Drets i deures pels 20.000

Cale­lla s’ha fet gran. Així ho cons­tata el nom­bre d’habi­tants, que ja ha superat la bar­rera dels 20.000, amb tot el que com­porta. Drets i deu­res, asse­nyala l’alcalde Marc Buch, que ja augura que la nova rea­li­tat del muni­cipi no supo­sarà un camí de roses, ja que aten­dre una ciu­ta­da­nia tan diversa i amb un crei­xe­ment que no s’atura no és fàcil. De moment, però, aquest 2025 la ciu­tat ha d’afron­tar un any amb un gran nom­bre de pro­jec­tes per desen­vo­lu­par i l’inici d’alguns que supera­ran fins i tot el man­dat i esde­vin­dran refe­rents d’una època. En aquest sen­tit, fa pocs dies el Depar­ta­ment de Salut anun­ci­ava el con­curs públic per al pro­jecte d’ampli­ació de l’hos­pi­tal Sant Jaume de Cale­lla, que con­fir­mava el com­promís de la Gene­ra­li­tat amb un equi­pa­ment sani­tari que prèvia­ment havia obtin­gut el vis­ti­plau del govern ante­rior. Una obra amb un pres­su­post esti­mat de 89 mili­ons d’euros que, a més, s’avançaria un any al calen­dari pre­vist i que podria estar en fun­ci­o­na­ment el 2029. La feli­ci­tat per la bona nova, però, ha que­dat emmas­ca­rada perquè la notícia es conei­xia el mateix dia que l’equip de Sal­va­dor Illa adme­tia que no podria apro­var el pres­su­post del 2025 perquè no té prou suport par­la­men­tari. Caldrà veure fins a quin punt aquest nou entre­banc acaba afec­tant la inversió en un equi­pa­ment hos­pi­ta­lari d’abast comar­cal que arros­sega impor­tants man­can­ces que no poden espe­rar més. Relli­gat al pro­jecte, l’apar­ca­ment de Can Saleta, que s’aixe­carà al cos­tat de l’hos­pi­tal, ha encai­xat un revés amb la decla­ració com a desert del con­curs públic per acon­se­guir el crèdit neces­sari per finançar les obres de cons­trucció. El govern ha ini­ciat ara un procés nego­ciat amb les enti­tats bancàries per tro­bar els diners amb unes con­di­ci­ons més avan­tat­jo­ses que li per­me­tin enge­gar l’actu­ació durant el pri­mer tri­mes­tre de l’any.

La trans­for­mació en cen­tre cívic del mer­cat muni­ci­pal, un edi­fici cata­lo­gat obra de Jeroni Mar­to­rell que ha anat per­dent l’acti­vi­tat comer­cial, també mar­carà un any en què, a més, s’hau­rien de començar a veure les prin­ci­pals actu­a­ci­ons del paquet acon­se­guit amb els fons euro­peus Next Gene­ra­tion. Un total de 5 mili­ons que han de ser­vir perquè aquesta des­ti­nació turística madura faci el salt cap a un futur del sec­tor basat en la sos­te­ni­bi­li­tat, la tran­sició intel·ligent i la diver­si­fi­cació. La rena­tu­ra­lit­zació de les plat­ges de Garbí i Gran, con­ver­ti­des en espais natu­rals on es fomenti la bio­di­ver­si­tat i es com­par­teixi la zona amb els banyis­tes, és una de les pro­pos­tes més ambi­ci­o­ses i la que hau­ria d’apla­nar el camí perquè, a curt, o pot­ser més a mitjà ter­mini, els vehi­cles aca­bin de ser expul­sats de pri­mera línia de la platja i la ciu­tat pugui lluir el pas­seig de Manuel Puig­vert, amb la seva balus­trada tan carac­terística, lluny del soroll dels motors i la con­ta­mi­nació del trànsit rodat. Un pas­seig que con­ti­nua sent el cor de les acti­vi­tats cul­tu­rals i espor­ti­ves de més ressò dins i fora del terme muni­ci­pal. Si la tra­di­ci­o­nal Fira de Cale­lla i l’Alt Maresme ha arre­lat en aquest espai bus­cant l’equi­li­bri entre tra­dició i moder­ni­tat, la coin­cidència en les dates de cele­bració del tri­atló inter­na­ci­o­nal Iron­man, amb deu anys de vida, i l’Okto­ber­fest, tot un clàssic de l’oferta cul­tu­ral i turística del muni­cipi, va obli­gar a fer decan­tar la balança pel pri­mer, valo­rant tant el ressò obtin­gut com sobre­tot la pro­jecció mun­dial que obté el nom de Cale­lla. Els orga­nit­za­dors de la festa de la cer­vesa van emi­grar a Santa Susanna i van obli­gar el con­sis­tori a posar a lici­tació d’urgència qui s’encar­regués de man­te­nir la festa a la ciu­tat. El resul­tat, amb menys ban­des i més diver­si­tat musi­cal, no ha con­vençut tot­hom i deixa marge de millora per a l’octu­bre vinent.