Juristes per Arenys i contra Falange

La decisió de la justícia de prohibir el suport de l'Ajuntament a la consulta d'Arenys de Munt, paral·lelament, permetre una protesta de la Falange Española de las JONS contra la votació el mateix dia del referèndum ha remogut sectors crítics i no tan crítics dels juristes catalans.

El magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal ja va advertir divendres, a RAC1, que la decisió d'autoritzar la manifestació feixista és "irresponsable". Tot i que és considerat un jutge progressista, Vidal no deixa de pertànyer al sistema judicial, al qual respecta. I la seva opinió no és aïllada. Un altre jurista igualment circumspecte, el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós, de la Universitat de Girona, troba errònia la decisió de la secció segona de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha donat empara a la Falange davant l'ordre del departament d'Interior d'ajornar la protesta una setmana.

A petició de l'AVUI.cat, Arbós ha analitzat la sentència. I conclou que el tribunal ha "perdut de vista" que la protesta de la Falange és contra la consulta d'autodeterminació, anunciada prèviament. "En aquest cas, no s'havia de confrontar el dret a manifestació amb la limitació que imposava l'autoritat governativa. Es tractava de tenir en compte els efectes que la concentració de la Falange pot tenir sobre els que participen en la consulta, un acte polític convocat abans", puntualitza.

Per Arbós, la decisió d'Interior intentava compatibilitzar els drets dels participants en el referèndum i els dels membres de la Falange, i aquest extrem "no ha estat ponderat pel tribunal". "Com a jurista, em sembla inadequat, independentment de la simpatia, nul·la, poca o molta, que em puguin generar la consulta i la Falange", afegeix.

A aquestes dues opinions s'hi han afegit aquest dissabte les d'una vintena d'advocats que han llançat un manifest de suport a la consulta i contra la decisió d'autoritzar la concentració del partit dels seguidors de Primo de Rivera.

Josep Cruanyes, signant
El text, signat per Josep Cruanyes –president de la PDD, membre de la Comissió de la Dignitat i de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia– i una vintena d'advocats més, defensa la legalitat de la consulta i recorda que els tribunals, fins ara, havien optat per la "no ingerència" en els referèndums simbòlics sobre qüestions supramunicipals, com ara la pertinença a l'OTAN o el 0,7%.

També defensen la possibilitat que l'Ajuntament hi doni suport logístic, ja que es limitaria a ajudar un col·lectiu de ciutadans a "fer efectius els drets fonamentals de llibertat d'expressió", sense que aquest gest "posi en risc cap bé jurídic".

Finalment, alerten que el sistema legal de l'Estat espanyol fa servir diferents vares de mesurar a l'hora d'emparar els drets de manifestació, ja que en aquest cas defensa "una organització ultra de signe feixista, no respectuosa amb els drets fonamentals ni amb els valors democràtics (...) i que realitza la seva convocatòria per al dia 13 després de conèixer el lloc i data de la consulta cívica".