la contra
«Que tingui molta sort, jove!»
Els Mossos d'Esquadra reviuen la seva història recent en actes sobre la memòria viva del cos
Un total de 130 comandaments de l'escala intermèdia dels Mossos d'Esquadra de la regió metropolitana sud estaven convocats ahir al castell de Sant Martí Sarroca. No hi van ser tots, però els organitzadors no es poden queixar del nivell d'assistència. La trobada va servir per celebrar l'Acte de la Memòria Viva del Cos de Mossos d'Esquadra: un repàs dels gairebé 300 anys de la història del cos acompanyats d'il·lustracions vives dels més veterans del cos. L'arribada del president Tarradellas, l'Expo de Sevilla el 1992 i el 23-F són alguns dels moments que els més grans del cos recorden per les anècdotes que hi van arribar a viure.
El sotsinspector Joan Josep Rodrigo recordava ahir que el 23-F feia guàrdia a la porta de la conselleria de Cultura, al carrer Sant Honorat. Un home que passava per davant de la porta li va dir: «Jove, diuen que hi ha hagut un cop d'estat a Madrid»; «Sí, sí, ja ho sé», li va dir ell fingint seguretat davant del que es pensava que era la broma del graciós de torn. «Doncs que tingui molta sort, jove!», li va dir l'home. Ni deu minuts després de la conversa amb el vianant, el cap que estava de guàrdia l'obligava a tancar les portes amb rapidesa i va viure una de les nits més inquietants que recorda. Un cop al Palau li van donar un transmissor i el van enviar al terrat carregat de munició amb una ordre molt clara: «Tu mateix.» Un cop situat, Rodrigo va viure unes llargues hores d'espera. A la plaça Sant Jaume tot era quietud, però en un moment determinat de la nit va arribar un taxi que es va aturar davant de la porta del Palau. En van baixar dos homes i es van dirigir al mosso que hi havia a la porta, li van adreçar unes paraules i el mosso es va dirigir al cap de guàrdia. El cap va fer baixar el que aleshores era el secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta. La mà dreta de Jordi Pujol va parlar amb els dos homes i els va fer marxar amb bones paraules però negant-los el que havien anat a demanar: armes. El mosso que estava de guàrdia a la porta sordejava i havia entès que eren de la Creu Roja, quan en realitat eren de l'agrupació comunista Bandera Roja. El sergent Rafael Vidal recorda que aquella nit era a casa seva i li va trucar el seu cap dient-li: «Agafa tota la munició que tinguis i planta't a la porta del president de la Diputació, i tu mateix.» Aquesta última era una consigna que es repetix al llarg de la història dels Mossos d'Esquadra i que acaba perfilant un esperit molt propi d'un cos que ha viscut tantes etapes de precarietat que això del desplegament, les estadístiques i els serveis programats s'han convertit en l'anècdota de la història del cos. Els agents que van viure aquests anys els recorden com anys durs, però se senten orgullosos d'haver fet possible aquest recorregut.
La comissària de la regió metropolitana sud, Cristina Manresa, va agrair públicament al veterà sergent Josep Montalvo haver-li ensenyat el respecte per la jerarquia, la disciplina i el compromís. Aquests són els tres conceptes que, segons la comissària, donen sentit al cos dels Mossos d'Esquadra, un cos de policia que es va forjar amb promocions de «quatre agents», com la del sergent Rafa Vidal, i que va plantar cara al mal temps quan va fer falta, com el sergent Montalvo el dia que el Papa havia de visitar Montserrat. Els agents van formar sota la pluja a l'espera de l'arribada de Sa Santedat i l'espera va ser tan llarga i la pluja tan intensa que el blau marí de l'uniforme els va arribar a la pell. Les camises, el folre i la roba interior van quedar tenyits de blau i, un cop el Papa va haver marxat, els mossos van haver de recórrer als licors dels monjos per recuperar-se: «A mi no m'agrada el conyac», va explicar Montalvo, «però aquell dia me'n vaig beure gairebé una ampolla... i em vaig escalfar.»
