"El gir catalanista del PP el va engegar Aznar"

Em sembla que haurem d'anar reconeixent el fracàs tàctic d'aquesta sèrie d'entrevistes. La idea era citar els candidats catalans en alguna cocteleria o bar de copes a fi de veure què es pimplaven i si s'acomplia la màxima clàssica in vino veritas: és a dir, si sota els efectes d'una dosi -moderada, esclar- d'alcohol, ens deien alguna cosa que no sabéssim. Però escolti, ens han sortit uns candidats d'un abstemi que tira de tos: tret d'un Herrera que almenys es va atrevir, uau, amb una copeta de cava, hem tingut un Duran i Lleida enyorós del whisky amb aigua però que es va haver de conformar amb una aigua sense whisky per prescripció mèdica; un Ridao insomne que es va decantar per un explosiu combinat de cítrics i pinya; i ara, una Dolors Nadal encara mig afònica que es cuida la gola demanant una altra aigüeta mineral, acompanyada (és l'hora de l'aperitiu i hem quedat al Bar Mut, on els fan excel·lents) d'unes olivetes. Si no fos que tots, amb més raó o menys, poden al·legar motius de salut, la meva mentalitat conspiranoica em faria pensar que s'han posat d'acord.
En fi, l'afonia de Dolors Nadal la va tenir tot dissabte sense poder dir ni piu, cosa que resulta francament difícil d'imaginar, perquè sembla de les que no callen ni sota l'aigua. Això em fa pensar que no la pesqués, l'afonia, el passat divendres al vespre a l'antàrtic plató de Josep Cuní, que també ha causat la postració de Duran: a veure si en Cuní serà en realitat un agent del tripartit que el que buscava era deixar fora de combat els candidats de la dreta! Però ella mateixa esvaeix qualsevol ombra de sospita: "Segurament l'aire condicionat no em va ajudar, però jo ja vaig anar al debat molt tocada. De fet, just el dia abans vaig haver de suspendre la meva intervenció en un míting a Cornellà amb l'Ana Botella". Penso que la Botella a Cornellà era cosa digna de ser vista, mentre Dolors Nadal em canta mil meravelles d'Isabel Espinosa, regidora del PP en aquell municipi: es veu que la senyora Espinosa és una superwoman capaç de compaginar la gestió d'un negoci -té un restaurant- amb la tasca com a regidora a l'oposició, i encara li sobra temps per al que calgui. "Ella sí que no és cap dona de quota", rebla Nadal.

No em demanin per què, però jo diria que això de les dones de quota és una al·lusió a Carme Chacón, amb la qual, com és sabut, manté una relació fonamentada en la simpatia i l'admiració mútues. "Fa un mes, vaig proposar un cara a cara entre Carme Chacón i jo, i ella va respondre, d'una manera que per ser suau qualificaré de peculiar, que amb molt de gust i que s'hi divertiria molt. Doncs encara és l'hora que des del PSC s'hagin dignat a contestar. Qui sap, potser em convoquen després del 9 de març".

Dolors Nadal veu amb bons ulls les enquestes que situen el PP com a tercera força política a Catalunya, per davant d'ERC i d'ICV; no li agraden tant, en canvi, les que pronostiquen que ZP repetirà com a president del govern espanyol, encara que siguin les mateixes. Ella no té cap dubte de qui serà el proper president d'Espanya: Mariano Rajoy, que també va ser el vencedor "per golejada" del primer cara a cara amb el líder del PSOE (i suposem que del segon també, però encara no s'havia celebrat).

Li pregunto quina mena d'aliances contemplen per si les necessitessin per formar govern, però en això és tan clara i resolutiva com en tota la resta: "A Catalunya en realitat només hi ha dues opcions, perquè els altres partits, inclosa CiU, ja han dit que ells votaran la investidura de Zapatero. Qualsevol vot que no vingui al Partit Popular, en realitat se'n va al PSOE", recalca.

No cal ni dir-ho, que hi hagi vots que vagin als socialistes, de manera directa o en forma de suports, li sembla una barbaritat, perquè "el PSOE és un retrocés. Sort que, el dia 9, els catalans ens acomiadarem de la tripleta Álvarez-Zapatero-Chacón i de la seva extraordinària incompetència", dispara.

Ve d'un acte a la Sagrada Família, que de moment encara s'aguanta dreta, on han presentat les propostes del Partit Popular per a la ciutat de Barcelona, que per ella ha de ser "una gran capital de Catalunya i d'Espanya. Necessitem un govern del PP per garantir que no es construirà un TGV a 70 centímetres dels fonaments d'aquest temple, això és una barbaritat", diu, segurament sense recordar que el primer a defensar l'actual traçat va ser el govern del PP de l'anterior legislatura. Després de la nostra trobada anirà a un dinar-míting a Sant Cugat, on compartirà estovalles i protagonisme amb Aleix Vidal-Quadras. No el troba una mica passat de voltes, al senyor Vidal-Quadras? "Això és un tòpic que no té sentit", em renya. "Vidal-Quadras és un gran actiu del partit, com ho és Gallardón, o Mayor Oreja. Al PP tots diem el mateix, tots tenim el mateix discurs". Entesos, entesos.

De fet, a Dolors Nadal la molesten especialment aquests "tòpics" que ella troba que pesen sobre la seva formació. Per exemple, el que fa referència al famós gir catalanista que va voler impulsar el senyor Piqué. "El primer que va engegar el gir catalanista va ser Aznar, en un míting de l'any 95 al Palau Blaugrana", afirma tota convençuda. Veus, cada dia se n'aprenen de noves. També està en total desacord amb la idea que el PP sigui un partit anticatalà: "d'entrada, farem el millor servei que es pot fer actualment a Catalunya, que és fer fora el senyor Zapatero del govern". Tremola, Bambi.