Judicial
Les aparences absolen
L’Audiència absol el veí de Blanes que afrontava 11 anys de presó per haver tingut relacions sexuals amb una nena de 12 anys en considerar que ell no podia ni imaginar l’edat que tenia
Ella actuava com si fos una prostituta
L’acusat “no podia ni imaginar que només tenia 12 anys la noia” que li va demanar una cigarreta de matinada a la sortida del bingo i amb qui després va mantenir relacions sexuals dins del cotxe al costat de l’estació de tren de Blanes. És la conclusió a què ha arribat l’Audiència de Girona per absoldre Francisco Martínez Navarro, el veí de Blanes per a qui el fiscal demanava una pena d’11 anys de presó, vuit anys de llibertat vigilada, inhabilitació per realitzar qualsevol feina amb menors de 17 anys, allunyament a més de 1.000 metres de la víctima durant 8 anys i 20.000 euros d’indemnització per un delicte d’abusos sexuals amb penetració a menor de 16 anys. Francisco Martínez, que ha estat empresonat un any i vuit mesos, va ser posat en llibertat immediatament després del judici, a partir del qual l’Audiència ja tenia clar que la sentència seria absolutòria, un cop va haver escoltat i vist la denunciant (cosa que els va permetre fer-se a la idea de l’error sobre la seva edat que podia haver comès l’acusat).
La sentència destaca les contradiccions de la denunciant, que la nit dels fets s’havia escapat d’un centre de menors de Tordera i havia arribat a Blanes amb el cotxe d’uns lladres de coure, en les seves declaracions a la policia, al jutjat i a la vista, i remarca la coherència de la versió de l’acusat, que no va negar mai les relacions, i dels testimonis que van avalar que la noia aparentava més edat de la que tenia. El ponent de la sentència, el magistrat Ildefons Carol Grau, descarta entrar a valorar “la manera poc esperada de com l’acusat va conèixer una nena de 12 anys” i dona molta importància a les declaracions del responsable de la discoteca on la noia i l’acusat van beure i ballar, que va assegurar que pensava que era “una noia de companyia” perquè actuava com una “professional”. L’acusat també va explicar que, per com actuava, havia pres la noia per una “prostituta” i de fet, ella mateixa va declarar que s’havia fet passar per prostituta quan a les 6 de la matinada, després de baixar del cotxe de l’acusat, va demanar diners a un home a l’estació per poder pagar el bitllet de tren per anar cap a Barcelona. La sentència també remarca que tot i que la denunciant va explicar que se sentia “incòmoda” a la discoteca amb l’acusat, les imatges de les càmeres de seguretat els van captar “ballant de forma animada i fent-se petons”. Destaca també la declaració de l’encarregat del local que assegura que la noia “actuava insinuant-se”. El tribunal es creu també l’acusat, que sempre ha assegurat que la noia li havia dit que tenia gairebé 19 anys i es va aturar mentre practicava sexe amb la noia, quan ella li va dir que li feia mal i corrobora la tesi de la seva defensa, exercida pel lletrat Pere López de Coca, i l’exclou de responsabilitat penal per error invencible, perquè per les dades que tenia i l’aspecte de la noia no podia deduir que tingués menys de 16 anys.