Política

El món local posa xifra al cost de la Covid per reclamar ajuts

L’ACM recopila amb qüestionaris dades d’ens locals i comarcals per adjuntar a la demanda als governs de fons per a les despeses del 2020

Disposar de la recaptació en multes, encallat en l’informe jurídic

El març de l’any pas­sat les prin­ci­pals asso­ci­a­ci­ons muni­ci­pa­lis­tes, l’Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM) i la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya (FMC), ja amb l’estat d’alarma vigent per la pandèmia, van ela­bo­rar un con­junt de 55 acci­ons per com­ba­tre la crisi, econòmica i social que els queia a sobre i van recla­mar per carta aju­des a diver­sos minis­tres i al pre­si­dent del govern espa­nyol. Vuit mesos després, havent assu­mit mol­tes des­pe­ses extra­or­dinàries per com­plir les mesu­res impo­sa­des, obrint línies d’ajut a col·lec­tius afec­tats i amb una pre­vi­si­ble ter­cera onada, les rei­vin­di­ca­ci­ons con­ti­nuen intac­tes. Per això des de l’AMC volen acom­pa­nyar la demanda amb xifres i com explica el seu pre­si­dent, Lluís Soler, des de fa una set­mana estan repar­tint un qüesti­o­nari de 50 pre­gun­tes a part dels 947 muni­ci­pis per “tenir una mos­tra repre­sen­ta­tiva” per “extra­po­lar quins són els sobre­cos­tos assu­mits” pels ens locals i fer-ho arri­bar al govern espa­nyol i al de la Gene­ra­li­tat i es cons­ti­tu­ei­xin aquests fons específics.

En època d’ela­bo­ració dels pres­su­pos­tos muni­ci­pals, les dues ona­des de la Covid-19 i les con­seqüents res­tric­ci­ons impo­sa­des, els han obli­gat a ofe­rir línies d’ajut, incre­men­tar ser­veis de neteja, com­prar mate­rial de pro­tecció, man­te­nir estruc­tu­res d’equi­pa­ments i cen­tres esco­lars, mesu­res que han afec­tat greu­ment les arques. S’hi afe­geix que també han dei­xat d’ingres­sar tri­buts per ajor­na­ments o boni­fi­ca­ci­ons de col·lec­tius des­a­fa­vo­rits o acti­vi­tats que han hagut de ces­sar (IBI, impost de vehi­cles, de resi­dus) i taxes que han anul·lat per no ofe­rir els ser­veis (ocu­pació de la via pública, de les ter­ras­ses, entre d’altres), que obli­guen a fer autèntics equi­li­bris en els comp­tes. La tendència és con­ge­lar impos­tos com han fet en muni­ci­pis com Saba­dell, Igua­lada, Car­dona, Vaca­ris­ses i Vila­franca, per posar alguns exem­ples, men­tre que també s’habi­li­ten fons de con­tingència per a l’emergència, com també han fet les dipu­ta­ci­ons.

I ho fan espe­rant les apor­ta­ci­ons extra­or­dinàries de trans­ferències de l’Estat i que es faci efec­tiu l’anunci de la sus­pensió de les regles fis­cals per al 2020 i el 2021 que els per­met sobre­pas­sar el marge de la regla de la des­pesa que marca la llei d’esta­bi­li­tat pres­su­postària i sos­te­ni­bi­li­tat finan­cera (Lrsal) del 2012. Això els per­metrà uti­lit­zar els roma­nents de tre­so­re­ria un cop el govern espa­nyol va fer marxa enrere en la volun­tat de con­fis­car-los-els.

Mal­grat tot, con­ti­nuen recla­mant que es con­creti el fons esta­tal de 3.000 mili­ons que també reclama la Fede­ració Espa­nyola de Muni­ci­pis i Províncies (FEMP) i volen tenir vot i veu a les comis­si­ons dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion per garan­tir un repar­ti­ment equi­li­brat.

En la dar­rera sessió del Par­la­ment ja es van apro­var dues moci­ons impul­sa­des per JxCat i PSC, la pri­mera de les quals reco­llia aques­tes deman­des i la dels incom­pli­ments econòmics amb la Gene­ra­li­tat –deute pen­dent, dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut, llei de dependència i finançament dels Mos­sos–, men­tre que la segona ins­tava el govern català a liqui­dar els deu­tes amb els ajun­ta­ments, apro­var un pla de xoc i crear un fons de res­cat de 500 mili­ons. De moment han acon­se­guit 120 mili­ons del Fons Local de Coo­pe­ració Extra­or­di­nari entre el 2020 i el 2021, amb el com­promís de poder-ho revi­sar a l’alça, ja que l’FMC i l’AMC en dema­na­ven 300. També recla­men que es faci efec­tiu el com­promís del juliol de l’ales­ho­res con­se­ller d’Inte­rior Miquel Buch, de dis­po­sar del 85% dels imports de les san­ci­ons recap­ta­des durant la pandèmia, que Soler va expli­car que encara està pen­dent dels infor­mes jurídics que ho ava­lin.

Despoblament per poder repoblar

Els efectes de la pandèmia no són homogenis a tots els territoris i des de l’Associació Micropobles de Catalunya reclamen mesures “més quirúrgiques” a l’hora de dissenyar estratègies de contenció. El seu president, Mario Urrea, és conscient de la complexitat, però explica que els tancaments municipals han fet que establiments turístics no puguin rebre clients o que es donin casos de pobles sense casos de Covid-19 que no poden tenir ni el bar obert on els veïns puguin socialitzar. “No podem tractar igual el que és desigual” i lamenta que també tenen menys recursos per ajudar econòmicament comerços o establiments que han tancat. La pandèmia ha fet que gent de ciutat vulgui anar a viure als pobles, però es troben que hi ha d’haver habitatge digne, diversificació econòmica, serveis i bones connexions. Demana a les grans administracions que treballin per a l’equilibri territorial i s’adonin que han de treballar “per al despoblament” a l’àrea metropolitana i el repoblament dels pobles petits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.