I De la Vega va citar Saura en un hotel de Vilanova

La serp d’estiu va néixer un matí a mit­jans del mes d’agost al regis­tre del Congrés de Dipu­tats, va créixer en un oasi de sequera infor­ma­tiva i va morir diu­menge al matí en un hotel de Vila­nova i la Geltrú. Si fa quinze dies ICV va regis­trar una petició de com­pa­rei­xença urgent de José Luis Rodríguez Zapa­tero perquè expliqués l’incom­pli­ment del finançament, ahir la mateixa ICV va sor­pren­dre tot­hom en reti­rar la petició només 24 hores abans de ser votada i sabent que seria apro­vada per majo­ria a la dipu­tació per­ma­nent d’avui.

Durant l’agost el Congrés tanca per vacan­ces i deixa pas a la dipu­tació per­ma­nent, que avui havia de votar dues peti­ci­ons perquè Zapa­tero com­pa­regués: una del PP i una d’ICV.

La Mon­cloa i el PSOE sabien que la del PP estava abo­cada al fracàs des del prin­cipi, perquè els par­tits cata­lans sos­pi­ten que Rajoy apro­fita el finançament ara per sem­brar discòrdies i no esta­ven dis­po­sats a votar-hi a favor. Però la por era que la d’ICV pros­perés. Dels 51 mem­bres de la dipu­tació, el PSOE en té 24 i un cop més s’havia que­dat sense ali­ats. Ningú vota­ria la del PP per estètica, però al PP, per con­tra, no li feia cap fàstic votar la d’ICV coin­ci­dint amb CiU, ERC, PNB i BNG si el premi era exhi­bir al Congrés les bara­lles intes­ti­nes dels soci­a­lis­tes.

La por de ser­vir en safata a Rajoy l’ocasió de con­ta­mi­nar el debat del finançament ha aca­bat sent el deto­nant de l’acord. Des del grup del PSOE, algun dipu­tat, com ara el cap de files del PSC al Congrés, Fran­cesc Vallès, havia inten­tat la set­mana pas­sada fer enten­dre a ICV que estava rega­lant al PP l’entrada a un debat que ha de ser de govern a govern. Però tot va ser inútil i el por­ta­veu d’ICV al Congrés, Joan Her­rera, no va donar el braç a tòrcer en el pols per arros­se­gar Zapa­tero des del refugi esti­val de Doñana fins a la Car­rera de San Jerónimo.

El PSOE deixa l’afer a Mon­cloa
Final­ment, el cap de set­mana el PSOE va dei­xar l’afer en mans de la Mon­cloa. La vice­pre­si­denta De la Vega, que, mal­grat els últims des­en­con­tres, segueix sent la inter­lo­cu­tora pre­fe­rent del govern català, esti­ue­java a Vila­nova i la Geltrú i va tru­car al con­se­ller d’Inte­rior, Joan Saura, per citar-lo diu­menge a les dotze del mig­dia en un hotel de la capi­tal de la comarca del Gar­raf.

Con­di­ci­ons irre­nun­ci­a­bles
Segons fonts conei­xe­do­res de la nego­ci­ació, l’única reunió cara a cara per evi­tar in extre­mis la com­pa­rei­xença de Zapa­tero va durar des de les dotze fins a dos quarts de dues i va ser­vir per posar sobre la taula con­di­ci­ons dels uns i els altres. Per a De la Vega era irre­nun­ci­a­ble que Zapa­tero no donés la cara i va ofe­rir el nom de Sol­bes com a subs­ti­tut. Alhora Saura va impo­sar una nova data límit que servís per fer obli­dar el paper mullat del 9 d’agost.

Amb aques­tes bases, a la tarda De la Vega va esprémer la lle­tra J del seu mòbil tru­cant tant a Joan Saura com a Joan Her­rera. Les tru­ca­des de diu­menge al ves­pre van con­ti­nuar encara dilluns i al final van ser­vir per tan­car a tres ban­des els últims ser­rells de l’acord: un canvi de cro­mos de Zapa­tero per Sol­bes en la com­pa­rei­xença al Congrés i la pro­mesa de tenir “un acord de finançament sense apri­o­ris­mes, bila­te­ral i mul­ti­la­te­ral, abans de tres mesos”.

El sí final en forma de nota de premsa con­junta es retar­da­ria encara fins ahir al matí, motiu pel qual ni el con­se­ller Saura ni el dipu­tat Her­rera no van donar cap expli­cació abans. El PSOE, per la seva banda, regis­trarà aquest matí la “com­pa­rei­xença voluntària” de Sol­bes.

Però si bé ha tan­cat un front amb el PSOE, a ICV se li obre ara un abisme amb ERC, pre­ci­sa­ment en una legis­la­tura amb qua­tre anys per enda­vant com­par­tint grup par­la­men­tari al Congrés, jun­ta­ment amb IU. El por­ta­veu d’ERC a la cam­bra i com­pany de grup d’Her­rera, Joan Ridao, no oculta la seva “per­ple­xi­tat” per la mani­o­bra i acusa ICV d’haver “defrau­dat” les “expec­ta­ti­ves” que ella mateixa havia creat. L’enuig de Ridao s’afe­geix al que va tenir quan Her­rera va pre­sen­tar en soli­tari la petició de com­pa­rei­xença apro­fi­tant que el por­ta­veu d’ERC estava de vacan­ces.

Però en aquesta serp d’estiu que un Joan (Her­rera) va obrir a Madrid i un altre Joan (Saura) va tan­car a Vila­nova, la para­doxa és que ICV ha recu­lat pre­ci­sa­ment quan tenia la segu­re­tat que la seva petició de por­tar Zapa­tero al Congrés seria apro­vada.