Sicília: la ficció de Montalbano i la realitat de la història

e tingut la fortuna de poder tornar a visitar Sicília, una terra que trobo fascinant. Volcànica, com la Garrotxa, amb l'imponent Etna que aquest any ha tornat a regalar-nos un espectacle natural incomparable amb l'erupció de lava sobre el blanc de la neu a la seva falda. Sicília resulta especialment atractiva també per ser l'escenari de les novel·les del gran (en tots sentits) Andrea Camilleri i recórrer els seus racons t'evoca sense remei a les aventures de l'entranyable i humà comissari Salvo Montalbano. Jo, entrant a Porto Empedocle (el poble natal de Camilleri que ve a ser la fictícia Vigata de Montalbano), venint de l'Scala Dei Turqui, vaig veure una casa amb unes figuretes de nans de pedra al jardí que et fan pensar ben bé en l'escena d'una de les històries de Camilleri, quan el bon Salvo Montalbano, massa tip de vi, descarrega tota la seva mala llet contra els innocents nans d'una casa que es troba pel camí venint de la seva Marinella. Però també, alguna cosa hi deu tenir a veure en la meva fascinació per Sicília el fet que els senyors de Santa Pau, el meu poble, s'hi van establir durant més de dos segles a l'època feudal i d'aquí que la població garrotxina estigui agermanada amb Licodia Eubea, a la regió de Catània. Vaig estar a Licodia l'any que es va fer el gemellagio oficial, el 1989, i hi he tornat aquest any. Visita obligada al que queda del castell medieval de Santa Pau i al nou parco de Santa Pau i cordial visita a l'actual sindaco, Giovanni Verga. De l'ajuntament de Licodia en vaig sortir amb dos llibres sobre la població agermanada ben interessants. Especialment interessant vaig trobar el recull que hi fa l'autor, Pietro Maria Cannizo, d'algunes paraules que es conserven en el dialecte sicilià i molt especialment en la parla local de Licodia, i que tenen les seves arrels als temps de l'ocupació dels Santa Pau. A Licodia, per exemple, diuen scupetta d'una escopeta. I una paraula que em va cridar especialment l'atenció: bagascia, que evidentment ve del mot català bagassa en contra del meretrice, que es fa servir en italià més oficial. Que bo que els sicilians conservin paraules genuïnament catalanes. Els catalans també hauríem de procurar que els neologismes i barbarismes no ens facin renegar dels mots nostrats.

H