Medalla merescuda, mal justificada

Dia de les Esqua­dres. La veu d’en Joan Blanch, aquest gran ora­dor que ves­teix l’uni­forme dels Mos­sos, anun­cia la meda­lla de color i dis­tin­tiu que ara mateix no recordo per a Anna Hos­pi­tal. Espero que la veu anun­ciarà tots els mèrits de la doc­tora odontòloga forense Anna Hos­pi­tal, que fa més de tres dècades, des de la medi­cina legal, ha fet més fàcil la feina dels poli­cies. La perícia de la den­tista forense ha permès iden­ti­fi­car dese­nes de cadàvers a través de les dents. Per exem­ple, els cos­sos de Marc i Paula, els dos joves que van ser assas­si­nats al pantà de Sus­queda i que van ser tro­bats 32 dies després. Gràcies a un informe d’Anna Hos­pi­tal i dos col·legues sobre una mos­se­gada que tenia el cadàver una noia, Marina Ruiz, assas­si­nada a Cer­vera, els Mos­sos van poder iden­ti­fi­car i por­tar a judici un sos­pitós: Serafín Cer­vi­lla, el xicot de la víctima, que va ser con­dem­nat a 26 anys de presó. És el pri­mer cas, almenys a Cata­lu­nya, d’un homi­cida iden­ti­fi­car per les dents. Mèrit d’Anna Hos­pi­tal. La podeu veure en l’epi­sodi de Crims que narra el cas de Marina Ruiz

La doc­tora Anna Hos­pi­tal va ser a Tailàndia, clas­si­fi­cant dades per iden­ti­fi­car 5.000 dels 290.000 cadàvers que va cau­sar el tsu­nami. Va aju­dar en les tas­ques d’iden­ti­fi­cació dels morts per l’atemp­tat de l’11-M a Madrid i també va ser als Alps després de la tragèdia de l’avió de Ger­manwings per aju­dar en les tas­ques d’iden­ti­fi­cació de les vícti­mes. Ha par­ti­ci­pat en cur­sos de for­mació i d’ins­trucció com­par­tint els seus conei­xe­ments en la matèria en què ella tant des­taca, ha par­ti­ci­pat en l’orga­nit­zació de simu­la­cres de catàstro­fes per ins­truir poli­cies i altres agents d’emergències. La llista de mèrits d’Anna Hos­pi­tal és llarga. Ella ni tan sols recorda el nom­bre d’aixe­ca­ments de cadàvers i d’autòpsies que ha fet. Sí que recorda que una vegada va sal­var la vida a un col·lega que s’havia ennu­e­gat. Li va poder fer la mani­o­bra de Heim­lich a temps i va recu­pe­rar la res­pi­ració. Li va tren­car una cos­te­lla però li va sal­var la vida. Aquesta és la doc­tora Hos­pi­tal i aquests són alguns, no tots, dels seus mèrits pro­fes­si­o­nals.

Però la veu no men­ci­ona cap d’aquest reguit­zell de mèrits.

-“Meda­lla (...) per a Anna Hos­pi­tal, que va ser la pri­mera dona metge forense de Girona.”

Quedo estu­pe­facta. De debò a una pro­fes­si­o­nal amb aquest currículum i una llarga tra­jectòria pro­fes­si­o­nal mar­cada per la bona perícia i la huma­ni­tat en una matèria tan com­plexa, se li dona la meda­lla perquè va ser “la pri­mera dona”? No podien haver afe­git un parell de fra­ses sin­te­tit­zant els seus mèrits perquè les pro­nunciés l’ora­dor?

A veure si en farem un gra massa, en aquest objec­tiu de la femi­nit­zació, i al final els arbres no ens dei­xa­ran veure el bosc o, dit d’una altra manera, l’obsessió per donar una bona imatge ens taparà el talent. Els Mos­sos ja fa temps que en tots els dis­cur­sos ens enta­fo­ren la femi­nit­zació del cos. Seria una autèntica aber­ració que es fes dis­cri­mi­nació per raó de sexe, però pot­ser seria millor fixar com a objec­tius l’efec­ti­vi­tat i la pro­fes­si­o­na­li­tat, aques­tes vir­tuts que, ningú ho pot negar, té l’home­nat­jada metge forense Anna Hos­pi­tal. Meda­lla meres­cuda.