Cas Jordi Comas: el robatori, a judici; l’homicidi, impune

Carme Hos­pi­tal, super­vi­vent de l’assalt per­pe­trat per uns enca­put­xats el 18 de novem­bre del 2012 a casa seva a Platja d’Aro, que va cos­tar la vida al seu home, l’hote­ler Jordi Comas, va rela­tar amb molt de detall la vio­lenta actu­ació dels assal­tants en el judici que va començar ahir, gai­rebé nou anys després, a l’Audiència de Girona. Però, para­do­xes de la justícia, tot i que més de deu per­so­nes van ser detin­gu­des, algu­nes a l’estran­ger, per l’homi­cidi de Jordi Comas, ahir només dos homes, Valen­tino Gje­loshi i Mousa Alla­oui, van escol­tar el relat de la víctima super­vi­vent des del banc dels acu­sats. N’hi havia d’haver un altre, Ahmet Kurti, però està eva­dit. Però cap d’ells pagarà per la mort de Jordi Comas, ja que la causa per l’homi­cidi es va arxi­var perquè el fis­cal i el jut­jat de Sant Feliu de Guíxols no van acon­se­guir pro­ves de l’auto­ria del crim con­tra cap dels nom­bro­sos can­di­dats que tenien. Els homes que durant aquesta set­mana són jut­jats només afron­ten l’acu­sació de roba­tori amb violència en con­curs amb detenció il·legal.

Valen­tino Gje­loshi i Mousa Alla­oui, que van arri­bar lliu­res a la sala, van escol­tar com Carme Hos­pi­tal expli­cava davant el tri­bu­nal el que ha expli­cat infi­ni­tes vega­des a la poli­cia, al jut­jat i a la soci­e­tat. Que, aque­lla nit, ella i Jordi Comas havien sopat davant la tele­visió (hi havia pro­gra­mació elec­to­ral), que ella va anar a la cuina a endreçar els estris i coberts, que va sen­tir com si en Jordi patís un ofec i que en tor­nar al saló va veure que tres homes, enca­put­xats, amb guants i ves­tits de negre de dalt a baix, eren abra­o­nats a sobre del seu home al sofà. Ella va cri­dar “Jordi!” però ja no va tor­nar a sen­tir més la veu del seu home. Carme Hos­pi­tal va rela­tar com a ella la van lli­gar, la van bufe­te­jar dues vega­des i la van obli­gar a obrir la caixa forta. Carme Hos­pi­tal va expli­car que l’home que a ella l’havia lli­gat i col­pe­jat li par­lava en espa­nyol, però amb un deix que ella va iden­ti­fi­car com a magrebí. N’està segura, va dir, perquè sap com par­len tre­ba­lla­dors magre­bins, bona gent, que té con­trac­tats al seu negoci. Hos­pi­tal va expli­car que men­tre ella era a dalt amb un indi­vidu va sen­tir que des de baix cri­da­ven dues parau­les que no va enten­dre. “Però vaig saber que volien dir que en Jordi era mort”, va dir.

El judici que ahir es va cele­brar tot i l’absència d’un dels acu­sats ja s’hau­ria d’haver cele­brat el juny de l’any pas­sat, però en aque­lla ocasió l’Audiència va optar per ajor­nar-lo men­tre decre­tava una ordre de recerca i cap­tura de Kurti que no s’ha exe­cu­tat. Valen­tino Gje­loshi i Mousa Alla­oui s’han aco­llit al dret que els atorga la llei de decla­rar al final del judici. Així, juguen amb l’avan­tatge de saber el que han decla­rat els tes­ti­mo­nis, els poli­cies i els pèrits que inter­vin­dran. Esta­ran a veure-les venir.

Per a Gje­loshi i Alla­oui i per al rebel Kurti, el fis­cal demana una pena de 10 anys de presó pel roba­tori a la casa de Comas (d’on es van endur 2.500 euros, 4.000 dòlars i nom­bro­ses joies), però per a Gje­loshi i Kurti demana també 5 anys de presó més pel roba­tori a Sant Cugat d’un Audi que, supo­sa­da­ment, van fer ser­vir per anar a Platja d’Aro i que van aban­do­nar a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. Va ser en aquest cotxe on es van loca­lit­zar unes capses que Carme Hos­pi­tal va iden­ti­fi­car com algu­nes de les que s’havien endut de casa seva i que con­te­nien joies. En l’Audi també s’hi van tro­bar unes buri­lles que van per­me­tre extreure’n ADN que va impli­car Kurti i Gje­loshi.