El PSC d’Illa demana pas

El PSC va engegar ahir la maquinària perquè el seu candidat, Salvador Illa, pugui arribar a la presidència de la Generalitat. Els socialistes són molt conscients que l’aritmètica sorgida de les urnes el 12-M dibuixa un panorama d’alta complexitat, però són optimistes i no estan disposats a cedir ni un mil·límetre després que el PSC guanyés diumenge les eleccions al Parlament amb una victòria “històrica”, amb més de 870.000 vots i 42 escons, uns resultats numèrics que es remunten als del 2003 amb Pasqual Maragall. Com a vencedors dels comicis, els socialistes reivindiquen que és a Illa a qui pertoca presentar-se a la investidura després que una majoria de catalans s’hagi pronunciat a favor d’obrir “una nova etapa”, en paraules de la portaveu, Núria Parlon.

El PSC només preveu la possibilitat d’un govern encapçalat pel seu candidat. I descarta taxativament donar suport al presidenciable de Junts+, Carles Puigdemont. “No donarem suport a la investidura de Puigdemont: la ciutadania ha parlat clar i l’independentisme no té una majoria legítima per reclamar aquest govern encapçalat per Carles Puigdemont. Això li ha de quedar molt clar, a Puigdemont, encara que ens amenaci de bloquejar la governabilitat a Espanya”, deixava clar Parlon, que demanava al candidat de Junts+ que apliqui “el principi de realitat” i rebutjava que vinculi la governabilitat de Catalunya amb l’estabilitat de l’executiu espanyol de Pedro Sánchez. “La reflexió que ha de fer és si li convé més un govern de dretes a l’Estat que un que giri full i aposti per la convivència”, li etzibava Parlon.

La portaveu del PSC compareixia amb posterioritat a l’executiva del partit, amb aplaudiments al presidenciable i primer secretari del partit i regust dolç pels resultats. En la reunió, ja es va designar la comissió negociadora encarregada d’obrir converses amb totes les forces, que encapçala la cap de campanya i vicesecretària primera, Lluïsa Moret, i de la qual també formen part la número dos d’Illa, Alícia Romero, i el diputat Ferran Pedret, entre altres.

La prioritat és coneguda. “Sempre ens hem mostrat partidaris d’entendre’ns amb les forces progressistes, per una qüestió ideològica, perquè creiem que és la millor forma de transformar aquest país”, detallava Parlon. El Partit dels Socialistes voldria una entesa amb ERC i els comuns, però els republicans, en estat de xoc després de la patacada del 12-M, la descarten i opten per quedar-se a l’oposició. És en ells en qui posen el focus els d’Illa perquè, com a mínim, facilitin que el presidenciable del PSC arribi al Palau de la Generalitat. La portaveu socialista els reclamava reciprocitat tot recordant com el seu partit va aprovar el pressupost del 2023 i estava disposat a fer el mateix amb el del 2024. “Vam fer una oposició seriosa i de mà estesa al Parlament per teixir acords”, subratllava Parlon. Va haver-hi pressió, però també bones paraules per als republicans, especialment per al president de la Generalitat i candidat d’Esquerra, Pere Aragonès, després que anunciés que feia un pas el costat i deixava la primera línia política arran de la patacada de diumenge. En una piulada a la xarxa X, Illa expressava el “respecte personal i polític” a Aragonès i li agraïa la tasca feta al capdavant de la Generalitat “malgrat les diferències polítiques”.

L’opció d’un govern en minoria, per tant, està damunt de la taula d’uns socialistes que estan oberts a parlar amb totes les forces, incloent-hi el PP, amb qui creuen que poden acordar la mesa del Parlament, i que tan sols descarten arribar a pactes amb Aliança Catalana i Vox. Al que no tanquen la porta és a acceptar els vots d’aquests últims perquè Illa arribi a la presidència de la Generalitat. “El que no podem fer és emmanillar les opcions polítiques que hi ha en el Parlament perquè votin el que vulguin”, argumentava Parlon: això malgrat que la setmana el PSC va ser un dels partits signants del manifest promogut per Unitat contra el Feixisme i el Racisme en què es comprometien a no acceptar “ni per acció ni per omissió” el suport de la ultradreta.

Amb les cartes descobertes, el tripartit és l’opció preferida del PSC, però també dels comuns. “Tenim voluntat de negociar un acord” amb el PSC i ERC, indicava a TV3 el portaveu dels liles al Parlament, David Cid, que constatava que “ara no hi ha una majoria independentista al Parlament”. Els comuns, però, veuen amb recels que els 42 diputats del PSC podrien fer majories alternatives, com ara una sociovergència –opció altament improbable després del pas endavant de Puigdemont i que tampoc veuen amb bons ulls els socialistes–, i que, posats a fer sumes, fins i tot, també arribarien als 68 diputats amb el PP i Vox. El mandat és clar i “l’obligació dels partits d’esquerres és posar-se d’acord”, insistia el portaveu de Sumar i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que es dirigia directament a Illa per advertir-lo de “l’error” d’intentar alguna fórmula amb formacions de dretes. Urtasun receptava un tripartit com l’única possibilitat si es vol evitar la repetició electoral. Una repetició que els socialistes no veuen probable i que, per ara, rebutgen totes les forces. El desenllaç, admeten des del PSC, es farà esperar ja que des del partit ja s’han fet a la idea que la negociació, amb el 10 de juny com a data màxima per a la constitució del Parlament i passat Sant Joan per a la investidura, “anirà al límit”.