Política

rússia

Putin commemora a la Plaça Roja el desè aniversari de l’annexió de Crimea

El president ha presidit els actes acompanyat dels altres 3 candidats a les eleccions

El president rus, Vladímir Putin, ha commemorat aquest dilluns el desè aniversari de l’annexió de la península ucraïnesa de Crimea durant un míting-concert a la Plaça Roja de Moscou, al qual assisteixen desenes de milers de persones.

Putin, que ha pujat a l’escenari acompanyat dels tres candidats als quals es va enfrontar en les eleccions presidencials, ha felicitat els russos i, especialment als ciutadans de Crimea, per l’efemèride.

“Crimea no és només un important territori des del punt de vista estratègic, no és només la nostra història, la nostra tradició (...) Crimea és principalment la seva gent: els crimeans i habitants de Sebastòpol. Ells són el nostre orgull!”, ha dit.

Putin ha recordat que Crimea és coneguda com “un portaavions indestructible” i que els habitants de la península ucraïnesa mai van oblidar els seus vincles històrics amb la mare Rússia malgrat que des de 1954 van pertànyer a Ucraïna.

A més, ha tingut paraules per als residents de les quatre regions annexionades per Rússia (Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia), el destí de les quals, ha admès, ha resultat ser molt més difícil i “tràgic”. “Però, així i tot, ho aconseguim i això també és una gran fita en la història del nostre Estat. Ara avancem i anem plegats, espatlla amb espatlla”, ha proclamat.

Seguidament, Putin va cantar l’himne rus al costat dels candidats i els presents, que onejaven banderes tricolors russes.

“L’important és que de ’iure i de facto’ Crimea és part inalienable de la Federació Russa”, ha dit Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, en la seva roda de premsa telefònica diària.

Peskov ha afegit que “la declaració d’independència i la posterior decisió d’unir-se a Rússia es van completar en estricta conformitat amb el dret internacional”.

Encoratjats per grups subversius vinculats amb els serveis secrets russos, les autoritats peninsulars van celebrar el 16 de març de 2014 un referèndum per a independitzar-se d’Ucraïna.

Per a garantir que Kíiv no sabotegés la “lliure” expressió de la voluntat popular, el president rus, Vladímir Putin, va aprovar el desplegament de tropes russes en la península, “els petits homes verds”, que van bloquejar totes i cadascuna de les guarnicions militars ucraïneses.

El 16 de març de 2014, els crimeans van rebre una papereta amb dues opcions: la reunificació amb Rússia o mantenir l’estatus de Crimea com a part d’Ucraïna. El resultat va ser inapel·lable, un 96,5% dels crimeans –més del 80% dels quals eren russos ètnics– van secundar ser part de la Federació Russa. Crimea va tornar domini rus dos dies després, quan Putin va signar en el Kremlin un tractat bilateral pel qual la península i el port de Sebastòpol s’integraven en la Federació Russa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Europa, sota l’ombra russa i xinesa

Brussel·les
Ruben Wagensberg
Diputat d’ERC, exiliat a Suïssa acusat pel cas Tsunami

“L’amnistia és una victòria política incontestable”

Barcelona
Pep Berga
Alcalde d’Olot (Junts)

“M’hi haurien d’insistir molt; vuit anys està molt bé”

Olot
Jordi Gasulla
Cap de l’oposició (CUP)

"No volem ser l’eterna oposició”

Olot
amèrica del nord

Mèxic elegeix a la seva primera presidenta en les eleccions més grans de la seva història

barcelona
Política

Illa recepta “humilitat” en les converses per a la investidura

barcelona
guerra a europa

Zelenski acusa la Xina d’obstaculitzar la cimera de pau a Suïssa

barcelona
iran

L’expresident iranià Ahmadinejad vol tornar a aspirar al càrrec

barcelona
europa

L’empresària Halla Tómasdóttir, nova presidenta d’Islàndia

barcelona