El sí d’ERC tanca el finançament

El sí d’ERC, esce­ni­fi­cat per Joan Puig­cercós dar­rere d’un car­tell amb la xifra mínima de 3.800 mili­ons que havia posat el líder repu­blicà per accep­tar l’acord, ha tan­cat la “tor­tura psi­cològica” que, en parau­les d’Ernest Mara­gall, ha sig­ni­fi­cat la nego­ci­ació del nou model de finançament que va començar el maig del 2008 i por­tava 336 dies d’incom­pli­ment segons les pre­vi­si­ons esta­tutàries. Una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal del pre­si­dent José Mon­ti­lla a la tarda al Palau de la Gene­ra­li­tat va solem­nit­zar el sí del govern –“la victòria de la justícia”, va dir– a l’última pro­posta pre­sen­tada per Elena Sal­gado al minis­teri d’Eco­no­mia, remesa en forma de docu­ment de 75 pàgines a les comu­ni­tats autònomes.

El depar­ta­ment d’Antoni Cas­tells no deta­llarà l’acord fins pas­sat el Con­sell de Política Fis­cal que, tal com va anun­ciar José Luis Rodríguez Zapa­tero, aquesta vegada sí que se cele­brarà en l’última data límit, el 15-J.

Però la satis­facció prin­ci­pal a la Ram­bla Cata­lu­nya és que la Gene­ra­li­tat es que­darà el 25% de tots els impos­tos cedits que recapti. Eco­no­mia con­si­dera que ha posat una falca perquè hi hagi un canvi de model d’ins­pi­ració fede­ral –que és el que sem­pre ha defen­sat Cas­tells–, que es rebla amb uns cri­te­ris de repar­ti­ment del pot comú –Fons de Garan­tia dels Ser­veis Públics– apor­tat per l’Estat (en un 5%) i les auto­no­mies que per­me­ten situar Cata­lu­nya “lleu­ge­ra­ment” per sobre de la mit­jana de finançament per càpita ja des del pri­mer any d’apli­cació del model, segons la mateixa minis­tra Sal­gado. Hi ajuda un fons de suficiència glo­bal que paga ínte­gra­ment l’Estat per a la resta de com­petències trans­fe­ri­des –Mos­sos i pre­sons, en el cas de Cata­lu­nya–. És la caixa B que ha aju­dat a des­en­ca­llar l’acord, però que genera el dubte de si els 5 punts per sobre de la mit­jana del que es parla és sense homo­geneïtzació com­pe­ten­cial.

Mal­grat que política­ment es con­si­dera que la cam­bra de comerç actu­ava com a por­ta­veu d’Eco­no­mia par­lant de 3.800 mili­ons, Cas­tells no ha posat mai cap xifra. Qui l’havia de jus­ti­fi­car era ERC. Així que després de dei­xar l’acord a punt de solfa dijous a la tarda en una reunió entre Sal­gado i Cas­tells i el sí implícit de PSC i ICV aquest dis­sabte com a mesura de pressió a ERC –sumada a la de les enti­tats econòmiques–, ahir l’exe­cu­tiva d’ERC –amb 26 vots a favor, 10 en con­tra i 5 abs­ten­ci­ons– va ava­lar l’acord amb l’argu­ment que ha arren­cat pel 2012, un any més tard del que pre­veu l’Esta­tut –“aquest Esta­tut no és el nos­tre”, va jus­ti­fi­car Puig­cercós–, 3.855 mili­ons més, i el país que­darà 5,6 punts per sobre de la mit­jana.

A la tor­nada de Madrid de diven­dres, Cas­tells va infor­mar ERC que la xifra con­so­li­dada per al 2012 era de 3.484 mili­ons i Mon­ti­lla, expli­quen els repu­bli­cans, els va dei­xar mans lliu­res per par­lar direc­ta­ment amb el govern espa­nyol, fet que va ajor­nar 24 hores la pre­sen­tació del model. La nit de diven­dres va arri­bar una pri­mera oferta de Zapa­tero i Sal­gado, en forma de més diners per a Mos­sos i pre­sons. Però el minis­teri de l’Inte­rior hi va posar pegues per les sus­cep­ti­bi­li­tats que des­perta a la Poli­cia Naci­o­nal. Així que dis­sabte Zapa­tero, Sal­gado, Puig­cercós i Ridao van exe­cu­tar un pla B con­sis­tent a com­pro­me­tre 50 mili­ons extres dins del model per a la llen­gua i 320 fora per a trans­port metro­po­lità i Roda­lies. Un acord polític perquè ERC pugui pre­sen­tar la xifra, al qual Zapa­tero va donar l’OK diu­menge al matí i que serà clau per a l’esce­nari d’ali­an­ces del PSOE al Congrés. Amb tot, Sal­gado ni tan sols es va com­pro­me­tre ahir amb la xifra de 3.500 mili­ons que anun­ci­ada ofi­ci­o­sa­ment el govern, perquè tot són pre­vi­si­ons.

Ara Cas­tells haurà d’esvair els dub­tes que genera el docu­ment de la minis­tra, basat en el de Pedro Sol­bes del desem­bre rebut­jat per tots els par­tits, en el sen­tit de si com­pleix escru­po­lo­sa­ment l’Esta­tut. Està clar que l’acord polític té la vir­tu­a­li­tat que alleu­ge­reix les ten­si­ons entre el PSC i el PSOE i allu­nya el fan­tasma del tren­ca­ment del tri­par­tit. Però CiU con­si­dera dina­mi­tat l’Esta­tut, perquè entén, per exem­ple, que el model no s’aplica del tot fins al quart any, donat que els 11.000 mili­ons extres que injecta l’Estat s’apor­ta­ran de manera gra­dual fins al 2012. Mon­ti­lla va tru­car a Artur Mas com s’havia com­promès a fer. “Gràcies, però és tard”, va ser la res­posta. El pacte CiU-PP del 2002 va donar 3.700 mili­ons el ter­cer any.