Política

Mas, Ortega i Rigau, a judici

El jutge del TSJC veu indicis que els tres polítics van cometre els delictes de desobediència i prevaricació en promoure la consulta

El govern català hi veu un judici polític i denuncia “les clavegueres de l'Estat”

La consulta popular del 9-N acabarà en judici. Així ho va resoldre ahir el jutge instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joan Manel Abril, en una resolució en què denega el sobreseïment del procés penal ja que veu indicis que l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament i diputada Irene Rigau van cometre els delictes de desobediència al Tribunal Constitucional i de prevaricació administrativa. El jutge manté que no només eren coneixedors de la suspensió, sinó que van “impulsar que contractistes privats”, a banda dels voluntaris, continuessin la feina per dur a bon port el 9-N.

Per la seva banda, el govern dóna per descomptat que hi ha intencionalitat política en la decisió judicial d'ahir, dos dies després de les eleccions espanyoles. “És un judici polític des del primer minut”, va constatar la portaveu de l'executiu, Neus Munté.

El gabinet de Carles Puigdemont denuncia que decisions de la fiscalia o l'aparició de determinades notícies contra el sobiranisme són “moviments tàctics que sempre beneficien els mateixos”. En aquest sentit, Munté, que va tornar a reclamar l'arxivament de les diligències, va lamentar l'intent “des de les clavegueres de l'Estat” perquè no es poguessin posar les urnes el 9-N i va censurar la criminalització de l'honorabilitat de Mas, Ortega, Rigau i de l'exconseller de la Presidència Francesc Homs –que també és investigat pel procés participatiu del 9-N, al Tribunal Suprem– pel fet de defensar la causa de l'independentisme. “Sentim molta vergonya, tots els demòcrates s'haurien de ruboritzar”, va rematar Munté, que va celebrar que aquella consulta fos “tot un èxit” del qual el govern se sent orgullós.

Sense penes de presó

Agradi o no la resposta del magistrat, Joan Manel Abril tanca la instrucció del 9-N a dos dies de deixar –de forma voluntària– la carrera judicial a l'Estat espanyol per dedicar-se al càrrec de president del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, on se li ha ofert més treball institucional, i a la docència.

Davant les crítiques i els arguments de les defenses que es persegueix una conducta despenalitzada com és la convocatòria de referanda, el magistrat exposa –en la interlocutòria, de 39 planes– que en la investigació “no s'examina ni indiciàriament aquesta actuació, sinó si es va incórrer en el delicte de desobediència en no complir l'ordre de suspensió de la consulta”, que va dictar el Tribunal Constitucional el 4 de novembre del 2014.

En la resolució, el magistrat exposa que l'expresident de la Generalitat va assumir tota la responsabilitat de l'organització del 9-N, tot i que hi va afegir que l'execució la van deixar en mans dels voluntaris. Abril, però, assegura que la documentació i les declaracions dels testimonis diuen tot el contrari. Assegura que tots tres investigats, en el seu àmbit de competències, “ van promoure i impulsar la consulta en no deixar sense efecte els convenis i els contractes amb les empreses privades”, que van oferir serveis cabdals “en l'organització, la preparació i el desenvolupament de la consulta”, del 4 al 9 de novembre. És el cas de T-Systems, amb la instal·lació d'un programa informàtic per a la votació, els empleats de la qual van treballar el dia de la consulta; la recollida dels 7.000 ordinadors, comprats per Ensenyament, o el muntatge del centre de premsa, en què l'exconsellera Ortega va anar donant els resultats, la nit del 9-N.

Cap dels delictes indicats pel jutge no preveuen penes de presó. Pel magistrat, el delicte de desobediència no requereix una negativa de forma explícita ni un requeriment personal. Aquest delicte està castigat amb multa i fins a dos anys d'inhabilitació per a càrrec públic. El delicte de prevaricació administrativa és sancionat amb un màxim de deu anys d'inhabilitació. El jutge no recull el delicte de malversació de fons públics, assenyalat per la fiscalia.

Les defenses de Mas, Ortega i Rigau ja van anunciar ahir que presentaran un recurs d'apel·lació contra la resolució que tanca la investigació. No és probable que el substitut d'Abril, el magistrat Francisco Valls, dicti el sobreseïment de la causa penal. A més, és segur que la fiscalia i les acusacions populars respondran que s'enviï els tres polítics a judici i presentaran els seus escrits indicant les penes que demanen. Després, el magistrat haurà de fer una altra resolució, anomenada d'obertura de judici oral. I només caldrà que el TSJC en fixi la data, que s'estima que serà cap al primer trimestre del 2017.

LES FRASES

Tots tres coneixien la suspensió de la consulta, però van impulsar l'actuació de privats per fer-la
Joan Manel Abril
resolució. magistrat
Hem comprovat com es va intentar des de les clavegueres de l'Estat que el 9-N no es posessin les urnes
Neus Munté
Portaveu del govern

El Parlament ha d'escollir jutges

Divendres, 1 de juliol, es farà efectiva la baixa voluntària de Joan Manel Abril com a magistrat del TSJC. Abril va ser nomenat pel Parlament català, amb dos candidats més, i escollit pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Ara, doncs, el Parlament ha d'escollir una terna de magistrats i l'òrgan de govern dels jutges espanyols decidirà qui ocupa la vacant d'Abril com a magistrat de la sala civil i penal del TSJC, la qual –amb les recents reformes legislatives– haurà de resoldre recursos penals en segona instància.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia