Un ‘impeachment’ històric

Mai abans un pre­si­dent dels EUA s’havia enfron­tat a dos impe­ach­ments, però tam­poc havien tin­gut un pre­si­dent com Donald Trump ni havien vis­cut un assalt al Congrés d’una turba neo­fei­xista cegada pel dis­curs del man­da­tari. En aquesta situ­ació extra­or­dinària, la maquinària del Congrés nord-ame­ricà ha actuat amb una cele­ri­tat inu­sual en un òrgan tra­di­ci­o­nal­ment ino­pe­ra­tiu, i ahir, en un gest històric i sense pre­ce­dents, acu­sava for­mal­ment Trump d’haver “inci­tat a la insur­recció”, donant llum verd a un nou judici polític con­tra ell.

Els demòcra­tes aler­ta­ven que actuar era una neces­si­tat urgent. Davant un dels epi­so­dis més fos­cos de la història dels EUA, el ter­ratrèmol bru­tal a un país que fa ban­dera d’una democràcia plena, crear el pre­ce­dent que uns actes així no podien que­dar impu­nes era un impe­ra­tiu. De manera exprés es va acti­var la maquinària per a un nou impe­ach­ment que recull els intents de Trump de rever­tir els resul­tats elec­to­rals de manera gai­rebé mafi­osa i les aren­gues als seus segui­dors que, si calia, uti­lit­zes­sin la violència per no fer-lo fora de la Casa Blanca.

En bloc, els demòcra­tes van donar suport a l’impe­ach­ment, però no van ser els únics. Deu con­gres­sis­tes repu­bli­cans, farts del trum­pisme, van votar-hi a favor, obrint en canal les feri­des i frac­tu­res d’un Par­tit Repu­blicà que ha de fer una intros­pecció pro­funda. El comitè judi­cial de la Cam­bra, en un temps rècord, va fer un informe de 76 pàgines amb una con­clusió con­tun­dent: Trump va inci­tar a la insur­recció al Capi­toli i va demos­trar que no és apte per estar al càrrec de la pre­sidència “ni un dia més”.

Dime­cres a la mati­nada la Cam­bra de Repre­sen­tants havia apro­vat una reso­lució que exi­gia al vice­pre­si­dent, Mike Pence, que invoqués l’esmena 25 de la Cons­ti­tució i inha­bi­lités i des­tituís Trump imme­di­a­ta­ment. Pence va decli­nar la pro­posta: “No crec que una acció així sigui el millor per a la nos­tra nació o d’acord amb la nos­tra Cons­ti­tució.”

Amb el vice­pre­si­dent fora de l’equació, tot que­dava en mans dels con­gres­sis­tes. Ahir, poc més d’un any després del pri­mer impe­ach­ment per l’afer d’Ucraïna, la Cam­bra va tor­nar a votar per acu­sar el pre­si­dent d’un delicte. Ho va fer en una sessió tensa i amb un con­tin­gent de segu­re­tat sense pre­ce­dents. La sessió va ser una teràpia per als con­gres­sis­tes sobre el que van viure el dia dels atacs, i no tant un debat sobre l’ade­quació o no de l’impe­ach­ment. Bàsica­ment perquè tot­hom era cons­ci­ent que l’acu­sació tira­ria enda­vant sense pro­ble­mes. “Si les seves acci­ons no merei­xen un impe­ach­ment, què és una ofensa digna d’un impe­ach­ment?”, es pre­gun­tava Steny Hoyer, líder demòcrata a la cam­bra baixa, con­vençut que Trump “ha tren­cat la seva pro­mesa i inci­tat a la insur­recció”. Alguns repu­bli­cans cri­ti­ca­ven la divisió que podria oca­si­o­nar al país.

Però no tots. Els fets de la set­mana pas­sada han posat de mani­fest que hi ha repu­bli­cans tips del trum­pisme, i veuen en l’impe­ach­ment una opor­tu­ni­tat d’or per des­lli­gar-se’n. La més con­tun­dent va ser la con­ser­va­dora Liz Che­ney, número 3 del par­tit a la Cam­bra de Repre­sen­tants i filla de l’exvi­ce­pre­si­dent Dick Che­ney, que va lide­rar el grup de repu­bli­cans que van votar sí a l’impe­ach­ment. “El pre­si­dent Trump va con­vo­car la turba, la va reu­nir i va encen­dre la flama de l’atac [...]. Mai hi ha hagut una traïció més gran d’un pre­si­dent dels EUA al seu càrrec i al seu jura­ment a la Cons­ti­tució”, va dir.

No és l’única. Alguns repu­bli­cans del Senat, començant pel seu líder, Mitch McCon­nell, veuen amb bons ulls decla­rar cul­pa­ble Trump d’inci­tació a la insur­recció amb l’objec­tiu de defe­nes­trar-lo del par­tit i inha­bi­li­tar-lo de per vida, cosa que implica que l’impe­ach­ment té força pos­si­bi­li­tats de tri­om­far a la Cam­bra Alta.

El pas següent serà l’envi­a­ment de l’acu­sació al Senat, que està de recés fins al 19 de gener, cosa que pro­vo­carà que la pròxima fase sigui a l’inici del man­dat de Biden. A la Casa Blanca Trump va eme­tre un comu­ni­cat en què dema­nava que els pròxims dies no hi hagi violència: “Faig una crida a rebai­xar la tensió i cal­mar els ànims.”