Política

Els escàndols de la monarquia

Caçador caçat

La peripècia de ser enxampat a Botswana per fracturar-se el maluc caçant fa deu anys obria la veda sobre irregularitats i acostava l’abdicació del 2014

Corinna culpa Sanz Roldán de la filtració i de l’inici del relat de “Lady Macbeth”

La reivindicació de Corinna és que ella va repatriar el rei en un avió privat
L’ambaixada a Namíbia va guiar la repatriació, que va durar deu hores

Trenta-set anys de reg­nat van neces­si­tar que una “enso­pe­gada casual” de nit a Botswana ara fa deu anys pro­piciés la cai­guda del vel ofi­cial que a Madrid cobria el rei espa­nyol. I res ja no tor­na­ria a ser igual. En un moment en què La Zar­zu­ela –amb Rafael Spot­torno, exdi­rec­tor de la fun­dació Caja Madrid i més tard impli­cat en les tar­ge­tes opa­ques, com a cap de la Casa del Rei– deba­tia un gest tan peregrí com el de pas­sar a infor­mar de l’agenda del rei, que abans era total­ment opaca, Joan Car­les I va ser enxam­pat estant de cacera en un viatge pri­vat a Botswana i la peripècia va ser pública gràcies a una frac­tura de maluc que va pro­pi­ciar l’ope­ració de repa­tri­ació en un vol pri­vat aquell 13 d’abril del 2012, vigília de l’ani­ver­sari repu­blicà. La peripècia va ser la fi de la impu­ni­tat mediàtica i va inau­gu­rar la reve­lació de les irre­gu­la­ri­tats fis­cals i ètiques i va ser un punt d’inflexió per pre­ci­pi­tar una abdi­cació del caçador caçat que arri­ba­ria el juny del 2014.

La fi de la com­plaença no va ser imme­di­ata. La versió de La Zar­zu­ela va recaure en el cap de ser­veis mèdics, Ave­lino Bar­ros, que va expo­sar que Joan Car­les I, que ales­ho­res tenia 74 anys, havia tin­gut una “enso­pe­gada casual” aquell diven­dres a la mati­nada (l’hora a Botswana i a la península és la mateixa) al seu allot­ja­ment.

“Un espor­tista d’elit”

Després d’ope­rar-lo a l’hos­pi­tal USP San José de Madrid, una cirur­gia de dues hores i quart en què es va intro­duir a l’arti­cu­lació “un cap de ceràmica de molta dura­bi­li­tat per no haver-lo d’ope­rar mai més” i es van lli­gar amb fil­ferro tres frag­ments esquer­dats del fèmur, el doc­tor Ángel Villa­mor insis­tia a com­pa­rar el rei amb “un espor­tista d’elit, que assu­meix les lesi­ons com una part de la seva acti­vi­tat física”. I quan la premsa li va pre­gun­tar si la frac­tura impe­di­ria al rei tor­nar a la caça, el doc­tor Villa­mor va recórrer a un exem­ple fami­liar: “Tinc un cunyat ope­rat dels dos malucs i fa alta mun­ta­nya i escala en gel.” Ho deia el metge que en l’últim any l’havia ope­rat també del genoll i del tendó d’Aquil·les i que aca­bava de prac­ti­car-li la vui­tena ope­ració des dels anys 80.

“Sanz Roldán ho fil­tra”

No va ser fins vuit anys després, en una entre­vista en pro­fun­di­tat a OK Dia­rio el 7 d’octu­bre del 2020, que Corinna Lar­sen es va sen­tir lliure per donar la seva versió de l’epi­sodi fun­da­ci­o­nal de la cai­guda en desgràcia del rei emèrit i que per a ella era la fi de l’ano­ni­mat. Joan Car­les I va viat­jar a Botswana sos­pi­tant que a La Zar­zu­ela hi havia una cons­pi­ració en marxa, sosté Corinna. “El viatge es va fil­trar a propòsit, com va adme­tre el mateix gene­ral Félix Sanz Roldán [cap del CNI]. Les seves parau­les van ser «ho fil­trem», quan vam par­lar en aquest hotel [el maig del 2012 a l’hotel The Con­naught de Lon­dres]. No sé si aquest plu­ral era un plu­ral majestàtic, si volia dir «el gene­ral i el CNI», o «el gene­ral i mem­bres de la casa reial», o «el gene­ral i el govern d’Espa­nya». La qüestió és: a qui es refe­reix aquest plu­ral?”, rela­tava l’empresària.

Maria Anto­ni­eta o Wallis

Segons va dir Corinna a OK Dia­rio, el pla de fil­trar el viatge va per­me­tre als fil­tra­dors “inven­tar una nar­ra­tiva”. “Men­tre l’avió s’enlai­rava a Botswana, aques­tes nar­ra­ti­ves pre­es­cri­tes s’esta­ven impri­mint ja a Espa­nya. La nar­ra­tiva que es va inven­tar per a mi era sum­ma­ment nega­tiva. Em van pin­tar com una espècie de Maria Anto­ni­eta, Lady Mac­beth, Wallis Simp­son...”, rela­tava.

Relat: la “«mujer­zu­ela»”

El fet que Corinna Lar­sen es veiés retra­tada en el relat ofi­cial madri­leny com una ree­dició de la dona de Lluís XVI exe­cu­tada a la plaça de la Revo­lució de París, de la cri­a­tura literària de Shakes­pe­are o de l’amant nord-ame­ri­cana d’Edu­ard VIII –que va renun­ciar a la corona pel seu amor– obre un ven­tall que il·lus­tra els sen­ti­ments de la recep­tora de la donació de 65 mili­ons d’euros (100 mili­ons de dòlars) del rei. Qui millor va il·lus­trar la inèrcia del punt de vista espa­nyol de cen­su­rar una figura feme­nina per sal­var la pre­sumpta hon­ra­desa d’un home que és alte­rat, un enfo­ca­ment prolífic en la lite­ra­tura des de la Car­men de Pros­per Mérimeé, va ser Rafael Her­nando (PP) a Twit­ter el 20 de juliol del 2020: “Una infame mujer­zu­ela va inten­tar fer xan­tatge a la corona, men­tre que el rei i la casa reial van actuar amb feresa i con­tundència, negant-se a pac­tar o tapar res.”

Repa­tri­ació sense l’Estat

El sor­pre­nent de l’epi­sodi de Botswana, si es mira amb els ulls del pre­sent, amb els quals és cone­gut que Patri­mo­nio Naci­o­nal paga els sala­ris i els sous dels assis­tents de Joan Car­les a Abu Dhabi des de la seva fugida l’agost del 2020, és que la repa­tri­ació del rei lesi­o­nat es va fer al marge de l’Estat. Madrid, de fet, ni tan sols tenia un ambai­xa­dor a Botswana i va ser l’ambai­xada a Namíbia la que es va acti­var. En el seu relat, Corinna ha rei­vin­di­cat sem­pre que va ser ella qui va repa­triar el rei en un avió pri­vat. “No hi havia res pre­pa­rat per orga­nit­zar el vol de retorn. Jo hau­ria optat per una eva­cu­ació mèdica de debò, perquè la cosa sem­blava bas­tant greu. Però no, vam ser nosal­tres els que vam por­tar el rei de tor­nada a Madrid”, va dir. L’única infor­mació de la casa reial sobre el viatge va ser l’acla­ri­ment que el rei no viat­java en un avió medi­ca­lit­zat sinó en un “avió pri­vat nor­mal” i “asse­gut per­fec­ta­ment” les vuit hores de vol.

Lli­bre de Diana a la taula

Corinna –en litigi judi­cial per asset­ja­ment con­tra el rei emèrit i Sanz Roldán davant la justícia britànica– negava haver estat expul­sada de Madrid per la força pel CNI quan el rei era a l’hos­pi­tal. “Com que era un vol llarg, vam haver de pas­sar la nit a l’hotel Villa Magna, on em vaig que­dar amb el meu fill i el meu pri­mer marit, i al matí següent vam anar a l’aero­port i prou. Jo me’n vaig anar a Suïssa amb el meu fill, i Phi­lip a Lon­dres. Ningú ens va treure a la força de l’hotel”, rela­tava. Per aca­bar de reblar el clau, però, quan el 5 de maig del 2012 va tor­nar de Lon­dres –on va veure Sanz Roldán– a Villars (Suïssa), ella es va tro­bar a la taula de casa un lli­bre sobre la mort de Diana de Gal·les. Durant els deu dies de baixa en què Joan Car­les I va fer “tasca de des­patx”, Felip de Borbó va aga­far el timó d’una agenda ofi­cial que dos anys després seria seva de ple dret com a rei. L’abril hor­ri­bi­lis del 2012 a la casa reial es com­ple­tava amb el tret al peu de Froilà (13 anys), fill d’Elena.

L’oferta de l’empresa Rann Safa­ris, pen­jada a la seva web, només era per a but­xa­ques pri­vi­le­gi­a­des (sen­si­bi­li­tat ani­ma­lista a banda): un viatge de 14 dies per caçar ele­fants per uns 58.500 dòlars, uns 45.000 euros al canvi de fa deu anys, amb la garan­tia de veure entre 20 i 30 ele­fants al dia durant la caça. Gràcies a Rann Safa­ris, però, el que es va obrir va ser una veda a Madrid que aca­ba­ria en abdi­cació i en un descrèdit judi­cial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia