Superdissabte a ERC

De la mateixa manera que la batalla del Bruc van ser dues –curiosament, el 6 i el 14 de juny del 1808–, la batalla democràtica pel lideratge d’ERC –o Esquerra, que el nom també fa la cosa– lliura avui l’assalt per triar president i secretari general entre les quatre candidatures que es presenten, però no culminarà fins al dia 14, quan s’ha de votar una nova executiva de 18 membres i la nova ponència estratègica, per a la qual encara queden un centenar d’esmenes vives.

Avui seran els prop de 10.000 militants –dels 10.459 del darrer cens tenen dret a vot els 9.792 al corrent de pagament, a més dels 131 que ja ho han fet per correu– els qui en un procés inèdit votaran per separat el president i el secretari general en 118 urnes distribuïdes pels Països Catalans –dues per cadascun dels 59 col·legis electorals– i dibuixaran un terreny de joc per a la diplomàcia i el pacte que ha d’establir si la nova executiva tanca les ferides obertes els últims mesos o si aquestes ferides es mantenen obertes.
Consulta aquí el mapa de les eleccions

La tercera batalla
I dibuixaran també si hi ha partit per a una tercera batalla, la que encara vol lliurar a hores d’ara el qui avui deixarà de ser president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira: la candidatura a la presidència de la Generalitat. El sector de Puigcercós considera que si obté un triomf contundent i Ernest Benach –el candidat de Carod– fa un mal paper ja no hi haurà discussió possible ni caldran noves primàries. De fet, la candidatura a la Generalitat és el gran objectiu de l’equip de Puigcercós i l’origen de l’actual procés. Carod va ajornar l’assalt amb la decisió de no optar a repetir com a president per no cremar-se abans d’hora.
Justament, el futur govern de la Generalitat és el que començaran a decidir avui els militants d’ERC, perquè la direcció que lideri el partit que ha tingut la clau del govern el 2003 i el 2006 és per força determinant en el futur, sobretot perquè aquest procés s’inicia amb l’aparició de crítics amb l’actitud i el marge de maniobra d’ERC en un govern amb el PSC –tot i que hi ha altres variables, com el no a l’Estatut i qüestions purament personals– i el suposat fracàs de l’opció estratègica de guanyar terreny als socialistes per esdevenir el partit hegemònic de l’esquerra catalana. Amb tot, ERC no sortirà del govern dilluns, perquè cap candidat ordenarà la sortida del govern de manera immediata. Altra cosa és que Joan Carretero i Uriel Bertran plantegin una renegociació que no accepti el PSC.

L’actual secretari general, Joan Puigcercós, surt com a favorit i aposta per incorporar la resta de candidatures a l’executiva si guanya. La incògnita és el tant per cent de vots que pot obtenir i per tant la força amb què pot liderar el partit i negociar l’executiva. El seu equip considera acceptable un 40% dels vots. Ernest Benach i Rafel Niubò tenen com a bandera el referèndum del 2014 i la denúncia de l’actual funcionament de l’aparell, des de fa anys cohabitant forçosament amb Carod. El tàndem vol evitar que ERC sigui “la Crida” –en referència a Carretero– o un partit de “capitans” –per l’actual aparell–, però Benach va dir ahir que no posarà cap condició per negociar l’executiva.

Carretero i Rut Carandell, el primer sector crític que va aparèixer, emergit del sector Puigcercós, aposten per donar prioritat a l’eix nacional i confien en la sorpresa amb el suport dels militants sense “càrrec”. El seu suport és una altra gran incògnita perquè, refractaris a entrar a l’executiva, determinarà si continuen la guerra. I Uriel Bertran i Jaume Renyer, inicialment fruit, en el cas de Bertran, d’un sector crític controlat per desactivar Carretero, aposten per renegociar el govern a l’alça. El fet que els dos crítics siguin escissions de Puigcercós fa que Benach mantingui les aspiracions d’empatar, considerant que el sector majoritari està dividit en tres parts.

Per primera vegada es veurà a ERC el suport exacte que té cada candidat –el tàndem Puigcercós-Carod va evitar sempre mesurar forces als congressos– i, tenint en compte el sistema d’urnes separades, no té per què sortir un tàndem d’una mateixa candidatura. Aquí es veurà si s’ha propiciat el tàndem Puigcercós-Bertran.

La incògnita, passat l’agitat procés congressual, serà el paisatge que quedi després de la batalla. Ahir el portaveu de CDC, David Madí, va voler posar el dit a la llaga dient que Benach veuria “molt tocada la seva legitimitat” com a president del Parlament amb un mal resultat.