"Els transvasaments han de ser l'última solució"

Brussel·les no s'havia mullat fins ara en la guerra de l'aigua, però el comissari de Medi Ambient trenca el silenci per rebutjar de ple els transvasaments, que considera insostenibles i font de conflictes. El grec Stavros Dimas dubta de si les dessalinitzadores són una bona alternativa i aposta per l'estalvi fent pagar al consumidor el cost real de l'aigua.

Els transvasaments, com la canonada que abastarà Barcelona amb aigua de l'Ebre, són la solució per afrontar la sequera?
L'opció de construir un transvasament només s'hauria de considerar un cop s'hagi descartat qualsevol altra solució. És millor i menys costós evitar la sequera i la manca d'aigua que intentar trobar-hi una solució un cop ja ha esdevingut un problema. Els estudis demostren que podríem estalviar un 40% de l'aigua que actualment consumim a la Unió Europea, un 33% en el sector industrial i fins a un 43% en l'agrícola. I per a això cal fomentar un ús eficient dels recursos hídrics en el sector industrial i posar-hi en marxa tecnologies que ho permetin, i també millorar la gestió i la tecnologia dels regadius.

Concreti una mesura.
Cal una política de preus adequada i disposar d'unes alternatives rendibles, centrar tots els esforços en l'estalvi i en l'ús eficient dels recursos hídrics i en la seva rendibilitat. Fer pagar als consumidors el cost real de l'aigua que fan servir és una bona mesura per aconseguir-ne un ús més eficient, abans que construir transvasaments i embassaments que interrompen o canvien el curs de les masses d'aigua. A més, els projectes de gran envergadura són una font de conflictes socials i polítics entre les conques donants i les receptores i són difícilment sostenibles.

El País Valencià i Múrcia, on la manca d'aigua no ha frenat el creixement urbanístic ni els camps de golf, reclamen un transvasament de l'Ebre.
L'ordenació del territori és un dels factors clau en l'ús de l'aigua. Hi ha conques fluvials on el desenvolupament econòmic pot tenir efectes adversos en la disponibilitat dels recursos hídrics i per això s'ha de prestar especial atenció a aquelles que han de fer front gairebé sempre a sequeres o èpoques de manca d'aigua. La condició clau d'una ordenació del territori sostenible a tot Europa és que les activitats econòmiques s'adaptin a la quantitat d'aigua disponible a la zona, no al revés. És important que els Estats membres adoptin les normatives necessàries per recuperar un equilibri sostenible en les regions que han de fer front gairebé sempre a sequeres i problemes de disponibilitat d'aigua.

¿Les plantes dessalinitzadores són una millor alternativa als transvasaments, des d'un punt de vista mediambiental i econòmic?
Volem estudiar la qüestió amb tot detall abans de prendre posició de manera definitiva i actualment s'estan duent a terme unes avaluacions de risc i d'impacte mediambiental que tindran en compte les circumstàncies biogeogràfiques de cada regió i cada Estat membre.

I el transport d'aigua en vaixells, trens o camions?
Cal estudiar tots els possibles efectes adversos: aquí estem parlant de conseqüències per al canvi climàtic, d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i de consum d'energia.

Què pensa de la proposta de transvasament del Roine? ¿Brussel·les no hauria de dir-hi la seva, quan un projecte afecta dos Estats membres, com en aquest cas o en el de la interconnexió elèctrica amb França, o en una situació de conflicte?
És responsabilitat dels Estats, no de Brussel·les, aplicar la normativa hídrica de la UE i evitar polítiques insostenibles de gestió de l'aigua que puguin fer malbé el medi ambient de manera irreversible. En cas contrari, la Comissió podria arribar a actuar contra ells. Un dels objectius clau és basar la gestió de l'aigua en cada conca fluvial. El 2015 els Vint-i-set han de garantir que totes les masses d'aigua estiguin protegides i tinguin una bona qualitat. I hauran d'establir regions i conques fluvials, nomenar-hi les autoritats competents i fer plans de gestió de les conques.