Les aparences absolen

L’acu­sat “no podia ni ima­gi­nar que només tenia 12 anys la noia” que li va dema­nar una cigar­reta de mati­nada a la sor­tida del bingo i amb qui després va man­te­nir rela­ci­ons sexu­als dins del cotxe al cos­tat de l’estació de tren de Bla­nes. És la con­clusió a què ha arri­bat l’Audiència de Girona per absol­dre Fran­cisco Martínez Navarro, el veí de Bla­nes per a qui el fis­cal dema­nava una pena d’11 anys de presó, vuit anys de lli­ber­tat vigi­lada, inha­bi­li­tació per rea­lit­zar qual­se­vol feina amb menors de 17 anys, allu­nya­ment a més de 1.000 metres de la víctima durant 8 anys i 20.000 euros d’indem­nit­zació per un delicte d’abu­sos sexu­als amb pene­tració a menor de 16 anys. Fran­cisco Martínez, que ha estat empre­so­nat un any i vuit mesos, va ser posat en lli­ber­tat imme­di­a­ta­ment després del judici, a par­tir del qual l’Audiència ja tenia clar que la sentència seria abso­lutòria, un cop va haver escol­tat i vist la denun­ci­ant (cosa que els va per­me­tre fer-se a la idea de l’error sobre la seva edat que podia haver comès l’acu­sat).

La sentència des­taca les con­tra­dic­ci­ons de la denun­ci­ant, que la nit dels fets s’havia esca­pat d’un cen­tre de menors de Tor­dera i havia arri­bat a Bla­nes amb el cotxe d’uns lla­dres de coure, en les seves decla­ra­ci­ons a la poli­cia, al jut­jat i a la vista, i remarca la coherència de la versió de l’acu­sat, que no va negar mai les rela­ci­ons, i dels tes­ti­mo­nis que van ava­lar que la noia apa­ren­tava més edat de la que tenia. El ponent de la sentència, el magis­trat Ilde­fons Carol Grau, des­carta entrar a valo­rar “la manera poc espe­rada de com l’acu­sat va conèixer una nena de 12 anys” i dona molta importància a les decla­ra­ci­ons del res­pon­sa­ble de la dis­co­teca on la noia i l’acu­sat van beure i ballar, que va asse­gu­rar que pen­sava que era “una noia de com­pa­nyia” perquè actu­ava com una “pro­fes­si­o­nal”. L’acu­sat també va expli­car que, per com actu­ava, havia pres la noia per una “pros­ti­tuta” i de fet, ella mateixa va decla­rar que s’havia fet pas­sar per pros­ti­tuta quan a les 6 de la mati­nada, després de bai­xar del cotxe de l’acu­sat, va dema­nar diners a un home a l’estació per poder pagar el bit­llet de tren per anar cap a Bar­ce­lona. La sentència també remarca que tot i que la denun­ci­ant va expli­car que se sen­tia “incòmoda” a la dis­co­teca amb l’acu­sat, les imat­ges de les càmeres de segu­re­tat els van cap­tar “ballant de forma ani­mada i fent-se petons”. Des­taca també la decla­ració de l’encar­re­gat del local que asse­gura que la noia “actu­ava insi­nu­ant-se”. El tri­bu­nal es creu també l’acu­sat, que sem­pre ha asse­gu­rat que la noia li havia dit que tenia gai­rebé 19 anys i es va atu­rar men­tre prac­ti­cava sexe amb la noia, quan ella li va dir que li feia mal i cor­ro­bora la tesi de la seva defensa, exer­cida pel lle­trat Pere López de Coca, i l’exclou de res­pon­sa­bi­li­tat penal per error inven­ci­ble, perquè per les dades que tenia i l’aspecte de la noia no podia deduir que tingués menys de 16 anys.