners.

Pere Marull, de la CUP la Bisbal, va obrir l'acte amb una exposició del codi ètic de la formació. Va explicar que no es presenten ni perquè es creguin “millors”, ni perquè tinguin “solucions per a tot”, ni per fer de la política la seva “feina”, sinó que ho fan perquè creuen que “és l'hora de recuperar les institucions”. “Volem que qui mani, mani obeint i no manat”, va exposar. Posteriorment, en petites pastilles discursives que no excedien de cinc minuts, van exposar diferents visions locals i alhora globals sobre aspectes concrets. Collell, també de la CUP de la Bisbal, va parlar sobre participació i transparència. El candidat de Torroella i l'Estartit, Robert Huertas, va exposar la seva visió sobre esport, educació i joventut. Va acabar la seva exposició confirmant que “s'ha de creure en les persones, perquè sense les persones és impossible el canvi social”.

El veterà Josep M. López, de Camallera, va explicar a la seixantena d'assistents la seva experiència i va dibuixar els eixos fonamentals i va justificar el pas de la seva llista a les CUP: “Tenim voluntat d'afrontar el reptes locals i vincular-los amb els reptes nacionals.”

La diputada Isabel Vellet va reflexionar sobre les trampes de la suposada sortida de la crisi. “No en sortirem amb els mateixos drets de classe”, va afirmar. Ignasi Sabater, el cap de llista de la CUP a Verges, va marcar diverses línies mestres del discurs de la CUP sobre el medi ambient. Van tancar les exposicions temàtiques un representant de la CUP de Sant Feliu i una representant de la de Palamós. El primer va exposar les seves idees sobre la mobilitat i la representant de Palamós ho va fer sobre llengua i cultura popular. “La cultura s'ha considerar un bé públic i preferent”, va dir.