La Casa Gran de Montilla

El líder del PSC, José Mon­ti­lla, va començar ahir a dibui­xar la seva Casa Gran par­ti­cu­lar en la segona jor­nada de l’onzè congrés soci­a­lista, on va dei­xar clar que el par­tit ha d’obrir-se més encara a la soci­e­tat per poder eixam­plar els seus actu­als suports elec­to­rals, en una clara aposta per dis­pu­tar-se el vot fron­te­rer amb CiU. Mon­ti­lla, que avui veurà com el con­clave dóna llum verda sense pro­ble­mes a l’exe­cu­tiva que pro­posa i en la qual va estar tre­ba­llant ahir fins a altes hores de la nit, ha optat per enfor­tir la seva direcció donant joc a totes les sen­si­bi­li­tats del par­tit, després de posar al dia també el debat ideològic.

“A alguns els interessa ser el pal de paller, i al PSC el que real­ment l’interessa és el paller, amb totes les espi­gues, perquè es pugui crear la xarxa de la Cata­lu­nya social, opti­mista, de futur. No hi ha més Casa Gran que la Cata­lu­nya dels 7,5 mili­ons de per­so­nes. És aquesta Cata­lu­nya a la qual ens adre­cem nosal­tres”, va subrat­llar el pri­mer secre­tari del PSC davant el ple­nari de la cimera soci­a­lista en una clara crida a sumar l’espai mode­rat cen­trista.
Con­tra els últims pronòstics, Manu­ela de Madre no es con­ver­tirà avui en pre­si­denta del PSC, ja que ha decli­nat diver­ses vega­des l’oferta de Mon­ti­lla, tot i que es man­tindrà de vice­pre­si­denta. El càrrec que va dei­xar vacant Pas­qual Mara­gall el juny de l’any pas­sat tam­poc que­darà buit, però, i l’ocu­parà Isi­dre Molas, l’històric diri­gent cata­la­nista i fun­da­dor del par­tit, que actu­al­ment és el cap al Senat de l’Entesa Cata­lana de Progrés. En la seva pri­mera inter­venció com a can­di­dat a la pre­sidència, Molas va voler posar de relleu que el PSC és un par­tit plu­ral i va tenir un record espe­cial per als seus ante­ces­sors Joan Reventós, Rai­mon Obi­ols i Pas­qual Mara­gall. Alhora va apun­tar la importància dels equi­li­bris dins del par­tit.

La tra­vessa interna
Sec­tors del PSC havien recla­mat al pri­mer secre­tari insis­tent­ment en les últi­mes set­ma­nes que després de la sor­tida de Mara­gall de la cúpula del par­tit, totes les sen­si­bi­li­tats de la for­mació –en espe­cial les més cata­la­nis­tes, que havien anat de baixa– esti­gues­sin repre­sen­ta­des a la direcció. Alguns diri­gents, tal com va avançar l’AVUI, havien apun­tat el nom de Molas com a suc­ces­sor a la pre­sidència.

Un altre dels noms que van sor­tir per a la pre­sidència en aquesta tra­vessa d’aquests sec­tors, el també històric Rai­mon Obi­ols, tindrà al seu càrrec un dels nous pro­jec­tes estre­lla: obrir el par­tit a la soci­e­tat a través d’una con­ferència l’any que ve que ser­veixi per tei­xir com­pli­ci­tats entre sec­tors pro­gres­sis­tes. Així Mon­ti­lla recull l’embrió de debat que havia supo­sat fins ara en aquest sen­tit la pla­ta­forma Con­venció pel Futur i dóna un premi de con­so­lació impor­tant als qua­dres que havien defen­sat amb insistència qüesti­ons com la veu pròpia a Madrid.
Mon­ti­lla va solem­nit­zar la con­vo­catòria d’aquesta con­venció i el nom del suc­ces­sor de Mara­gall davant els dele­gats, que avui hau­ran de votar la seva nova direcció i que avui també escol­ta­ran els dis­cur­sos de clau­sura, amb Mon­ti­lla i José Luis Rodríguez Zapa­tero.