Per què hem de votar Sí
Perquè els catalans continuarem dins la UE
Cap legislació específica de la Unió Europea preveu que un dels seus estats membres visqui una secessió
L'entramat d'organitzacions europees deixa sense sentit l'expressió “sortirem de la UE”
Un dels arguments de la por més recurrents dels contraris a la independència de Catalunya és que el Principat, automàticament, quedaria fora de la Unió Europea. Els que defensen aquesta posició no saben dir-nos, però, què passaria amb la legislació d'àmbit europeu que s'aplica als catalans ni amb els tractats que ens hi vinculen. També diuen que ens expulsaran de l'euro, però no recorden que hi ha països que no formen part de la zona euro que fan servir aquesta moneda.
Sobre aquesta qüestió, que ningú nega que és complexa, s'hi han pronunciat Albert Pont, especialista en dret internacional i autor, entre altres treballs, de Delenda est Hispania, i el catedràtic d'economia i membre del Col·lectiu Wilson Xavier Sala-i-Martín.
Pont explica que la secessió d'una part del territori d'un estat membre de la UE supera el marc i el contingut dels tractats constitutius. O sigui, no està previst cap mecanisme ni d'expulsió ni d'admissió directa. El també president del Cercle Català de Negocis no descarta que s'hagi de superar algun tràmit protocol·lari, però manté que, mentre l'adhesió no es formalitzi, es continuaran aplicant a Catalunya els tractats de la UE i tota la legislació amb normalitat, ja que formen part de la legislació interna del Principat.
Matisa, però, que mentre Espanya i la UE no reconeguin la independència, Espanya continuaria representant Catalunya en els organismes de la UE fins que Catalunya no es pugui representar per si mateixa. Un cop la independència sigui reconeguda, el govern català substituirà l'espanyol en la representació de Catalunya davant la UE.
Sala-i-Martín manifesta que el primer que cal és entendre què vol dir “sortir d'Europa” i afirma amb rotunditat que “no vol dir res, perquè Europa la formen una multitud de tractats, grups i institucions, i no tots els països europeus estan representats arreu”.
L'economista diu que l'amenaça espanyola fa referència a la UE i, sorneguer, aclareix que la UE estipula que qualsevol nova adhesió serà aprovada per tots els membres, això inclou Espanya. Per poder-nos vetar, primer Espanya ha de reconèixer Catalunya com a estat; si no ho fa, no ens pot vetar l'accés i mentre no ho faci els ciutadans i les empreses de Catalunya continuarien sent espanyoles i, per tant, membres de la UE.
La taula de negociació espera
En els últims dos anys, hi ha hagut multitud d'advertiments de dirigents i institucions europees que Catalunya quedarà exclosa de la UE si s'independitza. El darrer a fer-ho ha estat el primer ministre anglès, David Cameron. Les seves amenaces no tenen una base jurídica que les sustenti. Tal com explica Xavier Sala-i-Martín, per treure l'entrellat de com queden les coses hauran de seure a negociar a la mateixa taula Catalunya, Espanya i la Unió Europea, un cop el Principat es proclami independent. Un procés, el de negociació, que l'economista fixa en un període d'un o dos anys. Paral·lelament, Catalunya i Espanya hauran de negociar com es distribueixen els béns i els deutes de l'actual Estat, perquè, tal com assenyala Albert Pont, Catalunya no es farà càrrec de la part de deute que li toca fins que Espanya no la reconegui. Estem condemnats a seure i negociar.