Un debat d'alt voltatge
La igualtat a les enquestes, sobretot per a la segona plaça, marca la pugna entre Sánchez, Rivera i Iglesias
Sáenz de Santamaría juga la carta de l'experiència davant tres novells com a candidats a La Moncloa
Si ha estat o no el debat decisiu que proclamava la propaganda dels organitzadors ho diran les urnes el 20-D, però la discussió televisiva que ahir van protagonitzar els representants dels quatre partits que pugnen per repartir-se el gros dels vots –Soraya Sáenz de Santamaría, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias– va ser força tensa. En les intervencions s'apreciava que la batalla electoral està molt igualada i que calia disparar a totes bandes per intentar erosionar el contrari. Els dirigents de Podem i de Ciutadans, amb estils diferents, van intentar posar en evidència que el PP i el PSOE són vella política i que tant els govern de Rodríguez Zapatero com el de Rajoy han estat tan maldestres que l'únic que han fet ha estat empitjorar la crisi en la seva gestió.
“És molt fàcil parlar, m'hagués agradat veure'ls a vostès asseguts al Consell de Ministres fa quatre anys”, reblava Santamaría als altres tres contrincants. “Vostè és molt intel·ligent, però es pren els ciutadans com a ximples”, li etzibava Iglesias després que la vicepresidenta presumís de l'eventual recuperació de l'economia, que s'ha convertit en la targeta de presentació dels conservadors amb vista al 20-D. Els altres, però, li van replicar que després de tantes retallades, l'únic que deixaran en herència és “menys llocs de treball i més precarietat laboral”.
En tot cas, el d'ahir a Antena 3 i la Sexta era un debat presidencial, sense l'aspirant a cap de l'executiu de l'actual partit de govern, i això es va notar, encara que la seva número dos va voler justificar-lo incidint que formen un “equip” i ahir li havia tocat a ella representar el PP. I, en tot cas, defensava el projecte compacte del seu partit enfront dels “unipersonals i personalistes”. En absència de Rajoy, La Moncloa enviava una vicepresidenta d'una generació propera a la resta dels candidats. En el plànol general, doncs, la imatge de Santamaría no grinyolava, com sí ho hauria fet la de Rajoy entremig d'un planter de joves aspirants a ocupar el seu càrrec.
Diferents expectatives
De tots ells, Sánchez és qui més tenia a perdre. Moltes enquestes ja el situen darrere de Ciutadans i, a més, amb Podem trepitjant-li els talons. Podem sembla remuntar i Rivera ja es veu amb la clau de la governabilitat a la mà, però es feia el desmenjat. Perilla, doncs, el PSOE com alternativa de govern i qualsevol pífia el pot descavalcar de la cursa per la segona plaça. És per això que li costava arriscar i el seu discurs sovint quedava tapat pels que aspiren a convertir-se en el nou cap de l'oposició, sobretot per Iglesias, el més vehement de tots. Això sí, en alguns moments va tenir-lo d'aliat per atacar Rivera, sobretot quan els dos dirigents de l'esquerra van carregar contra el contracte únic que proposa C's i que el van presentar com un eufemisme de l'acomiadament lliure.
En un altre moment del debat, Rivera i Sáenz de Santamaría van rivalitzar en espanyolitat, sobretot quan va arribar el torn de parlar d'educació. La del PP presumia que han estat el primer govern que ha pres mesures per ampliar la presència del castellà a les escoles catalanes, mentre que el de C's intentava treure pit davant la vicepresidenta sobre la seva coneixença de la situació als centres públics assegurant que no s'hi garanteix l'ensenyament “ni en espanyol ni en anglès”. En matèria de corrupció, la tensió va anar creixent i Santamaría, encerclada pels papers de Bárcenas, va acabar retraient el cas Monedero; aquest “I tu encara més“ dels Ero que s'ha escoltat durant tota la legislatura, aplicat també a Podem.
