Política

El futur de CDC

La revolució de les bases

Els participants en el congrés reclamen una renovació profunda de la nova CDC i canvien bona part dels postulats proposats per la direcció

El ple tria avui el nom que substituirà el de Convergència

Els mandats es limiten a vuit anys i la nova formació es defineix com a independentista i republicana

El ple decideix avui la marca enmig de crítiques externes
Els mandats seran de 8 anys, a excepció de l'àmbit municipal

La militància s'aferra a la reno­vació i l'objec­tiu era evi­tar enco­ti­llar el nou par­tit amb les estruc­tu­res de la vella CDC. Sobi­ra­nia també per a la militància, recla­ma­ven els par­ti­ci­pants que ahir rebre­ga­ven algu­nes deci­si­ons que l'orga­nit­zació, l'antiga direcció con­ver­gent, havia pro­po­sat en els docu­ments fun­da­ci­o­nals. Ni llis­tes tan­ca­des –seran ober­tes i des­blo­que­ja­des–, ni dupli­ci­tat de càrrecs, ni nuclis de poder; aques­tes eren les deman­des més polèmiques que la militància no va trac­tar en comissió fins a la mit­ja­nit.

Entre les que cen­tra­ven l'interès dels assis­tents, es va apro­var la limi­tació de man­dats, que va que­dar fixada en vuit anys, ampli­a­bles a dotze en alguns casos. Només en el cas dels càrrecs orgànics aquesta mesura tindrà efecte retro­ac­tiu, men­tre que els càrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals començaran a comp­tar els vuit anys a par­tir de la data del congrés. A tall d'exem­ple, el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont tin­dria vuit anys per con­ti­nuar exer­cint el càrrec. Tan­ma­teix, aquest nou cri­teri afec­ta­ria de manera dife­rent Artur Mas, que, després d'aquest congrés, podria acce­dir a la pre­sidència d'aquesta nova for­mació política però hau­ria de des­comp­tar els qua­tre anys com a pre­si­dent de CDC. Els vuit anys, en canvi, no s'apli­ca­ran en els càrrecs muni­ci­pals. Alcal­des i regi­dors podran repe­tir tants man­dats com vul­guin. La raó, la difi­cul­tat en muni­ci­pis petits de tro­bar gent que par­ti­cipi en les llis­tes.

República sense DUI

Quant al con­tin­gut del text ideològic, les apor­ta­ci­ons de la militància van acon­se­guir subs­ti­tuir les men­ci­ons a la sobi­ra­nia per una de més expli­cita; inde­pendència. “La ponència ja era inde­pen­den­tista, però el text resul­tant ho és més”, apun­tava Sánchez. Entre altres modi­fi­ca­ci­ons també es va intro­duir la república com a model del nou estat que es vol cons­truir. Una referència que mai abans havia fet forat en un congrés de CDC. Sánchez, però, ho pun­tu­a­lit­zava: “No hem defen­sat mai que Cata­lu­nya tin­gui un rei o reina”, va acla­rir l'encara coor­di­na­dor de règim intern de CDC, Fran­cesc Sánchez, en roda de premsa durant el congrés fun­da­ci­o­nal. “Som un par­tit que vol un model d'estat en forma de república”, segons Sánchez. El fet que la nova for­mació es defi­neixi com a inde­pen­den­tista i repu­bli­cana no pot induir a con­fusió amb la marca d'ERC. “Nosal­tres no som d'esquerra”, va voler acla­rir un cop més qui ha estat també orga­nit­za­dor del congrés. La nova CDC, encara sense nom, fins avui, serà un par­tit, en defi­ni­tiva, repu­blicà i inde­pen­den­tista que cir­cu­larà pel car­ril del mig, el cen­tral, i farà una clara defensa de l'estat del benes­tar.

Una de les esme­nes que no s'havien accep­tat, com a mínim fins a tan­car aquesta edició, feia refe­ren­cia a la DUI. La dis­cussió d'aquest punt es va ajor­nar per al final del debat. Segons Sánchez, perquè “no és una qüestió del dia a dia polític, fet pel qual incor­po­rar-la faria que el docu­ment quedés caduc”. Altres fonts no des­car­ta­ven que s'hi acabés fent referència a última hora i formés part dels tex­tos fun­da­ci­o­nals.

“En sor­ti­rem reforçats”

I men­tre la militància dema­nava can­vis, els diri­gents inten­ta­ven treure ferro a l'afany de modi­fi­car els postu­lats. “La gent té ganes de par­ti­ci­par en la cre­ació d'un nou par­tit”, asse­nya­lava el por­ta­veu del congrés, Fran­cesc Sánchez. “En sor­ti­rem reforçats, després del congrés”, hi va afe­gir. Per afa­vo­rir la impli­cació dels ins­crits, la pri­mera modi­fi­cació del regla­ment arri­bava a petició de la militància que dema­nava rebai­xar a la mei­tat el per­cen­tatge de vots que es reque­ria per pre­sen­tar esme­nes. Altres fonts, més pròximes a la direcció, apun­ta­ven que el debat que s'ha produït era el pre­vist, ja que en ante­ri­ors con­gres­sos la dis­cussió i les esme­nes s'havien rea­lit­zat a àmbit local i comar­cal amb ante­ri­o­ri­tat al congrés on ja s'hi arri­bava amb molta feina feta. “Ara estem en un procés nou i tot ho deba­tem en comissió”, apun­ta­ven.

La segona jor­nada del congrés comença amb can­vis al matí. A pri­mera hora alguns dels postu­lats pro­po­sats per la direcció van ser mati­sats a petició de la militància. Si la dis­cussió a l'entorn de la marca de la nova for­mació política havia obli­gat l'orga­nit­zació a crear un grup de tre­ball nou, la segona polèmica l'ence­tava la dis­cussió sobre la cre­ació d'un con­sell per a la qua­li­tat democràtica que integrés dos òrgans; trans­parència i ètica i eco­no­mia. La militància va rebut­jar l'estruc­tura pira­mi­dal i optava per sepa­rar horit­zon­tal­ment les dues comis­si­ons; la de trans­parència i codi ètic, d'una banda, i per l'altra, l'econòmica.

Menys con­trol

Així es reduïa el con­trol que hi podia exer­cir la futura direcció en aquests dos òrgans. En aquest sen­tit també es va optar perquè els mem­bres d'aques­tes dues comis­si­ons siguin tri­ats a par­tir de la con­vo­catòria d'unes primàries. A més a més, s'ha inclòs un nou punt perquè sigui l'assem­blea naci­o­nal, tots els socis de la nova for­mació, els que n'apro­vin el codi ètic.

Era el pri­mer avís de la segona jor­nada d'un congrés que alguns bate­ja­ven com la revo­lució de les bases, “orde­nada”, apun­ta­ven, “però revo­lució”, insis­tien alguns dels par­ti­ci­pants con­sul­tats. Entre ells, mem­bres agru­pats en l'ano­me­nada Gene­ració Lli­ber­tat, joves càrrecs elec­tes que apos­ten per intro­duir aire fresc i des­lliu­rar el nou par­tit de les coti­lles del vell.

El debat a l'entorn de la marca també cen­trava ahir la majo­ria de con­ver­ses. Els tres noms que avui arri­ben a la final encara no fan el pes. No agrada que la marca porti la paraula par­tit, que, con­si­de­ren, no s'adiu amb les mar­ques de for­ma­ci­ons del segle XXI. També ha gene­rat con­trovèrsia que dos dels noms s'iden­ti­fi­quin amb altres for­ma­ci­ons ja exis­tents com Demòcra­tes de Cata­lu­nya, els ex d'Unió, i Junts pel Sí, el grup par­la­men­tari que com­par­tei­xen CDC i ERC. El pri­mer nom, el més polèmic, és el que més agrada.

2.609
congressistes
que han assistit al congrés fundacional del nou partit que substitueix Convergència
3
opcions
de nom: Junts per Catalunya, Partit Nacional de Catalunya i Partit Demòcrata de Catalunya
Mirant el registre de partits, no hi ha conflicte amb cap dels tres noms
Francesc Sánchez
coordinador règim intern de cdc
Som un partit que vol un model d'estat en forma de república i que pretén ser el carril central de la societat catalana.

Un codi ètic que hauran d'aprovar tots els associats

Entre els punts que ahir es van aprovar en comissió, i que avui hauran de ser ratificats pel plenari, és a dir per tots els inscrits en el congrés, hi la redacció d'un codi ètic. Un cop elaborat, el document haurà de ser aprovat per tots els associats del partit, això vol dir la militància. L'aprovació d'aquest punt evidencia fins a quin punt la militància del nou partit reclama canvis en la vella política que apostin per un major grau d'implicació ciutadana. “S'haurà d'organitzar un altre superdissabte”, apuntava un dels participants en la comissió sobre organització. La redacció del text anirà a càrrec de la comissió que ahir es va crear en el congrés i que ha de vetllar per la qualitat democràtica de la formació. Aquest òrgan inclourà tasques en transparència i codi ètic i quedara desvinculada de l'econòmica.

El codi ètic ha de marcar els valors i els drets i deures del bon polític, especialment dels càrrecs electes i de partit. Càrrecs que avui es podrien començar a perfilar un cop s'aprovi el règim d'incompatibilitat, ja que això determinarà si un membre de govern pot exercir també un càrrec dins el partit, la qual cosa afectaria la portaveu de l'executiu català, Neus Munté, que es presenta per compartir presidència amb Artur Mas. També afectarà el paper que acabi interpretant Jordi Turull, que vol liderar el partit, concretament la direcció, alhora que és president del grup parlamentari de Junts pel Sí. Anit les diferents famílies encara es miraven de reüll abans de fer el pas endavant per liderar la nova CDC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia