Política

Mas demana austeritat pública i més sacrificis

Artur Mas va expo­sar ahir les seves idees per sor­tir de la crisi en un dis­curs gens habi­tual en un cap de l’opo­sició. Va reduir al mínim les crítiques als governs de Zapa­tero i Mon­ti­lla, i en canvi va remar­car que caldrà una gran aus­te­ri­tat pública i impor­tants sacri­fi­cis per superar la recessió. En va par­lar exten­sa­ment, men­tre dema­nava lide­ratge per posar en marxa 41 mesu­res en un pla d’acció de tall soci­o­li­be­ral –com els avals públics als bancs perquè per­din la por a donar crèdits–. Va plan­te­jar una reducció d’impos­tos, i alhora sen­si­bi­li­tat social cap al 18% de la població que viu en crisi crònica.

Davant les 2.000 per­so­nes que van omplir el Palau de Con­gres­sos de Cata­lu­nya, Mas va fer una des­cripció rea­lista, vol­gu­da­ment crua, de la situ­ació econòmica. No va voler donar lliçons, reco­nei­xent que tam­poc ell no sap ben bé tot el que està suc­ceint a l’eco­no­mia mun­dial, però va enu­me­rar cri­te­ris de res­posta que creu clars: s’ha esti­rat més el braç que la màniga, falla el model de crei­xe­ment, no és només un pro­blema inter­na­ci­o­nal sinó també català i espa­nyol, i Cata­lu­nya se’n pot sor­tir si suma i hi posa el coll. Va citar des de John Ken­neth Gal­braith fins a The­o­dore Roo­se­velt, pas­sant per Albert Ein­stein, The Eco­no­mist i Ama­deu Hur­tado.

Per Mas la reacció només pot ser naci­o­nal, i per tant naci­o­na­lista: entén que per superar la crisi cal assu­mir el repte d’“aixe­car Cata­lu­nya”. I va ser aquí on va dema­nar lide­ratge al govern. Alhora el pre­si­dent de CiU va recla­mar sacri­fi­cis. Va pre­ci­sar que haurà de que­dar total­ment sal­va­guar­dat el 18% de la població que passa difi­cul­tats. Als altres els demana que s’arre­man­guin –que accep­tin un aug­ment de sou només de l’IPC–, i va emplaçar el pre­si­dent José Mon­ti­lla a pre­di­car amb l’exem­ple.

Sou un 10% més baix
Mas va pro­po­sar que l’exe­cu­tiu es redu­eixi el sou de forma sig­ni­fi­ca­tiva. Va anun­ciar que si CiU governa, es reta­llarà la nòmina un mínim del 10% men­tre duri la crisi. Aquesta mesura hau­ria d’anar acom­pa­nyada al seu enten­dre d’un pla d’aus­te­ri­tat de l’admi­nis­tració, que impli­ca­ria limi­tar a l’IPC real l’incre­ment sala­rial dels fun­ci­o­na­ris i reduir-ne el nom­bre total. Un segon aspecte seria fle­xi­bi­lit­zar el mer­cat, amb mesu­res com la cre­ació d’un nou con­tracte inde­fi­nit amb una indem­nit­zació fixa per a aco­mi­a­da­ments equi­va­lent a un mes per any tre­ba­llat. Per­me­tent que part de la indem­nit­zació es pugui deduir dels impos­tos sobre bene­fi­cis no dis­tribuïts durant els anys de bonança.

Segons Mas, el model de crei­xe­ment que ha tin­gut Cata­lu­nya, i també Espa­nya, ha cadu­cat. Va rela­ci­o­nar el finançament amb la solució de la crisi, a causa que el dèficit fis­cal s’emporta el 9% del PIB, i va rei­te­rar que els naci­o­na­lis­tes no accep­ta­ran l’acord si “no com­pleix escru­po­lo­sa­ment l’Esta­tut”.

Mas va posar com a pri­o­ri­tat abso­luta garan­tir la via­bi­li­tat del màxim nom­bre d’empre­ses i sal­var el màxim nom­bre de llocs de tre­ball. Cap altra. “A les empre­ses que no són via­bles cal aju­dar-les a ple­gar. I a les per­so­nes que es que­den sense feina cal aju­dar-les a sub­sis­tir i a tro­bar-los una nova ocu­pació”, va dir sense embuts. Va adver­tir que en els pròxims mesos Cata­lu­nya pot rebre dos cops durs amb el finançament i la sentència de l’Esta­tut, i va pre­ve­nir per no caure en el des­encís: “Ni abai­xar el cap ni llançar la tova­llola”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.