Polític popular i populista

Men­jar iogurts cadu­cats per demos­trar que ningú no agafa un mal de panxa per con­su­mir-los pas­sats de data; banyar-se amb aigua freda en ple l'hivern per estal­viar aigua i ener­gia és la imatge anecdòtica que sovint ofe­reix Miguel Ángel Arias Cañete (Madrid, 1950) i que li ha ser­vit per far­cir la lle­genda que és un polític pla­ner i simpàtic al qual no agrada fer gira­volts quan es tracta de fer peda­go­gia als ciu­ta­dans. La seva forma curi­osa i extra­va­gant de dir i fer les coses, però, no és nova. Com tam­poc el seu pas pel Minis­teri d'Agri­cul­tura, del qual acaba de sor­tir per con­ver­tir-se en el cap de car­tell del Par­tit Popu­lar. Ja va ocu­par aquest càrrec durant el segon man­dat de José María Aznar i d'aque­lla època es recor­den les seves pas­se­ja­des per dife­rents indrets crus­pint-se un bis­tec dar­rere l'altre per dei­xar constància que el mal de les vaques boges no afec­tava els filets que se ser­vien a taula. Amb aquesta acció es va gua­nyar la fama de per­sona de bon men­jar i el va situar en les cotes més altes de popu­la­ri­tat. Els acu­dits sobre Cañete es van con­ver­tir en una cons­tant en aque­lla etapa al cap­da­vant d'un minis­teri que lla­vors es deia Agri­cul­tura, Pesca i Ali­men­tació.

Però tot per­so­natge públic té un revers. I la mateixa vehemència que usava per ges­ti­o­nar la crisi ali­mentària per la por dels ciu­ta­dans a con­su­mir carn de vede­lla, en altres moments es con­ver­tia en auto­ri­ta­risme. Famosa és també la seva sentència de l'any 2000 davant un grup de page­sos mur­ci­ans als quals va garan­tir que el Plan Hidrológico Naci­o­nal (PAH) d'Aznar és faria “per collons” i que la seva tra­mi­tació seria un “pas­seig mili­tar”. Final­ment no va ser així i, de fet, ha hagut d'espe­rar vuit anys a tor­nar al Minis­teri d'Agri­cul­tura amb Mari­ano Rajoy com a pre­si­dent per impul­sar la dis­cu­tida reor­de­nació de con­ques, que, segons ha denun­ciat la Gene­ra­li­tat, posa en perill el futur del delta de l'Ebre. Tot i la seva empenta, el cert és que el segon pla també l'ha dei­xat incom­plert i serà la seva suc­ces­sora l'encar­re­gada de nego­ciar-lo amb els agents afec­tats.

Diri­gents que el conei­xen de prop asse­gu­ren que Miguel Ángel Arias Cañete és exces­siu en tot, i sobre­tot quan s'enfada. Tot i així, li agrada pre­su­mir de bro­mista i fa osten­tació del seu caràcter for­jat en ter­res anda­lu­ses. L'exmi­nis­tre se'n va a Brus­sel·les amb el com­promís d'ocu­par una de les pla­ces de comis­sari euro­peu, però no li venia de gust haver de pas­sar per les urnes. Rajoy, però, el va convèncer que pri­mer calia que passés per una cam­pa­nya elec­to­ral com a número u de la llista pel fet de tenir experiència al Par­la­ment de la UE (va ser euro­di­pu­tat entre el 1986 i el 1999) i ser el minis­tre més ben valo­rat de l'actual govern popu­lar.

En tot cas, des que for­mal­ment és can­di­dat, Arias Cañete s'ha vist obli­gat a donar mol­tes expli­ca­ci­ons públi­ques pels even­tu­als embo­lics de l'empresa petro­li­era en la qual consta com a acci­o­nista –fins i tot abans del 2012 n'havia estat pre­si­dent–, la qual, segons denun­cia l'opo­sició, ha obtin­gut subs­tan­ci­o­sos con­trac­tes d'admi­nis­tra­ci­ons públi­ques.