Balanç de l'Estatut al cap d'un any de l'aprovació

Es com­pleix un any de l'entrada en vigor del nou Esta­tut, el 9 d'agost de 2006. El pre­si­dent Pas­qual Mara­gall va voler donar relleu a aque­lla data amb una visita a Sant Jaume de Fron­tanyà quan es donava per feta la con­vo­catòria anti­ci­pada d'elec­ci­ons cata­la­nes.

"De tots els ter­ri­to­ris d'Europa que no són Estats, Cata­lu­nya és el que més s'hi assem­bla", va dir Mara­gall, que va asse­gu­rar que amb el nou Esta­tut la Gene­ra­li­tat i els ajun­ta­ments con­tro­la­rien el 80% de la des­pesa pública. Aquest comen­tari i, sobre­tot, l'afir­mació del pre­si­dent que l'apli­cació del nou Esta­tut dei­xava per a l'Estat espa­nyol un paper "pràcti­ca­ment resi­dual" a Cata­lu­nya van ser les fites de la data.

L'impàs de les elec­ci­ons cata­la­nes de l'1 de novem­bre va dei­xar molt a pre­cari el pri­mer com­pli­ment de la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l'Esta­tut, que pre­veu la inversió en infra­es­truc­tu­res del 18,87% durant set anys. El buit polític del moment va per­me­tre al minis­teri de Pedro Sol­bes apli­car el seu cri­teri en la con­creció pres­su­postària de la inversió. Per al pres­su­post de l'Estat de 2008, encara no hi ha acord sobre aquest punt. Així, l'únic avenç esta­tu­tari en finançament ha estat la recent apro­vació de la llei de l'Agència Tri­butària de Cata­lu­nya.

L'agreu­ja­ment de la crisi pel mal fun­ci­o­na­ment dels ser­veis públics va fer que Zapa­tero anunciés la volun­tat de tras­pas­sar la gestió de Roda­lies Renfe a prin­ci­pis de l'any que ve, ben a prop de l'inici de la cam­pa­nya per a les elec­ci­ons gene­rals. L'acord d'obrir la ponència -l'espai de nego­ci­ació- es va pren­dre a la Comissió Bila­te­ral del 17 de juliol, jun­ta­ment amb el des­blo­queig de matèries històrica­ment recla­ma­des i fins i tot amb dictàmens del TC, com la gestió de beques, i també l'Hos­pi­tal Clínic, la ins­pecció de tre­ball, l'orde­nació i gestió del lito­ral o la gestió dels codis ISBN i ISSN de lli­bres i revis­tes. El mateix Zapa­tero va rei­te­rar aquests com­pro­mi­sos en la seva visita llam­pec a Bar­ce­lona el 2 d'agost pas­sat, a més de l'avançament d'inver­si­ons ja pre­vis­tes. A la mateixa visita, el pre­si­dent espa­nyol va anun­ciar la cre­ació d'una ofi­cina de con­trol de les inver­si­ons a Cata­lu­nya, depe­nent de la pre­sidència del govern i no, com tal vegada per­to­ca­ria amb lle­ial­tat esta­tutària, dins la Comissió Bila­te­ral. L'aero­port del Prat, en canvi, con­ti­nua absent del dis­curs del govern del PSOE, a l'espera que s'estudiï al setem­bre.

Valo­ra­ci­ons diver­ses
Els diver­sos grups polítics cata­lans valo­ren de forma diversa aquest pri­mer any de nou Esta­tut. CiU denun­ci­ava "l'estafa" del govern català, que, segons el dipu­tat Fran­cesc Homs, no ha sabut uti­lit­zar el nou marc, espe­ci­al­ment en el capítol de finançament, perquè Cata­lu­nya no ha rebut el 2007 el 18,8% de les inver­si­ons. Homs recla­mava també a Rodríguez Zapa­tero que com­pleixi la llei i va evo­car "l'insult" del pre­si­dent espa­nyol quan, fa un any, va pro­me­tre que seria generós en l'apli­cació de l'Esta­tut.

Segons el por­ta­veu adjunt del PSC al Par­la­ment, Joan Fer­ran, el des­ple­ga­ment del nou text és "eficaç" a par­tir de "l'impuls" de José Mon­ti­lla, i la capa­ci­tat del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat d'"arren­car el com­promís" que la inversió de l'Estat arribi al 18,87% -tal com pre­veu el mateix Esta­tut- i la con­creció de diver­sos tras­pas­sos. ERC, soci dels soci­a­lis­tes, dóna un sus­pens al pri­mer any de vigència de l'Esta­tut i cons­tata que el temps els dóna la raó en la seva opo­sició al text. Segons el por­ta­veu Joan Ridao, el govern espa­nyol no té volun­tat de trans­fe­rir noves com­petències, les reu­ni­ons bila­te­rals Estat-Gene­ra­li­tat han estat poc pro­duc­ti­ves i la sentència del TC pot reta­llar encara més el text apro­vat per les Corts espa­nyo­les. El vice­pre­si­dent d'ICV Jaume Bosch con­si­dera, en canvi, que estan ben enca­mi­nats per assu­mir la gestió de Roda­lies, el Prat o per incre­men­tar les inver­si­ons esta­tals. Final­ment, pel nou pre­si­dent del PP català, Daniel Sirera, els cata­lans tenen avui més pro­ble­mes que fa un any i les inver­si­ons con­ti­nuen depe­nent de la volun­tat del govern espa­nyol i no del text esta­tu­tari, men­tre creix la quan­ti­tat de recur­sos con­tra el marc ins­ti­tu­ci­o­nal català.