I l'esperança municipalista?

Cada vegada que el PSC s'ha tro­bat en una cruïlla ha bus­cat la sor­tida –de vega­des, fugida enda­vant– en el muni­ci­pa­lisme. Així ha estat en els últims anys, i de forma clara, des del 1994, quan se cele­bra el congrés de Sit­ges, que assaja una reno­vació que ban­de­jarà del poder Rai­mon Obi­ols, pri­mer secre­tari durant 15 anys. De Sit­ges surt el gir cap als “capi­tans” de l'àrea metro­po­li­tana, com l'ales­ho­res alcalde de Cor­nellà i vice­pre­si­dent de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, José Mon­ti­lla, que es con­ver­tirà en el secre­tari d'orga­nit­zació. Ara, quan la pit­jor crisi de la història del PSC sem­blava que es tan­ca­ria tor­nant a beure de l'espe­rança muni­ci­pa­lista, el pano­rama s'ha tor­nat una mica més com­plex: una guerra de trin­xe­res on tot­hom des­con­fia de tot­hom.

Aquesta vegada el guió s'ha tor­nat a escriure des del muni­ci­pa­lisme, el tra­di­ci­o­nal feu de poder soci­a­lista, que veu amb temor els cada cop més negres resul­tats elec­to­rals. Però el pro­ta­go­nisme del ter­ri­tori ha estat dife­rent del que havia tin­gut els últims 20 anys. La dimissió de Pere Navarro arriba quan una part dels seus suports ter­ri­to­ri­als (Tar­ra­gona, Vallès, Girona...), que tres anys abans havien apos­tat per ell com a revul­siu en vista de la dava­llada de José Mon­ti­lla, li reti­ren la con­fiança. Navarro queda aïllat amb el poder del Baix Llo­bre­gat, la seva mà dreta (Anto­nio Balmón, alcalde de Cor­nellà; Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí i pri­mer secre­tari de la fede­ració a la comarca; o Núria Marín, alcal­dessa de l'Hos­pi­ta­let).

Però els líders ter­ri­to­ri­als que fan palanca perquè Navarro marxi tenen un error de càlcul: la seva can­di­data a la pri­mera secre­ta­ria, l'alcal­dessa de Santa Coloma de Gra­me­net, Núria Par­lon, diu que no con­tra tot pronòstic. Això trenca la lògica –i l'ascen­sor polític– dels últims 20 anys, en què eren exal­cal­des els qui diri­gien el vai­xell soci­a­lista: des de Bar­ce­lona –la joia de la corona durant 32 anys–, Cor­nellà o Ter­rassa (Narcís Serra, Mara­gall, Mon­ti­lla, Navarro...). Però a més, obre un nou esce­nari, en què ja es dóna per fet que el PSC que­darà en mans de Miquel Iceta, home de par­tit, l'ideòleg de la seva història recent.

Alguns dels que hague­ren pogut donar el pas per subs­ti­tuir Navarro ja es van anul·lar de la cursa gai­rebé l'endemà mateix, per activa o per pas­siva: Josep Coll­boni, can­di­dat a Bar­ce­lona; l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que s'ha ali­neat amb Iceta; Josep Fèlix Balles­te­ros (alcalde de Tar­ra­gona i ara al cap­da­vant de la comissió ges­tora) o Josep Mayo­ral (alcalde de Gra­no­llers, crític amb Navarro i fins ara res­pon­sa­ble de Política Muni­ci­pal). Tots ells pri­o­rit­zen la con­tesa elec­to­ral de l'any que ve on, vis­tos els resul­tats del 25 de maig, el PSC podria jugar-se, a més d'alcal­dies històriques, seguir sent la referència de l'esquerra cata­lana.

Tan­ma­teix, que es doni per fet el lide­ratge d'Iceta no vol dir que les mani­o­bres dins del PSC s'atu­rin, ni que el muni­ci­pa­lisme hagi dit la seva última paraula. D'una banda, els líders ter­ri­to­ri­als con­tra­ris a Navarro pres­si­o­na­ran perquè es visu­a­lit­zin can­vis de dis­curs. I de l'altra, hi ha Movi­ment Soci­a­lista, un cor­rent intern de rege­ne­ració que plan­teja una sac­se­jada en les llis­tes de les muni­ci­pals, amb sigles alter­na­ti­ves (que podrien anar més enllà d'una marca blanca i pre­sen­tar-se a part del par­tit). Aquest movi­ment té el suport d'històrics exal­cal­des –i excon­se­llers– com Mont­ser­rat Tura (Mollet del Vallès) o Joa­quim Nadal (Girona).

El muni­ci­pa­lisme sem­bla que s'hagi con­ver­tit, dins del PSC, en un peix que es mos­sega la cua. Ara caldrà veure si és capaç d'aixe­car el cap i fer arri­bar un mis­satge clar en l'any que queda per a les muni­ci­pals, o bé si s'acaba de crus­pir la cua sen­cera.