Cheney, a la picota

Després dels atemp­tats de l’11-S, la CIA va ini­ciar un pro­grama anti­ter­ro­rista del qual el Congrés dels Estats Units no en tenia conei­xe­ment perquè així ho va dema­nar el lla­vors vice­pre­si­dent, Dick Che­ney, que va orde­nar expres­sa­ment que se n’ocultés l’existència.

El pla es va ama­gar durant vuit anys, segons ha reve­lat ara el nou direc­tor de la prin­ci­pal agència secreta dels EUA, Leon Panetta, que el 23 de juny pas­sat va orde­nar la sus­pensió del pro­grama anti­ter­ro­rista. El seu con­tin­gut no s’ha donat a conèixer.

Això i el fet que Che­ney hi esti­gui al dar­rere no fa sinó aug­men­tar més el secre­tisme que envolta el pla, i sug­ge­reix que l’admi­nis­tració Bush li va donar molta pri­o­ri­tat. A més, el cap de per­so­nal de Che­ney, David Adding­ton, va deci­dir quins mem­bres del cer­cle íntim del pre­si­dent George W. Bush podien tenir constància de l’existència del pro­grama.

Segons infor­mava ahir el diari The New York Times, durant la seva com­pa­rei­xença davant els comitès d’intel·ligència del Senat i de la Cam­bra de Repre­sen­tants Panetta va dir que la CIA no en va infor­mar el Congrés perquè els res­pon­sa­bles de l’agència no ho van con­si­de­rar oportú. Panetta, que es va aca­bar assa­ben­tant del pla per un sub­or­di­nat, no hi estava d’acord.

El pro­grama es va enge­gar després dels atemp­tats de l’11-S, arran del dis­po­si­tiu anti­ter­ro­rista que va des­ple­gar la CIA, però mai va arri­bar a estar com­ple­ta­ment ope­ra­tiu i només se’n van desen­vo­lu­par les fases de pla­ni­fi­cació i entre­na­ment des del 2001 fins al 2009. Ahir al ves­pre Che­ney, ferm defen­sor del secret d’Estat, guar­dava silenci. La con­trovèrsia està ser­vida, atès que la llei exi­geix que el pre­si­dent informi de totes les acti­vi­tats dels ser­veis secrets als comitès d’intel·ligència del Congrés.

Segons el depar­ta­ment de Justícia nord-ame­ricà, el fis­cal gene­ral, Eric Hol­der, deci­dirà aques­tes pro­pe­res set­ma­nes si obre o no una inves­ti­gació penal sobre el cas. La gra­ve­tat dels fets pot obli­gar Hol­der a actuar, tot i que en prin­cipi és refrac­tari a obrir-ne una causa.

El con­tin­gut del con­tro­ver­tit pla de la CIA con­ti­nua sent un secret. Només se sap que no està rela­ci­o­nat amb el pro­grama d’inter­ro­ga­to­ris a sos­pi­to­sos de ter­ro­risme ni amb les escol­tes telefòniques posa­des en marxa després de l’11-S. El con­gres­sista repu­blicà Peter Hoeks­tra creu que el Congrés devia haver apro­vat el pla els dies poste­ri­ors a l’11-S quan, arran del temor de nous atacs, les auto­ri­tats van pro­po­sar mesu­res radi­cals.
Però també con­si­dera que un cop refre­dat l’ànim, hau­ria estat “impos­si­ble” que el Congrés hi hagués donat el vis­ti­plau.

Una llei en tràmit
La reve­lació sobre el pla anti­ter­ro­rista arriba quan la Cam­bra de Repre­sen­tants pre­para una llei que insta la Casa Blanca a aug­men­tar el nom­bre de con­gres­sis­tes que han de ser infor­mats de les ope­ra­ci­ons enco­ber­tes. La Casa Blanca pot vetar la llei al·legant que com­pro­met el neces­sari secre­tisme de les ope­ra­ci­ons.